algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

Blázquez demana perdó per l'Església pel seu paper durant la Guerra Civil

El president de la Conferència Episcopal afirma que no s'ha de tornar al passat ni reobrir ferides

82300

El president de la Conferència Episcopal, a l'assemblea plenària de prelats espanyols.

El president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Ricardo Blázquez, afirmà ahir que no és encertat tornar al passat per reobrir ferides, antics rancors ni alimentar les desavinences, referint-se a les beatificacions recents de màrtirs a Roma i també a la Llei de la memòria històrica. Tanmateix, segons el bisbe de Bilbao la recerca de la convivència en la veritat, la justícia i la llibertat ha de guiar l'exercici de la memòria, i recordà que un cristià no pot deixar-se dur per l'odi, encara que sigui en nom de la justícia.

«Hi haurà moments per donar gràcies pel que es va fer i per les persones que actuaren, i probablement en d'altres i davant d'actuacions concretes, sense erigir-nos orgullosament en jutges dels altres, hem de demanar perdó i reorientar-nos», afegí Blázquez per esmentar «la purificació de la memòria» a la qual convidva Joan Pau II. Blázquez, que obrí ahir l'assemblea plenària dels bisbes amb un discurs que centrà en els màrtirs, el nomenament recent de cardenals i bisbes espanyols, la primera visita de Joan Pau II a Espanya el 31 d'octubre de 1982, i les migracions, afirmà també que «la recerca de la convivència en la veritat, la justícia i la llibertat ha de guiar l'exercici de la memòria».

Després de felicitar l'arquebisbe de Barcelona i el de València, García-Gasco i Martínez Sistach, respectivament, acabats de designar cardenals pel papa, Ricardo Blázquez centrà el seu discurs en l'acte recent de les beatificacions de 498 màrtirs a la plaça de Sant Pere del Vaticà. El bisbe de Bilbao expressà el seu desig que els historiadors contribueixin a l'aspiració que es faci «plena llum sobre el nostre passat: què va succeir, com va succeir, per què va succeir i quines conseqüències va tenir».

Segons el parer de Blázquez, aquesta aproximació oberta, objectiva i científica «evita la pretensió d'imposar a la societat sencera una determinada perspectiva en la comprensió de la història. La memòria col·lectiva no es pot fixar selectivament: és possible que sobre els mateixos esdeveniments existeixin apreciacions diferents, que s'aniran apropant si hi ha el desig autèntic de comprendre la realitat.» Després d'afirmar que cada grup humà, com l'Església catòlica, té dret de rememorar la seva història i de conrear la seva memòria col·lectiva «perquè d'aquesta manera aprofundeixen també en la seva identitat», Blázquez assegurà que aquesta actualització del passat pot suggerir actuacions amb vista al futur.

Símbols del franquisme

Continua la demanda de retirada de símbols amb l'aprovació de la Llei de memòria històrica. El Bloc Nacionalista Gallec (BNG) recordà ahir que «Franco és encara batle honorari de Lugo». El grup municipal nacionalista en el municipi de la capital de la província «exigeix que es retiri al dictador la distinció més alta municipal, com ja feren ajuntaments com el de Girona, Zumarraga o Sada la setmana passada». Per la seva banda, el grup d'Izquierda Unida a l'Ajuntament de Huelva presentarà una moció en la qual sol·licitarà la retirada «immediata» dels símbols franquistes dels edificis de la localitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris