L'escriptor i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, Pere Verdaguer, ha mort aquest dimecres a Perpinyà. Verdaguer va néixer a Banyoles, Girona, i va arribar a la Catalunya Nord el 1939. Va ser una personalitat imprescindible per a comprendre la vitalitat i la realitat de la llengua i de la cultura catalanes a la Catalunya Nord.

Com a professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Perpinyà, Verdaguer va deixar empremta i va crear escola entre els seus alumnes, que el recorden com una persona «receptiva i sempre oberta a dialogar sobre qualsevol tema més enllà de la llengua».

Com a escriptor, és autor d’una seixantena de títols: treballs sobre dialectologia rossellonesa ―El català al Rosselló, Comentaris sobre el vocabulari rossellonès―, literatura del Rosselló ―Poesia rossellonesa del segle XX o Fabulistes rossellonesos, per exemple― i assaigs sobre la Catalunya del Nord o sobre llengua i cultura, en general, com Catalunya francesa o De la cultura a la política, entre d’altres. A més va ser traductor, amb l'occità Bernat Lesfargues, de la novel·la de Mercè Rodoreda La plaça del diamant (La place du diamant el 1971).

És autor d’estudis sobre llengua i literatura catalanes, com Cours de langue catalane, Abrégé de grammaire catalane,Grammaire de la langue catalane, Histoire de la littérature catalane o Le catalan et le français comparés. Ha escrit novel·les de ciència-ficció i llibres de contes, de prosa poètica i de teatre. Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1983), el Premi Carles Rahola d’Assaig (1992) i la Medalla d’Honor de la Vila de Perpinyà (2016). Va ser fundador i secretari general de la Universitat Catalana d’Estiu i del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans.