cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
22°

Plataforma per la Llengua: «Només l’oficialitat del català a Europa pot aturar la imposició lingüística de l’espanyol»

11-02-2019

El quart trimestre del 2018 va ser el que va tenir més noves normes impositives de l'espanyol i que relegaven el català, amb la publicació d'un total de 49 normatives, segons ha informat la Plataforma per la Llengua aquest dilluns.

Les imposicions lingüístiques del quart trimestre del 2018 varen ser molt variades. Segons l'origen legislatiu, 20 normes van ser aprovades per les institucions centrals de l'Estat espanyol (Congrés dels Diputats, govern, ministeris), 28 es varen aprovar a les institucions de la Unió Europea (Parlament Europeu, Comissió Europea) i 1 va ser aprovada per una comissió de les Nacions Unides.

Tanmateix, i com sempre avisa la Plataforma per la Llengua, cal tenir en compte que en darrera instància totes les normatives impositives de l'espanyol en territoris catalanoparlants de l'Estat espanyol provenen de decisions estrictament estatals: la Unió Europea sol protegir per igual totes les llengües oficials de la Unió o dels estats membres, sense fer distincions ni especificacions, cosa que significa que el català quedaria blindat si fos una llengua oficial de l'Estat espanyol i d'Europa, un estatus que només depèn de la voluntat del Govern espanyol. El tractament de les llengües per part de l'ONU és, a grans trets, similar: les previsions lingüístiques de la seva normativa solen ser impersonals i solen tractar de la mateixa manera les llengües dels estats membres.

Una altra classificació important que es pot fer de la normativa lingüística impositiva distingeix les normes pel sector afectat, el públic o el privat. Els partits i forces polítiques vinculades al nacionalisme espanyol -la ideologia hegemònica a l'Estat espanyol i que n'impregna la legislació, l'Administració i les institucions- promouen la ficció que la forta presència de la llengua castellana en territoris catalanoparlants, especialment en l'àmbit comercial, és fruit de la inèrcia, l'economia i el lliure albir, sense que hi hagi cap imposició directa de l'Estat.

Aquesta visió, però, s'estavella contra qualsevol anàlisi que es faci de la legislació: de les 49 normes impositives del castellà aprovades entre octubre i desembre del 2018 un total de 21 interfereixen directament sobre el funcionament de les empreses i el mercat. En aquest sentit, és interessant de constatar que Espanya té la imposició lingüística del castellà en les empreses en bona mesura externalitzada: 15 de les 21 normes tot just esmentades són europees, 1 de l'ONU i només 5 de les institucions centrals de l'Estat espanyol. El veto espanyol a l'oficialitat del català, tant interna com en les organitzacions internacionals, automatitza la imposició del castellà per part de la Unió Europea, l'ONU i les altres organitzacions internacionals. La Unió Europea té delegades àmplies competències en la regulació del mercat i s'ha caracteritzat per haver aprovat una gran quantitat de normes que imposen condicions lingüístiques en l'etiquetatge. El quart trimestre del 2018 fins a 14 normes europees imposaven textos d'advertència i d'informació a l'usuari en els productes comercials, textos que invariablement no s'oferien en català perquè la llengua pròpia de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià no és oficial.

Finalment, també es pot distingir la legislació lingüística impositiva per la seva naturalesa. La Plataforma per la Llengua sol fer servir les següents categories: difusió (la promoció exclusiva del castellà a l'exterior), simbologia (la vinculació del castellà als símbols de l'Estat), documentació (l'exigència de redactar o presentar els documents obligatoris en castellà), requisits (el coneixement o ús del castellà com a requisit per aconseguir quelcom o gaudir d'algun servei o prestació), etiquetatge (l'obligació de redactar la informació comercial dels productes en castellà) i educació (la imposició d'un deure d'aprenentatge del castellà). Tanmateix, cal apuntar que moltes normes contenen múltiples imposicions del castellà i que no és en absolut estrany que aquestes imposicions siguin de naturalesa diversa, i això fa que en les nostres taules haguem d'incloure categories compostes (per exemple, una mateixa norma pot imposar que els candidats a rebre una beca sàpiguen castellà i també exigir que presentin les sol·licituds en aquesta llengua, realitat que en les classificacions de la Plataforma per la Llengua es plasma amb una categoria mixta anomenada «Documentació i requisits»).

La majoria de normes impositives aprovades durant el darrer trimestre de l'any tenien a veure amb l'obligació de presentar documentació en castellà i la impossibilitat de fer-ho en català, amb un total de 26 de les 49 normes. També va ser molt destacada l'aprovació de normes que imposaven l'ús del castellà en l'etiquetatge, fins a 14, com s'ha explicat més amunt. En aquest fet, aquest període no va ser gaire diferent dels anteriors, ja que aquestes dues menes d'imposicions, en la documentació i en l'etiquetatge, són les més habituals. També es pot destacar que 4 normes preveien la promoció del castellà i vinculaven aquest idioma a la identitat de l'Estat, que 3 disposicions exigien un requisit de coneixement del castellà o una obligació d'ús d'aquest idioma, i que 2 normatives imposaven exclusivament l'aprenentatge del castellà en l'educació (concretament, en els cursos dels serveis públics d'ocupació i en un cicle formatiu de grau mitjà en arts plàstiques i disseny).

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per tofol, fa 6 mesos

Espanya és una democrácia en garantíes consolidades i un estat de dret en divisió de poders.
¿Algú es pot creure aixó vegent la farsa que comença avui escoltant les alegacçions i queixas dels missers defensors ?
No respectan ni drets civils ni fonamentals ni llengua ni res que s'assembli a drets humans i constitucionals.Sels passen per l'arc del triomf,l'estat espanyol és una misèria.

Valoración:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris