nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

Jornada electoral tacada de sang

Almenys 28 persones perden la vida en sengles atemptats a l'Iraq el dia dels comicis, que decideixen la futura estabilitat del país i la sortida de les tropes dels EUA

Una jornada d'eleccions tacades de sang. Almenys 38 persones moriren i 80 resultaren ferides ahir a l'Iraq en atemptats atribuïts als extremistes sunnites, en un dels molts desafiaments per a l'estabilització del país abans que les tropes dels EUA l'abandonin. Rondes de morters i bombes van esclatar a Bagdad i a pobles de majoria sunnita, preparades perquè coincidissin amb la segona votació iraquiana per elegir un Parlament d'ençà de la invasió liderada pels Estats Units el 2003. Els col·legis electorals tancaren puntuals, a les 17.00 -hora local-, després de 10 hores, en les quals 19 milions de persones eren cridades a votar. Els resultats finals es donaran a conèixer d'aquí a tres o cinc dies, segons funcionaris de Nacions Unides.

El clima de violència i tensió fou palpable durant tota la jornada. En l'atac més sagnant, 25 persones moriren en una explosió a un edifici residencial de tres pisos a Bagdad, mentre que quatre més perderen la vida quan un altre bloc de departaments fou rebentat a la capital. Mentrestant, atemptats amb bombes i morters a un costat d'un camí deixaren nou morts més i almenys 65 persones hi resultaren ferides. Malgrat la violència, l'Exèrcit nord-americà afirmà que els insurgents "fallaren" en els intents per intimidar els votants. L'Alta Comissió Electoral Independent iraquiana explicà que només dos dels 50.000 circuits de votació varen haver de tancar poc temps a causa de motius de seguretat.

El ministre de Relacions Exteriors, Hoshiyar Zebari, va descriure els atacs com a foc de morter a l'atzar amb l'objectiu d'atemorir la població. "No podran dissuadir els votants", manifestà Zebari. Tot i així, la divisió entre els votats hi era evident. Els ciutadans podien escollir entre els partits islàmics xiïtes que han dominat l'Iraq des de la caiguda de Saddam Hussein i els seus rivals laics.

El primer ministre iraquià, Nuri al-Maliki, un xiïta, instà totes les parts a acceptar els resultats de l'elecció. "Qui guanyi avui podria perdre demà i qui perdi avui podria guanyar demà", va declarar després d'emetre el seu vot a la zona fortificada de Bagdad. Un dels rivals de Maliki, l'exprimer ministre Iyad Allawi, ja es queixà d'irregularitats en les votacions. La llista laica d'Allawi recorre a la molèstia de la gent amb els anys de conflicte, els mals serveis públics i la corrupció, i espera aconseguir el suport de l'alguna vegada dominant minoria sunnita. A més, prop de 2.600 candidats de 86 faccions competeixen pels 325 escons del Parlament i no s'espera que cap bloc aconsegueixi la majoria.

La formació d'un govern podria tardar mesos, amb la qual cosa s'arriscaria l'existència d'un buit que els grups armats, com la branca d'Al Qaeda a l'Iraq, podrien explotar. Poques eleccions a Orient Mitjà han estat tan competitives com aquesta. La conducta podria determinar com la democràcia de l'Iraq afecta la regió, acostumada a reis i a presidents vitalicis.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris