cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

L'Ibex-35 pateix la major caiguda dels darrers 16 anys i perd un 7'54 per cent

El pànic a una recessió dels Estats Units arrossega també la resta de països europeus

75656

La preocupació era present a totes les borses del món. A la foto, la Índia.


En la segona major caiguda des de l'ensorrament de la borsa l'octubre de 1987 i pel temor que l'economia nord-americana entri en recessió i limiti el creixement mundial, el mercat espanyol baixà ahir el 7'54% i tancà la sessió en 12.625'80 punts. Així, el principal índex del mercat estatal, l'Ibex-35 perdé 1.029'60 punts, equivalents al 7'54%, fins a 12.625'80 se situà en nivells similars als de setembre de 2006 i acumula en aquest exercici una baixada del 16'84%. Per la seva part, l'índex general de la borsa de Madrid baixà el 7'13%; l'Ibex Small Caps, el 6'07%; i l'Ibex Medium, el 5'06%.

A Europa, amb l'Euro a 1'444 dòlars, les pèrdues eren menors, ja que Frankfurt cedí el 7'16%; París, el 6'83%; Londres, el 5'48%; i Milà, el 5'17 per cent. La borsa espanyola començà la sessió amb pèrdues superiors al 2%, perjudicada per la caiguda de les places asiàtiques, durant la matinada d'ahir pel retrocés del sector exportador en previsió d'una menor activitat als EUA. Tòquio cedí el 3'86%; Hong Kong, el 5'5%; i Bombay, el 4%. El mercat estava pendent de la caiguda del 0'5% de Wall Street de divendres passat i en la decepció causada pel pla fiscal de Bush, amb ajuts de l'1 per cent del PIB, que haurà d'aprovar el Congrés.

La caiguda del 0'1% dels preus de producció alemanys el desembre no impediren que la borsa s'encaminàs el migdia cap al nivell de 13.000 punts. Després de perdre aquest nivell i intentar recuperar-lo, la borsa, que mancava de la referència de Wall Street per la festivitat de Martin Luther King, perdia definitivament aquest preu una hora abans del tancament, mentre el petroli baixava de 88 dòlars per barril i l'euro d'1'445 dòlars. El pla de salvament de Northern Rock, els mals comptes del banc West LB, l'entrada en picat del sector financer i els grans valors causaren la segona major pèrdua de la borsa espanyola des del 21 d'octubre de 1987, quan dos dies després del «dilluns negre» de Wall Street baixà el 7'76%.

El 19 d'agost de 1991, després de la invasió iraquiana de Kuwait, la borsa espanyola registrà la major caiguda de la seva història, el 8'41 per cent.La previsible desacceleració de l'economia nord-americana també feia mal a les places llatinoamericanes, on destacava la caiguda del 6% de Sao Paulo.Dels principals valors destacà la caiguda del 12'58% d'Iberdrola, el major descens de l'Ibex, mentre que Repsol baixà el 9'77%; Banco Santander, el 9%; BBVA, el 6'98%; i Telefónica, el 6'87%.

Després d'Iberdrola, el principal descens de l'Ibex va ser de Sacyr, que baixà l'11'05%, mentre que Gamesa caigué el 10'05%. Amb pèrdues iguals o superiors al 9% acabaren Repsol i Santander. Acciona baixà el 8'5%; Endesa, el 7'73%; amb caigudes entre el 6 i el 7% acabaren el Banc Popular, BBVA, Telefónica, Bankinter, Grifols, BME, Inditex i Iberia. Al mercat continu, destacà la caiguda de Renda Corporació, el 12'99% seguida d'Iberdrola i Solaria, que cedí l'11'51%, i la mallorquina Sol Melià, un 5'04%.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris