nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 20°
19°

[VÍDEO] 25 anys de l'Operació Garzón

L'Operació Garzón va ser una operació contra persones vinculades al moviment independentista català, per presumpta pertinença a Terra Lliure. L'operació es precipità pel temor dels responsables policials de l'Estat espanyol a un possible atemptat a causa de l'imminent inici dels Jocs Olímpics de 1992 de Barcelona.

L'operació, duta a terme principalment entre el 29 de juny i el 14 de juliol de 1992 (encara que amb algunes detencions posteriors), fou dirigida principalment pel titular del jutjat central d'Instrucció núm. 5, Baltasar Garzón.

El 1995, 25 dels detenguts foren jutjats i, d'aquests, 18 foren condemnats per pertinença a l'organització armada. L'eco dels fets s'allargà en el temps a causa de les denúncies de tortures de 17 dels detenguts. Garzón els va menystenir i va donar validesa a les declaracions fetes sota tortura.

Arran d'aquestes denúncies, s'engegà un procés judicial que acabà al Tribunal Europeu dels Drets Humans el 2004 i que condemnà l'Estat espanyol per haver-se negat a investigar les denúncies de tortures.


Manifest signats per represaliats de l'Operació

Enguany es commemora el 25è aniversari de l’Operació Garzón, promoguda per l’Estat espanyol contra l’independentisme amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992 a Barcelona. Aquesta operació repressiva, que es va saldar amb desenes detencions, empresonaments i tortures, va posar de manifest amb gran cruesa el caràcter antidemocràtic i autoritari d’un Estat espanyol heretat del franquisme. Aquell 1992, com tantes vegades abans i després, vam fer-nos conscients que la lluita genera repressió, però que aquesta repressió genera la solidaritat que ens permet avançar i fer-nos forts.

 Així, totes les lluites dels darrers cinquanta anys han servit per a reforçar el compromís popular amb la justícia i de la llibertat. Arreu dels Països Catalans som moltes les persones que, aplegades en moviments polítics i socials, hem lluitat per la igualtat i en contra de les discriminacions, per l’accés als drets socials, per la llengua i la cultura, en defensa del territori, o contra qualsevol mena d’opressió i de marginació, entre tantes altres causes dignes i justes que hem defensat colze a colze.

 Avui, després de totes aquestes dècades de lluita i repressió, el procés polític que viu el poble català ens ofereix l’oportunitat històrica de crear la República Catalana Independent. Tenim, doncs, una ocasió immillorable per a convertir en realitat la societat plena per la qual sempre hem treballat i batallat: una República democràtica, justa socialment, defensora dels moviments populars i respectuosa amb la consciència crítica, amb una llibertat d'opinió plena i sense l’ofec de cap censura directa o indirecta, i construïda des de la justícia social i la solidaritat entre totes les persones i entre tots els pobles.

 Per això, el moment polític actual requerirà del conjunt del poble català que prenguem consciència de les característiques que pot tenir la confrontació amb l’Estat espanyol en els propers mesos. L’Estat no dubtarà a utilitzar tots els recursos al seu abast, i en aquestes circumstàncies la mobilització popular massiva i persistent serà del tot transcendental. És una situació que demanarà de tothom molta valentia i determinació. I volem fer arribar arreu un missatge clar sobre el valor que té la lluita tenaç i la solidaritat més ferma.

 Totes les persones que signem aquest escrit som plenament conscients que no estem parlant de situacions insalvables ni d’objectius impossibles perquè per experiència pròpia (viscuda o solidària) sabem que la lluita contra la repressió, fonamentada en la solidaritat i la unitat en l’acció, són elements fonamentals de les lluites populars, són el caliu que ens dóna empenta i que ens ha permès, dia rere dia, anar més enllà.

 Per la lluita d’ara i la lluita de sempre. Per la fermesa i la solidaritat del poble català en marxa. Visca la Terra!

 Primers signants:

  1. Pep Musté
  2. Marcel Dalmau
  3. Toni Infante
  4. Jordi Bardina
  5. Francesc Xavier Tolosana
  6. Francesc Puy
  7. Joan Rocamora
  8. Vicent Conca
  9. Ramon Piqué
  10. Eduard Pomar
  11. David Martínez
  12. Esteve Comellas
  13. Eduard López
  14. Guillem de Pallejà
  15. Vicent Coll Pitarch
  16. Ramon López
  17. Xavier Ros
  18. Xavi Puigdemont
  19. Xavier Alemany
  20. Carles Castellanos
  21. Carles Benítez
  22. Ester Rocabayera
  23. Teresa Mas
  24. Carles Buenaventura
  25. Geroni Salvador
  26. Josep Poveda

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per aturmeda, fa mes de 3 anys

A Baviera, l'any 1936, en motiu dels Jocs Olímpics, els nazis feren el mateix.

Valoració:0menosmas
Per aturmeda, fa mes de 3 anys

"En Baviera, por ejemplo, la policía política arrestó a más de trescientos "pedigüeños y vagabundos" durante los meses del verano de 1936 y los mandó a Dachau, en un cínico intento por adecentar el aspecto de las calles antes de la celebración de los Juegos Olímpicos.", "KL. Historia de los campos de concentración nazis", de Nikolaus Wachsmann, p. 186.

Valoració:0menosmas
Per escardapenyes, fa mes de 3 anys

Visca la terra, i visca la nació catalana (PPCC) i la república independent de Catalunya.
Al dia d'avui la lluita és pacífica, civil i democrática i com diu el Financial Times transversal i europeísta, i per combatre aixó no tenen armas, i la força de les armas no els hi serveix, han tengut mols d'anys per intentar evolucionar per arribar a un punt de trobada i anar pulint diferèncias,amb la cultura, amb la llengüa, amb les identitats, amb els drets fonamentals i humans, peró la seva prepotència els o impedeix.
"Antes roja que rota" no lliga amb el "antes partida que doblá" de Mª Alvarez crec, exministra socialista, avui imputada per .............."cosas" com tants del PP, ja sabeu "el que va a Gijón pierde su sillon" peró no l'acta, tot ho fan per amor a la ppàtria.
Salut i república, cada cop més aprop.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris