algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
23°

Catalunya, País Valencià i les Balears demanen una PAC «més mediterrània i professional»

Les Illes Balears demanen una nova política agrària comuna que premiï el pagès professional i la diferenciació del producte

La nova política agrària comuna (PAC) té reptes considerables per afrontar, com la renda agrària, el canvi climàtic, la conservació del paisatge i el medi ambient, la millora de la competitivitat, la professionalització del sector o la incorporació de joves i de dones, entre d’altres. Així ho ha assegurat el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, a Madrid, on ha intervingut en les jornades 'Construint la PAC del futur', que es duen a terme avui i demà al CaixaFòrum.

Una PAC «més Mediterrània» és el que han reclamat les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià. Una PAC que «s’ajusti als nostres cultius, a la nostra manera de ser, una PAC que entengui la diversitat» ha subratllat Vidal. Cal centrar-se, ha continuat el conseller, en el sector professional i en la incorporació real de joves que ha de consistir, ha insistit Vidal, en «un acompanyament i no únicament en una subvenció».

En aquest sentit ha avançat que la previsible reducció de l’aportació de la Unió Europea a la PAC, després de la sortida del Regne Unit, farà més necessari enfocar de manera correcta les polítiques agràries que, segons Vidal «cal centrar en els professionals, en les rendes més baixes, en els joves i en les petites i mitjanes explotacions, les explotacions familiars».

La «PAC no està pensada per a les illes» ha assegurat Vidal. Als «reptes comuns a la resta de territoris s’ha d’afegir la insularitat i per compensar-la calen mecanismes fiscals i una normativa que s’adapti a la realitat local». Per això la nova política agrària comuna «ha de tenir en compte les realitats diferents, les realitats petites» que «no volen desaparèixer, sinó que volen un sector primari viu i actiu».

El conseller també ha destacat la importància de l’agroindústria en la potenciació i la diferenciació del producte local, que pot ajudar a augmentar les rendes. A més ha animat a aprofundir en la figura de l’agricultor actiu i s’ha mostrat en contra dels drets històrics. Tot i que ha admès que hi ha d’haver controls el conseller considera que han de ser diferents i menors en les petites explotacions.

A diferència d’altres territoris, ha explicat Vidal, a les Illes Balears l’ús agrari es veu desplaçat per altres usos del sòl rústic, com el residencial o el turístic, que donen un major rendiment econòmic, motiu pel qual, considera, «cal augmentar les rendes dels pagesos, com una política de conservació, de paisatge».

Així, ha continuat, «l’abandonament del camp és un drama que provoca pèrdues de biodiversitat i deixa el terreny preparat per plagues».

El conseller ha recordat que ara el turisme reverteix en l’agricultura a les Illes Balears amb dos milions d'euros, a través de l’impost del turisme sostenible, que «potser és poc però és una primera passa per reconèixer tot allò que fa el nostre sector primari per nosaltres i pel turisme». En aquesta línia, però, ha recordat que calen més inversions per adaptar-se al canvi climàtic.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris