cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
25°

Rebentar una xerrada a la facultat ja és costum

La tensió inunda els rectorats universitaris. Cada pic més conferències són interrompudes. Tenen dret a expressar-se?

L'esquema és així: qualque professor o la facultat organitza una xerrada amb una personalitat política. Uns altres estudiants s'assabenten de la notícia i decideixen boicotejar-la. Arriba el dia D i comença la funció. El polític intenta parlar entre els crits de desenes de joves contraris a la seva presència.

Sens dubte, és una imatge que commociona la comunitat educativa. Si bé les darreres setmanes se n'han vist exemples d'especial gravetat, no ve de nou. Viatgem fins a l'octubre de l'any 2000. L'aleshores lehendakari d'Euskadi, Juan José Ibarretxe, és convidat a impartir una conferència a la facultat de Dret de Granada. Tot i que no té impediments per parlar dins la sala, desenes d'estudiants ultradretans l'esperen a la sortida per agredir-lo. L'escorta policial ho evita, però es produeixen disturbis.

Tanmateix, aquests incidents foren quasi silenciats pel conjunt de la premsa espanyola. Ara, en canvi, aquestes protestes assoleixen una repercussió mediàtica immediata i plouen les condemnes per part de la classe política. Així ha succeït d'ençà que Rosa Díez fundà UPyD. La política basca té predilecció per les universitats, que ha visitat contínuament per explicar el programa electoral. Això no obstant, sempre acaba en greus incidents.

El febrer de 2008, en precampanya electoral per a les generals, Díez és rebuda al crit de "terrorista qui, democràcia on" per desenes d'estudiants de Ciències Polítiques de la Universitat Complutense (Madrid). Un pic a la sala, fins i tot, Díez pateix una davallada de tensió que l'obliga a aturar la conferència. Els nervis i la tensió, idò, li jugaren una mala passada. Tot i que Díez ha patit des de llavors altres boicots, el súmmum arribà el passat 4 de març al campus de Bellaterra (UAB). Més d'un centenar d'universitaris independentistes bloquejaren la sala on Díez havia de parlar, a més de proferir-li algunes amenaces de mort i de llançar-li una paperera de cartró al cap, escopinades, empentes, i de copejar el cotxe amb el qual pretenia partir del campus.

Les imatges, sens dubte, han obert un debat en el si del moviments assembleari de la UAB. I és que, si bé el gruix dels joves organitzats comparteixen la idea de mostrar un rebuig a la presència de polítics, no tothom estigué d'acord d'impedir per la força la conferència de Díez. Per què? Bàsicament pel rèdit electoral que un polític treu de les imatges on és víctima, atès que queda retratat com a estendard de la llibertat d'expressió.

Certament, de motius no li'n manquen: visita la universitat, temple del coneixement i diàleg; i impedeixen que hi parli. Per tant, li cohibeixen la llibertat d'expressió. Els estudiants, però, pensen que no tothom pot excercir aquest dret, perquè consideren que la universitat no és territori apte per a polítics. Si s'observa que molts han estat convençuts militaristes (i han iniciat guerres internacionals), com ara José María Aznar, cal assumir que és una resposta violenta a un individu violent.

El darrer cas ha estat Carlos Berzosa (PSOE), rector de la Complutense de Madrid, que aquesta setmana rebia empentes i insults d'estudiants conservadors. Però és UPyD i els dirigents del PP (sobretot a Catalunya) els que més còlera generen amb la seva presència.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris