nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
20°

L'AN processa Parot per pertinença a ETA per evitar la seva excarceració

Si és condemnat, es retardaria la seva sortida fins que complís la nova pena


El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska processà ahir el pres etarra Henri Parot pels delictes d'integració en organització terrorista i conspiració o proposició per cometre actes terroristes o atemptats, que podrien implicar una condemna d'entre 9 i 32 anys de presó.

El processament de Parot, antic integrant del comando itinerant d'ETA, està relacionat amb una carta intervinguda a la direcció de l'organització el setembre de 2002 i que suposadament havia estat escrita pel reclús a la presó de Còrdova l'1 de juny de 2001, en la qual proposava la comissió de nous atemptats.

Si és condemnat en aquest procediment judicial, l'excarceració de Parot, inicialment prevista per a 2011, es retardaria fins que complís la nova pena, tot i el cas que el Tribunal Suprem accedeixi a refondre en una sola condemna de 30 anys la totalitat de les 26 penes que li varen ser imposades per delictes comesos entre 1978 i 1990.

A la carta que ha donat origen al nou processament, Parot afirmava que, quan fou detingut el 4 d'abril de 1990 a Santiponce (Sevilla), havia decidit ja que els seus pròxims atemptats serien contra el Ministeri de l'Interior i contra l'Audiència Nacional, i afegia: «No entenc com no ho volam ara».

A més, proposava a ETA la comissió d'atemptats contra el que anomena objectius «vitals» com el Banc d'Espanya i les borses de Madrid i Barcelona, i deia que «estic convençut que si féssim això s'asseurien a negociar».

Finalment, el reclús etarra proposava a ETA segrestar un helicòpter per treure'l de la presó de Còrdova-Alcolea en la qual es trobava internat llavors i de la qual va dibuixar un plànol que va incloure a la carta.

A l'acte notificat ahir, Grande-Marlaska afirma que durant el temps transcorregut entre el moment en què Parot va redactar la carta i el 16 de setembre de 2002, quan foren detinguts els dirigents etarres Juan Antonio Olarra i Ainhoa Múgica, als quals es va intervenir la missiva, ETA va cometre almenys nou atemptats «relacionats en les seves característiques amb els definits en l'esmentada missiva».

Entre aquests cita, el 2001, la col·locació de cotxes bomba a Madrid el 10 de juliol o a l'aeroport de Màlaga el 26 de juliol.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris