cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
20°

Què hauria passat en unes generals?

El Partit Popular hauria avantatjat en 45 escons el PSOE si les eleccions haguessin estat estatals. No obstant això, hauria quedat a 14 diputats de la majoria absoluta al Congrés

El PP hauria obtingut 162 escons, 45 més que el PSOE, si les eleccions duites a terme diumenge a tots els municipis de l'Estat haguessin estat generals, per la qual cosa hauria quedat a catorze escons de la majoria absoluta en el Congrés (176). La severa derrota del PSOE en la majoria de les províncies l'hauria portat a obtenir 117 escons, segons el càlcul fet per l'agència Efe pel sistema d'Hont, emprat per traduir els vots a regidories i també per repartir els escons en les generals segons les circumscripcions provincials. Tanmateix, el comportament dels electors sol variar en ambdues convocatòries, ja que en les generals els partits majoritaris tendeixen a polaritzar el vot i limiten el pes de les formacions petites.

Si extrapolam directament els resultats d'ahir en unes generals, el PP guanyaria deu diputats respecte dels obtinguts el març de 2008, quan José Luis Rodríguez Zapatero aconseguí la reelecció, mentre que els socialistes en perdrien 52. Amb 117 escons, seria el pitjor resultat del PSOE en aquest tipus de comicis, per sota dels 125 que va obtenir Joaquín Almunia el 2000 i dels 121 de Felipe González en les primeres de 1979. El PP no dominaria ara el Congrés a causa de l'entrada en l'arc parlamentari de gairebé una vintena de partits minoritaris, que inclourien una cinquena part dels escons. La llista l'encapçalaria CiU amb 16 escons -ara en té 10-, seguit per IU, que passaria d'un a 12.

El PNB en guanyaria un -de 6 a 7- i empataria amb Bildu (independents abertzales, EA i Alternatiba), que irrompria al Parlament. A continuació, entrarien ERC, amb cinc, i ICV i Coalició Canària, amb quatre. Dos escons tindrien UPyD, Unió del Poble Navarrès (UPN), BNG i Partit Andalusista (PA), a més de Fòrum Astúries dels Ciutadans (FAC), que s'estrenaria a la Cambra Baixa. L'elenc de forces amb representació parlamentària es completaria amb sengles diputats de Nafarroa Bai, Nova Canàries (NC), Bloc, Partit Regionalista de Cantàbria (PRC), Partit Aragonès (PAR) i la formació xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC).

Un exemple que el comportament dels votants entre unes eleccions municipals i unes de generals no és similar és que en els comicis parlamentaris de 2000 el PP de José María Aznar va obtenir majoria absoluta (183 diputats per 125 del PSOE) amb una diferència de deu punts en percentatge de vot, com la que s'ha registrat ara (37,53 per 27,79). En aquella ocasió, la distància entre vots va ser de 2,3 milions de vots, una xifra semblant a la de diumenge (2,2 milions). Un altre factor que distingeix una convocatòria de l'altra és que en les generals hi poden prendre part els votants residents a l'estranger, que no han pogut participar en aquesta darrera edició de les municipals, atès que se n'ha reformat la llei.

D'altra banda, el vot en blanc, una de les opcions per a les eleccions locals de diumenge, sorgida arran de les mobilitzacions del 15-M, ha assolit per primera vegada en democràcia el 2,54%, una vegada conclòs l'escrutini, i ha marcat un rècord amb un total de 584.012 sobres buits. D'aquesta manera, se superen en més del doble els 286.182 vots en blanc que es varen comptabilitzar en els comicis generals de 2008, quan se'n va assolir un percentatge de l'1,1%.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Patriotes Associats, fa mes de 9 anys

S'hauran d'entendre amb CiU, si tot va bé.

Si tot va malament, faran i desfaran amb l'absoluta.

Valoració:-4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris