El president de la Generalitat, Artur Mas, ha acceptat de dimitir per facilitar un acord de Junts pel Sí i la CUP que permeti que el procés cap a la independència.
El pròxim president de la Generalitat serà, si així es vota aquest diumenge al Parlament de Catalunya, l'actual batle de Girona i president de l'Associació de Municipis per la Independència, Carles Puigdemont.
Segons ha explicat Mas, «L'acord també garanteix que el govern tengui estabilitat i fortalesa», en aquest sentit, Junts pel Sí ha demanat a la CUP que entri al govern amb una persona comissionada. D'altra banda, un important nombre de diputats de la CUP abandonaran el parlament i seran substituïts per partidaris de l’acord.
El parlament es reunirà demà per fer la sessió d'investidura.
Aquest és el text complet de l'acord entre Junts pel Sí i la CUP:
ACORD PARLAMENTARI
A efectes de garantir l'estabilitat parlamentària i enfortir l'acció de govern durant aquesta legislatura, la CUP-Crida Constituent Es compromet a:
-
No votar en cap cas en el mateix sentit que els grups parlamentaris contraris al procés i/o el dret a decidir quan estigui en risc l'esmentada estabilitat.
-
Garantir que dos diputats/des de la CUP-CC s'incorporaran a la dinàmica del grup parlamentari de Junts pel Sí, de manera estable. Participaran en totes les deliberacions i actuaran conjuntament en les preses de posició del grup per tal de donar compliment a allò que està establert en el punt 1.
-
Investir en la primera votació la persona candidata a la presidència de la Generalitat a la investidura que l'actual president proposi d'entre els membres del Grup Parlamentari de Junts pel Sí. Així mateix,
-
La CUP-CC assumeix que la defensa en els termes polítics del procés tal i com l'entén la CUP-CC pot haver posat en risc l'embranzida i el vot majoritari de la població i l'electorat a favor del procés cap a la independència en una negociació que ha desgastat ambdues parts i la base social i popular de l'independentisme. Cal reconèixer errors en la bel·ligerància expressada envers Junts pel Sí, sobretot en tot allò relatiu a la voluntat inequívoca d'avançar en el procés d'independència i en el procés constituent que comporta, únic escenari de construcció d'estructures i marcs de sobirania que ens pot permetre, com a societat, albirar altres quotes de justícia social i participació democràtica. Per tot això, la CUP-CC es compromet a reconstruir, a tots els efectes, la potència discursiva i mobilitzadora de l'etapa política que s'enceta amb aquest acord, incloent la defensa activa de tots els agents que el fan possible.
-
La CUP-CC posa a disposició de l'acord el compromís de renovar, tant com sigui necessari, el propi grup parlamentari amb l'objectiu de visualitzar un canvi d'etapa i assumir implícitament la part d'autocrítica que li correspon en la gestió del procés negociador. Els relleus en el grup parlamentari es produiran immediatament després del ple d'investidura.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:
"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:
"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"
("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)
-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",
http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html
-1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)