algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
16°

Contra el decret del gallec

Milers de persones, 60.000 segons l'organització, participaren en la manifestació contra la norma del plurilingüisme presentada per la Xunta

114676

Els manifestants acabaren a la plaça de l'Obradoiro.

Lavandeira jr

Diverses desenes de milers de persones, 60.000 segons l'organització i 30.000 segons la Policia local, varen recórrer ahir els carrers de Compostel·la, en protesta contra les bases del decret del plurilingüisme presentades per la Xunta, que estableix una proporció del 33% entre els dos idiomes oficials i la mateixa per a una llengua estrangera. La manifestació s'emmarcava en la vaga general de l'ensenyament públic gallec, el seguiment de la qual va ser aproximadament del 90% de professors i estudiants, segons els sindicats convocants, mentre que la Conselleria xifrà per sota del 50% l'activitat acadèmica.

El recorregut de la marxa hagué de ser alterat pels organitzadors en veure desbordades les seves previsions de participació. Gaites i tambors van sonar durant el trajecte per acompanyatr milers de persones que portaven pancartes en les quals es podia llegir: "Na defensa do galego, nin un pas enrere" (En la defensa del gallec, ni una passa enrere) i la cèlebre sentència d'Alfonso Daniel Rodríguez Castelao "Se aínda som galegos, é per obra e gràcia do idioma" (Si encara som gallecs, és per obra i gràcia de l'idioma).

Hi destacaven també els símbols de suport als principals opositors de les bases del decret, la plataforma ciutadana Queremos galego, a més de cartells amb el lema "Wanted" i les fotografies d'Alberto Núñez Feijóo, el secretari de Política Lingüística Anxo Lorenzo, el conseller de Presidència Alfonso Rueda i la presidenta de Galícia Bilingüe, Gloria Lago. L'acte final va consistir en una sèrie d'intervencions de diferents representants de tots els estaments educatius; mares i pares amb fills escolaritzats; estudiants de Secundària i Infantil; i membres del professorat.

El president d'A mesa pola normalización lingüística, Carlos Callón, va exigir a Núñez Feijóo que "torni" al consens marcat per la Llei de normalització lingüística de 2006, que va ser aprovada per unanimitat en el Parlament gallec.
Callón defensà els models educatius d'immersió lingüística, com els que actualment hi ha a Euskadi, Catalunya i Balears, i recordà que al País Valencià, governat pel PP, el 30% dels instituts fan docència exclusivament en català. Per això, va concloure que, entre les comunitats amb llengua pròpia, Galícia és l'única que n'està mancada.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per toni, fa mes de 11 anys
Això és la proposta principal del PP a tot l'estat espanyol:treure, desprestigiar, anihilar, excloure les llengües que no són la seva. Basta veure les intencions i els fets del "hitlerito" de Calvià.
Volen unificar l'imperi cosa que no han aconseguit mai.
Aquí MAi ha estat Castella.
Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris