Felip VI de Borbó ha animat aquest dilluns a donar valor a l'idioma espanyol «en tots els àmbits possibles» i ha defensat la importància d'una llengua que ha sabut «mantenir la seva unitat dins de la diversitat» i que constitueix tant «un senyal d'identitat col·lectiva» com «una font de riquesa material de primer ordre».
Felipe VI i la Reina Leticia han presidit a la seu de la Fundació Telefònica la clausura institucional del projecte 'El valor econòmic de el espanyol', promogut durant els darrers deu anys per aquesta institució, un acte en el qual al costat del Monarca han intervingut el Premi Nobel de Literatura, Mario Vargas Llosa i el ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo.
«La nostra llengua constitueix un immens tresor cultural, però també una extraordinària font de riquesa econòmica, real, tangible, present i futura», ha subratllat el Rei espanyol, abans de recalcar que «l'espanyol gaudeix d'una molt bona salut i ha arribat al segle XXI enfortit», després d'haver sabut «depassar les limitacions geogràfiques i mantenir la seva unitat dins de la diversitat».
En insistir en «l'extraordinari potencial» de l'espanyol «com a palanca per a l'impuls del desenvolupament i el benestar» de les societats futures, Felipe VI ha argumentat que l'idioma és «un actiu tan estratègic per a l'economia d'un país com poden ser els recursos naturals, l'articulació d'un teixit empresarial competitiu o la capacitat d'innovació dels diferents agents».
Després de valorar «la condició internacional de el espanyol, la seva capacitat d'expansió i, en conseqüència, la seva projecció i vocació universal», el rei espanyol ha destacat «l'alt grau de cohesió interna» d'aquesta llengua i la seva notable «unitat dins d'una diversitat».
A continuació, ha posat en relleu que l'idioma «constitueix un senyal d'identitat col·lectiva», com a «exponent dels vincles intangibles i simbòlics d'una comunitat», però «també, sens dubte, una font de riquesa de primer ordre».
Finalment, ha agraït en el seu nom i en el de la Reina el treball de tots els qui han participat en l'estudi sobre el valor econòmic de l'espanyol, abans de concloure: «Aquesta important obra» ha de «fer-nos sentir encara més orgullosos de la nostra llengua i responsables de cuidar-la i seguir donant-li valor en tots els àmbits possibles i imaginables».
També ha pres la paraula el president de la Fundació Telefònica, César Alierta, qui ha destacat el «paper importantíssim» que correspondrà a l'espanyol al «món digital global» i ha anunciat que la institució que dirigeix prepara per al proper any altre treball que permetrà «potenciar encara més» l'ús d'aquesta llengua com un dels dos grans idiomes del planeta.
Si, de fet a Mallorca se xerrava es Balea abans que es arabs hi fossin, perque ho havien acordat amb madrid, ja que era una comunitat autonoma espanyola en es segle XIII... I a Valencia se xerrava "Iber", que va evolucionar en valenciano, i si un que xerri mallorqui de Porreres enten perfectament es valencia d'Alacant es una pura coincidencia, perque son llengues diferentes. Amb sa mateixa gramatica.
I aixi vos va...
En Sebastian Urbina aquest que cites, bastant interessant s'individuo. Entre diversos articles homofobs hi publica a sa seva pagina aquest que es Mallorqui no es un dialecte des Catala. Tot una font, aquest tio, que no contrasta res, no dona cap prova de lo que diu, simplement afirma collonades com a opinions seves i en Salvatore les pren com a fets.
En fi, cadascu amb ses seves limitacions, ja va be gent com tu per riure una estona.