nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 14°
12°

L'associació 'Hablamos español' recull signatures a tot l'Estat per «protegir» el castellà

13-08-2018

L'associació 'Hablamos español' instal·larà «taules informatives» i iniciarà una recollida de signatures per tot l'Estat espanyol per presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) en favor d'allò que ells anomenen «Llibertat d'elecció de llengua», ja que entenen que en l'actualitat «es vulneren sistemàticament els drets lingüístics dels hispanoparlants en les comunitats autònomes amb llengües cooficials».

La iniciativa popular impulsada per aquesta associació, que va rebre el vistiplau del Congrés i del Senat en 2017 per iniciar una recollida de signatures, conté un total de 8 articles en els quals tracta de garantir la supremacia de la llengua castellana sobre les llengües cooficials de les comunitats autònomes.
Les propostes se centren especialment en l'ensenyament, àmbit en el qual es pretén que els pares triïn la llengua vehicular en la qual estudiïn els seus fills fins a la seva majoria d'edat. Així mateix, la llei proposa una exempció --en l'assignatura de l'idioma no castellà-- de tres anys, a partir de sisè de Primària, en la qualificació als alumnes traslladats a una comunitat autònoma amb una llengua que no es parla en el seu lloc de residència.

Accés a la Universitat

També proposen que en les proves d'accés a la universitat, l'alumne tengui dret a escollir en quin idioma rep les preguntes de cada examen i a contestar-les en la llengua que desitgi, cosa que ja passa actualment.

En la proposta de l'organització 'Hablamos español, s'assumeix que perquè un grup d'alumnes pugui rebre classe en l'idioma desitjat ha d'haver-hi una demanda mínima que mai pot ser inferior als 25 alumnes. És a dir, si en un municipi hi ha 25 alumnes que sol·liciten estudiar en castellà, l'administració pública ha d'assegurar-los que així sigui. En qualsevol cas, si no s'aconsegueix la demanda mínima, l'alumne podrà emprar material pedagògic en aquella llengua oficial que prefereixi, així com dirigir-se al professor en ella i examinar-se també en aquest idioma, cosa que també ja passa actualment.

Senyalitzacions

Quant a l'ús de la llengua a l'espai públic, 'Hablamos español' suggereix que les senyalitzacions, informacions, impresos, formularis i fullets dels poders públics es trobin sempre, per separat o en format bilingüe, en totes les llengües oficials de la comunitat.

Els ciutadans tendran a més el dret a dirigir-se en la llengua que desitgin als empleats públics i a ser interpel·lats en aquesta mateixa llengua. D'aquesta manera, en el cas d'una consulta online, per exemple, si és el ciutadà el que inicia la conversa, l'administració li contestarà almenys en l'idioma de la consulta; per contra, si envia un correu un membre de l'administració, haurà de fer-ho en les dues llengües cooficials per garantir la comprensió i llibertat de resposta del ciutadà que rep la comunicació.

D'altra banda, es proposa que s'estableixi l'obligació que tots els informes o certificacions enviats a destinataris d'una altra comunitat autònoma estiguin redactats almenys en castellà. Així mateix, els empleats públics que sàpiguen parlar castellà no tendran l'obligació de parlar l'altra llengua cooficial --excepte en casos en els quals «ho requereixi la naturalesa del lloc de treball»-- i serà l'administració la que distribueixi els seus recursos per poder atendre en qualsevol idioma oficial.

Subvencions

Com a norma general, no es podrà condicionar l'ús de determinada llengua a la percepció de subvencions. Sí podrà rebre una determinada llengua subvencions en l'àmbit artístic i cultural, sempre que les obres d'art en l'altra llengua oficial autonòmica rebin almenys un terç de l'assignació que se li dóna a la primera.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Gat, fa 3 mesos

Si volen protegir la seva llengua castellana, que comencin per parlar-la i escriure-la be, que un pecentatge molt alt dels castellans, ho fan de pena

Valoración:8menosmas
Per Catalunya Insular, fa 3 mesos

Ja ha signat l'empleat de Baleària?

Valoración:11menosmas
Per ciutadá no subdit, fa 3 mesos

Se podra dirigir als empleats públics en la seva llengua?
De quina part solen venir els problemas, ¿policias nacionals i guardias civils ¿son empleats públics?
"La legislación" fa temps que está legislat, ¿qui vulnera las normas normalment ?
Falta molte educació de cara al ciutadá mallorquí, catalá i valenciá, de part de funcionaris i estaments espanyols.
Molts dels que mantenim amb els impostos se passen pel forro la legislació, i ho veim o patim cada dos per tres,la amabilitat i tolerància al catalá no és el seu fort, diría jo.

Valoración:13menosmas
Per Tià, fa 3 mesos


A Gil,

De fet, la fragmentació del portuguès entre portuguès europeu i brasiler ja s'ha consumat. Més enree, l'holandès parlat a Sud-àfrica ja es va esqueixar de l'holandès d'Holanda.

Més d'una vegada he llegit declaracions, principalment d'escriptors xilens i argentins, en què es diu que la llengua estàndard espanyola ja no serveix per a la creació literària a Sud-amèrica. Dels llibres de Harry Potter se n'han fet tres versions: l'espanyola, l'argentina i la hispana.

Fa un parell d'anys vaig veure, a un cinema de Ciutat, un film argentí d'ambient carcerari. El públic protestava en veu molt alta perquè no entenien quasi res i no arribaven a seguir el fil de l'acció.
Les megallengües solen esser gegants amb peus de fang.

Ja ho veurem, però em fa l'efecte que la milionada de milions de parlants que, en teoria, té la llengua espanyola es pot girar en contra seva.

Valoración:9menosmas
Per Barrufet, fa 3 mesos

- A la taula informativa que hi posin també que el govern central torni a reeditar la segona versió del Decret de Nova Planta aveure si consiguexen d'una puta vegada que deixem de parlar catala i així un politic de la 1a república ( Jose Prat ), estará satisfet quan va dir que los catalanoparlantes solo son importantes cuando hablan en castellano.-

Valoración:9menosmas
Per Xec, fa 3 mesos

Discrep amb Joan. Crec que els fets evidencien que la legislació atorga una clara supremacia al castellà, cosa que condueix a la degradació, denigración i fragilitat dels altres idiomes

Valoración:13menosmas
Per Joan Miró Font, fa 3 mesos

Llibertat d'elecció de llengua? Quan tries viure a un lloc estàs ja triant viure en una llengua determinada. Però hi ha casos, com es de ses tropes borbòniques que arribaren aquí el 1715 (i allò que és vengut després) en qué es tria es lloc sense triar sa llengua des lloc (no els agrada i la volen canviar) i ho desfressen com a tria de llengua

Valoración:14menosmas
Per Urgent!, fa 3 mesos

Un psiquiatra...
A aquests malignes, ni un vas d´aigua!

Valoración:14menosmas
Per Gil, fa 3 mesos

La fragmentació de l'espanyol és qüestió de (poc) temps. A Amèrica s'està generalitzant un sentiment de diferència que ja és nota a Internet, on bastants documentals i pel·lícules apareixen doblats a "latino".

Valoración:10menosmas
Per Il condoni e un tubo di goma, fa 3 mesos

Que parlin amb Bauzá, que igual te un futimer de preservatius en liquidaciò, ara que s´en va a Madris.

Valoración:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris