nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Aragó multarà amb fins a 150.000 euros l'apologia del franquisme

135503

El Govern d'Aragó ha aprovat el projecte de Llei de Memòria Democràtica basat en els principis de veritat, justícia i reparació i que inclou sancions que poden arribar als 150.000 euros en les infraccions molt greus.

El Consell de Govern ha donat el vistiplau al projecte de llei amb la previsió de remetre a les Corts d'Aragó de manera immediata i l'expectativa que el parlament l'aprovi abans que acabi 2017, coincidint amb el desè aniversari de l'aprovació de la Llei de Memòria Històrica estatal. «Cap societat pot oblidar el seu passat si no vol exposar-se a repetir», ha destacat com a «leitmotiv» de la llei el conseller de Presidència, Vicente Guillén, en la roda de premsa posterior al Consell de Govern, en què ha remarcat que el text està basat en els principis de veritat, justícia i reparació.

El projecte de llei entén que les institucions d'Aragó han d'assumir la seva responsabilitat en el reconeixement de les injustícies i la deguda atenció cap a les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista, atenent en primer lloc el dret dels familiars de les víctimes assassinades que jeuen en fosses i cunetes de trobar-les i identificar-les.

A més, atenent a la demanda de «justícia» de les víctimes, el Govern d'Aragó reclamarà al Govern estatal que actuï per l'anul·lació dels judicis franquistes per a la plena reparació dels jutjats cap a sentències emeses per òrgans il·legítims de justícia.

També s'amplia el període que abasta la llei, en el cas de l'aragonesa entre 1931 i 1978 mentre que l'estatal es circumscriu al període 1939-1978, i la consideració de víctima, tenint en compte el gènere en totes les actuacions vinculades a la gestió de la memòria i el reconeixement als morts en els camps de concentració a Europa.

Seguint el criteri de «veritat», la llei arbitra mesures per fer polítiques actives en matèria d'exhumacions, d'accés a la informació i generació de coneixement, amb la creació d'un cens de Memòria Democràtica i d'un centre i un fons de recerca en col·laboració amb les entitats acadèmiques, així com un web com a instrument de comunicació de les polítiques públiques en aquest àmbit.

Per a la «reparació», planteja un reconeixement de víctimes plural, amb èmfasi en col·lectius poc visibilitzats, com les dones com a mà d'obra forçada, exiliats polítics o nins acabats de néixer lliurats il·legalment a altres persones, així com a les víctimes dels camps de concentració franquistes.

Símbols franquistes

També es farà un cens de símbols franquistes, amb obligació de la seva retirada dels espais públics de plaques, escuts o insígnies al·lusives a la Guerra Civil i el franquisme, i es revocaran els acords de qualsevol distinció o títol honorífic o exaltació de les persones vincules al règim franquista. I des de la màxima de no repetició, es preveu la revisió, en l'àmbit educatiu, de continguts del currículum i un impuls a les activitats de sensibilització.

La llei inclou un règim sancionador de les accions contra la llei, de 200 a 2.000 euros les lleus, de 2.001 a 10.000 les greus i des de 10.001 fins 150.000 les molt greus. A més, les administracions locals que no retirin els símbols franquistes no tendran dret a rebre subvencions.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per remigio III, fa mes de 3 anys

És un gran pas en la bona direcció. Si s'hagués posat en marxa totes aquestes mesures en el seu moment moltes coses que ara estem sofrint com a corrupció i terrorisme d'estat no hi serien. Un crim no jutjat, és un crim repudiable. Però si damunt no és, jutjat és una bomba en perill d'explosió. Martin Villa i el ta "wili el niño" pel carrer són tota una declaració d'impunitat criminal. I sobre el terrorisme: Si el terrorisme franquista no hagués existit, eta no tenia cap excusa per a existir. Ara que no existeix el pp posa els fets d'Altsatsua com a terrorisme. Busca una nova eta?

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris