cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
19°

Ofensiva europea contra el Decret de llengües

Així mateix, la Federació de l'Ensenyament de CCOO denuncia davant la Comissió que la LOMQE vulnera el dret comunitari

1455

Imatge d'una de les concentracions celebrades al País Valencià en solidaritat amb els docents illencs.

Els efectes de l'aturada del sector educatiu se senten amb intensitat a Balears, mentre a fora de l'Arxipèlag arriben periòdicament mostres que els docents contraris a les polítiques educatives del Partit Popular no estan sols.

Rere les concentracions de suport a diversos punts del Principat i el País Valencià arribà ahir el pronunciament públic d'un grup d'eurodiputats de diversa procedència -geogràfica i també ideològica- que han escrit una carta a la Comissió Europea per tal d'informar-los dels efectes que està deixant la forma de gestionar l'ensenyament per part de l'actual Govern i de la vaga dels docents.

En concret, els signants Teresa Riera (PSIB), Raül Romeva (ICV), Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Maria Badia i Raimon Obiols (PSC), Izaskun Bilbao (PNB) i Iñaki Irazabalbeitia (d'Aralar, en representació d'ERC), han enviat una missiva a l'eurocomissària d'Educació, Cultura i Multilingüisme, Androulla Vassiliou, en la qual denuncien la situació de la llengua pròpia de les Illes.

Expliquen que el Decret de llengües cerca "amb l'excusa d'implantar el trilingüisme, desmantellar el model d'immersió lingüística, en una comunitat amb fortes diferències socials". Lamenten que en el procés d'elaboració "no s'ha escoltat en cap moment ni els tècnics ni els professionals de la matèria i s'ha dictat una normativa incoherent amb un calendari d'aplicació inassolible".

Així, els eurodiputats mostren suport a la vaga de mestres i han demanat a la Comissió Europea que garanteixi "la diversitat lingüística de la UE, reconeguda en la Carta de Drets Fonamentals".

També contra la LOMQE
Així mateix, la Federació de l'Ensenyament de CCOO denuncià davant la Comissió Europea la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) per vulnerar el dret comunitari i la impossibilitat dels ciutadans d'acudir a tribunals ordinaris i recórrer el projecte de llei un cop hagi estat aprovat en tràmit parlamentari.

En concret, CCOO posa en qüestió la inconstitucionalitat dels articles referits a l’ensenyament diferenciat per sexes (art. 84.3); l’ensenyament de les assignatures de religió i valors socials i cívics (arts. 18.3.b, 24.3.b y 25.4); i la contractació d’experts amb domini de llengües estrangeres (Disposició Addicional 37).

Segons el sindicat, l’aplicació dels articles en els quals es regulen aquestes matèries suposaria trencar amb el principi d’igualtat consagrat en la Constitució i en el dret europeu, donant lloc a "situacions d’extrema discriminació".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per arg,, fa mes de 7 anys

En.. Joan Josep Llull diu :

l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres... une merda per tu i per tota se gent com tu, ets un renegat, un mallorquí traïdor un llepaculs des principat .. si és que no ets un radical imparialiste català camuflat fent es passar per mallorquí

REGNE D´ARAGÓ+REGNE DE MALLORCA+REGNE DE VALENCIA= – COMTAT DE BARCELONA

http://www.youtube.com/watch?v=Qgl9Xyop0vE

Es complexe d'inferioritat des catalanisme a Balears està causat per una sèrie de punts que ara resumiré aquí. Jo entenc que, haver de viure de mentides i més mentides, i que, aquesta necessitat de manipular i re-interpretar s'història, vé d'un complexe d'inferioritat notori, producte d'una sèrie de "putadetes" que s'història els ha reservat.
Aquí van aquesta sèrie de punts:
- que es "seu" nom de Catalunya surt per primer pic documentat a un llibre que tracta sobre es mallorquins i una croada pisana (Liber Maiolichinus), quand es nom de Balears vé d'un nom que mos donaren es fenicis
- que mentres es catalanistes estan obsessionats amb s'arribada des grecs a Ampúries com un fet de que sa civilisació arribàs a ells, es fenicis ja mos havien batiat amb so nostro nom actual: Baleyaroh - Balears
- que mentres ells mai, mai, mai han estat independents, noltros hem estat regne independent, i, a sa mateixa època, "ells" eren un grupet de comtats
- que mentres Barcelona no tenia ni port, perquè tot era una platja (com bé documenten ses cròniques pisanes de 1118), noltros teníem mig Mediterrani aterrorisat per ses ràzzies pirates i es port de Mdina Mayurqa tenia un tràfic marítim impresionant
- que mentres "ells" mai han posseït territoris nostros, noltros sí que hem posseït territoris seus (per exemple, sa Corona de Mallorca tenia com possessió part de s'actual Catalunya)
- que mentres "ells" mai foren província romana, noltros sí que ho fórem
- que mentres n'Alí el Mallorquí conquistava el nord d'Àfrica (Bugia, Tunis, etc), ampliant es territoris des regne almoràvid de Mallorca-Balears, allà per final des S. XII, a sa Península, ses assemblees de pau i treva, fixaven,de forma indirecta, es límits geogràfics de Catalunya entre Salses, Tortosa i Lleida (aquesta encara no hi formava part), ès a dir, ni tenien fronteres fixades ni hi estaven d'acord entre ells a l'hora de fixar-les
- que mentres "ells" varen anomenar Rei d'Aragó a un rei de Castella, cosa que amaguen, es soldats des Regne de Mallorca lluitaren pes drets des llegítim rei
- que mentres "ells" varen anomenar rei de Catalunya a un rei francès, es soldats de Balears varen lluitar, un altre pic, pes rei llegítim
- que mentres a s'antiguitat es nom des foners balears era, arreu del món civilisat, conegut com un símbol de bravura, duresa, honor i coratge, de Catalunya no tenim absolutament res. Important recordar que es foners balears, en no esser ateses ses seves peticions de pagament per tal de formar part de s'exèrcit cartaginès, posaren setge a sa ciutat de Cartago, setge que aixecaren en aprovar-se dites demandes
- que es lingüistes i folòlegs més importants de sa "llengua catalana" han estat i són balears: Mossèn Alcover, Francesc de Borja Moll i Joan Veny.
- que "ells" no saben quand salar ni quand lalar i noltros sí, i per això se volen carregar es nostro (sí, ara ja nostro) article salat, renegant d'ell i volent marginar-lo a ses escoles i a sa vida habitual
- que mentres se creuen que dir-mos gonelles ès un insult, per noltros ès un adjectiu possitiu, som ets autèntics i reals continuadors de sa feina d'en Pep Gonella. Si tan patètic ès esser gonellista o gonella, Mn. Alcover, que no seguia s'ortografia de s'IEC, o en Pere d'Alcàntara Penya, que considerava es parlar de balears es més autèntic, què deuen/devien esser?? (i això que ells foren "anteriors" a en Pep Gonella)
- que catalans con Mn. Griera o en Jordi Quingles reconeixien/reconeixen que es soldats d'en Jaume I no dugueren es català a ses Balears
- que mentres en Jaume I mai va esser rei de Catalunya (cosa que, després de Corbeil, pogué fer perfectament i no va fer), sí que va crear es regne cristià de Mallorca, amb dinastia pròpia
- que mentres ells mai varen tenir una dinastia real pròpia, noltros sí que la tenguérem
- que es fill d'en Ramón Berenguer i na Petronila va baratar es seu nom de "Ramon" per "Alfons" i es seu llinatge per "d'Aragó", posant fi an es casal de comtes de Barcelona per via "barcelonina"
- que se creuen que ells varen afegir Aragó an es comtat de Barcelona, quand realment ets aragonesos varen guanyar una sortida a la mar, però d'això no s'han temut
- que fins i tot, es "catalaníssim" Pere el Cerimoniós, reconegués que es títol principal era de rei d'Aragó i que ses coronacions se seguirien fent a Saragossa
- que s'han de basar amb en Ramon Muntaner per dir que ells, es "cathalanesch", mos repoblaren, un senyor que data malament (i per uns anys de diferència!!) es naixement d'en Jaume I i que diu que va voure sa conquista de Múrcia p'en Jaume I, quand devia tenir (en Muntaner) 1 any d'edat!!
- que en Ramon Llull fos mallorquí, i no català, com pretenen
- que ses 4 barres (millor dit, pals) foren preses per n'Alfons (fill d'en berenguer i na Petronila) i que sa teoria de ses barres d'en Ramon Berenguer no tenga per on aguantar-se (es segells d'en Berenguer no mostren barres, com sí ho fan es de n'Alfons)
- que sa bandera més antiga del món sia sa mallorquina, des Regne de Mallorques, atorgada pel Rei Sanç expressament pes regne, i no ses "barres" catalanes (que de catalanes, res de res)
- que noltros fórem regne independent amb sos moros almoràvids i també després de sa mort d'en Jaume I per 1276, mentres que sa generalitat no té existència segura i "certificada" fins 1359 després d'unes corts celebrades a.... Montsó!!!
- que a sa guerra civil volgueren invaïr-mos per sa zona de Manacor per incorporar-mos an es nefast "Estat Català" i sa jugada els va sortir de pena, havent de morir molta gent sense culpa


I tantes i tantes més que podria fer un llistat inacabable, però aquestes són ses fetes principals que els causen un sentiment i un complexe d'inferioritat tan gros que mos volen annexionar per tal d'apropiar-se de sa nostra història i sa nostra cultura.

Me sap greu, s'article d'avui no vol mostrar coses noves i vol ser cap punt de referència ni res de tot lo fet fisn ara; només ès un "recordatori" de perquè tenen es catalanistes aquest sentiment de sentir-se inferiors a noltros i que necessiten tenir-mos com "seus".

Pobrets, pena me fan.

Valoració:-9menosmas
Per Joan Josep Llull, fa mes de 7 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:2menosmas
Per Voltor Negre, fa mes de 7 anys

Deixau als nins en pau, adoctrinadors pancatalanistes!

Vagoooooos, adoctrinadors, Barco !!

Valoració:-11menosmas
Per MALLORQUÍ, fa mes de 7 anys

STOP FEIXISME PANCATALANISTA A S´ESCOLA PUBLICA.
CATALUFOS, GO HOME!

Valoració:-10menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 7 anys

Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013) i de la qual és el director:

"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 7 anys

Fragment de la resposta dels mallorquins als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936)


“Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 7 anys

Del blog de Joan Calsapeu:


Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, vindicador dels Països Catalans, independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.”


Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”

Valoració:-7menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 7 anys

Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873

"Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una
sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo-
saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.
Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra
Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu'
llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo
qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoració:2menosmas
Per Joves Foner d Andratx, fa mes de 7 anys

REGNE D´ARAGÓ+REGNE DE MALLORCA+REGNE DE VALENCIA= – COMTAT DE BARCELONA

http://www.youtube.com/watch?v=Qgl9Xyop0vE

Es complexe d'inferioritat des catalanisme a Balears està causat per una sèrie de punts que ara resumiré aquí. Jo entenc que, haver de viure de mentides i més mentides, i que, aquesta necessitat de manipular i re-interpretar s'història, vé d'un complexe d'inferioritat notori, producte d'una sèrie de "putadetes" que s'història els ha reservat.
Aquí van aquesta sèrie de punts:
- que es "seu" nom de Catalunya surt per primer pic documentat a un llibre que tracta sobre es mallorquins i una croada pisana (Liber Maiolichinus), quand es nom de Balears vé d'un nom que mos donaren es fenicis
- que mentres es catalanistes estan obsessionats amb s'arribada des grecs a Ampúries com un fet de que sa civilisació arribàs a ells, es fenicis ja mos havien batiat amb so nostro nom actual: Baleyaroh - Balears
- que mentres ells mai, mai, mai han estat independents, noltros hem estat regne independent, i, a sa mateixa època, "ells" eren un grupet de comtats
- que mentres Barcelona no tenia ni port, perquè tot era una platja (com bé documenten ses cròniques pisanes de 1118), noltros teníem mig Mediterrani aterrorisat per ses ràzzies pirates i es port de Mdina Mayurqa tenia un tràfic marítim impresionant
- que mentres "ells" mai han posseït territoris nostros, noltros sí que hem posseït territoris seus (per exemple, sa Corona de Mallorca tenia com possessió part de s'actual Catalunya)
- que mentres "ells" mai foren província romana, noltros sí que ho fórem
- que mentres n'Alí el Mallorquí conquistava el nord d'Àfrica (Bugia, Tunis, etc), ampliant es territoris des regne almoràvid de Mallorca-Balears, allà per final des S. XII, a sa Península, ses assemblees de pau i treva, fixaven,de forma indirecta, es límits geogràfics de Catalunya entre Salses, Tortosa i Lleida (aquesta encara no hi formava part), ès a dir, ni tenien fronteres fixades ni hi estaven d'acord entre ells a l'hora de fixar-les
- que mentres "ells" varen anomenar Rei d'Aragó a un rei de Castella, cosa que amaguen, es soldats des Regne de Mallorca lluitaren pes drets des llegítim rei
- que mentres "ells" varen anomenar rei de Catalunya a un rei francès, es soldats de Balears varen lluitar, un altre pic, pes rei llegítim
- que mentres a s'antiguitat es nom des foners balears era, arreu del món civilisat, conegut com un símbol de bravura, duresa, honor i coratge, de Catalunya no tenim absolutament res. Important recordar que es foners balears, en no esser ateses ses seves peticions de pagament per tal de formar part de s'exèrcit cartaginès, posaren setge a sa ciutat de Cartago, setge que aixecaren en aprovar-se dites demandes
- que es lingüistes i folòlegs més importants de sa "llengua catalana" han estat i són balears: Mossèn Alcover, Francesc de Borja Moll i Joan Veny.
- que "ells" no saben quand salar ni quand lalar i noltros sí, i per això se volen carregar es nostro (sí, ara ja nostro) article salat, renegant d'ell i volent marginar-lo a ses escoles i a sa vida habitual
- que mentres se creuen que dir-mos gonelles ès un insult, per noltros ès un adjectiu possitiu, som ets autèntics i reals continuadors de sa feina d'en Pep Gonella. Si tan patètic ès esser gonellista o gonella, Mn. Alcover, que no seguia s'ortografia de s'IEC, o en Pere d'Alcàntara Penya, que considerava es parlar de balears es més autèntic, què deuen/devien esser?? (i això que ells foren "anteriors" a en Pep Gonella)
- que catalans con Mn. Griera o en Jordi Quingles reconeixien/reconeixen que es soldats d'en Jaume I no dugueren es català a ses Balears
- que mentres en Jaume I mai va esser rei de Catalunya (cosa que, després de Corbeil, pogué fer perfectament i no va fer), sí que va crear es regne cristià de Mallorca, amb dinastia pròpia
- que mentres ells mai varen tenir una dinastia real pròpia, noltros sí que la tenguérem
- que es fill d'en Ramón Berenguer i na Petronila va baratar es seu nom de "Ramon" per "Alfons" i es seu llinatge per "d'Aragó", posant fi an es casal de comtes de Barcelona per via "barcelonina"
- que se creuen que ells varen afegir Aragó an es comtat de Barcelona, quand realment ets aragonesos varen guanyar una sortida a la mar, però d'això no s'han temut
- que fins i tot, es "catalaníssim" Pere el Cerimoniós, reconegués que es títol principal era de rei d'Aragó i que ses coronacions se seguirien fent a Saragossa
- que s'han de basar amb en Ramon Muntaner per dir que ells, es "cathalanesch", mos repoblaren, un senyor que data malament (i per uns anys de diferència!!) es naixement d'en Jaume I i que diu que va voure sa conquista de Múrcia p'en Jaume I, quand devia tenir (en Muntaner) 1 any d'edat!!
- que en Ramon Llull fos mallorquí, i no català, com pretenen
- que ses 4 barres (millor dit, pals) foren preses per n'Alfons (fill d'en berenguer i na Petronila) i que sa teoria de ses barres d'en Ramon Berenguer no tenga per on aguantar-se (es segells d'en Berenguer no mostren barres, com sí ho fan es de n'Alfons)
- que sa bandera més antiga del món sia sa mallorquina, des Regne de Mallorques, atorgada pel Rei Sanç expressament pes regne, i no ses "barres" catalanes (que de catalanes, res de res)
- que noltros fórem regne independent amb sos moros almoràvids i també després de sa mort d'en Jaume I per 1276, mentres que sa generalitat no té existència segura i "certificada" fins 1359 després d'unes corts celebrades a.... Montsó!!!
- que a sa guerra civil volgueren invaïr-mos per sa zona de Manacor per incorporar-mos an es nefast "Estat Català" i sa jugada els va sortir de pena, havent de morir molta gent sense culpa


I tantes i tantes més que podria fer un llistat inacabable, però aquestes són ses fetes principals que els causen un sentiment i un complexe d'inferioritat tan gros que mos volen annexionar per tal d'apropiar-se de sa nostra història i sa nostra cultura.

Me sap greu, s'article d'avui no vol mostrar coses noves i vol ser cap punt de referència ni res de tot lo fet fisn ara; només ès un "recordatori" de perquè tenen es catalanistes aquest sentiment de sentir-se inferiors a noltros i que necessiten tenir-mos com "seus".

Pobrets, pena me fan.

Valoració:-5menosmas
Per arg, fa mes de 7 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris