algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
11°

Incredulitat i desconcert a Madrid

Tot i l'alarma i qualque moment d'histèria, el desallotjament dels edificis fou ordenat

«Perfecte, perfecte. I tu et fa molt de mal. No, ara estic esperant que la policia aixequi el setge per poder recollir les coses, però encara no saben si serà a les tres o a les quatre de l'horabaixa». Envoltat per una flassada, Ignacio Lomas mostra diversos talls a la cara i les mans. És un dels afectats per la detonació del cotxe bomba que ahir feia explosió a la capital de l'Estat a primera hora del matí. Lomas no deixa de mantenir comunicació amb el mòbil per informar del seu estat els seus familiars i interessar-se pels seus companys de feina a l'edifici Bull.

Madrid es despertava ahir amb els ressons de l'estrèpit ocasionat per l'atemptat terrorista que havia anunciat ETA. Tot i que nombroses sirenes i cotxes de bombers ens van sorprendre durant el trajecte, no fou fins arribar a l'hotel Coloso de la capital quan es vàrem assabentar que havia explosionat un cotxe bomba als voltants del parc firal Joan Carles I de Madrid, on l'horabaixa els reis Joan Carles i Sofia havien d'inaugurar la Fira Internacional d'Art Contemporani.

Aquest era el motiu que ens havia portat els meus companys i a mi mateixa a Madrid. Un taxi ens esperava a la porta i tot d'una es posà en marxa per arribar al recinte firal. La ràdio del vehicle ens anava alertant d'algunes dades. El taxista ens explicava que tractaria d'apropar-nos-hi tot el possible, però que segurament hauríem d'arribar a peu fins Ifema. Per a nosaltres aquest era un mal menor. En aquests moments ja rebíem telefonades des de Palma, de la família i amics, alarmats per la notícia. Personalment, pens en les persones que estaran ara connectades al mòbil.

 

Fou impossible prendre la desviació per accedir a la xarxa secundària que conduïa a la nostra destinació. La Guàrdia Civil desviava el trànsit cap a una autovia de peatge sense atendre cap tipus d'explicació. El nostre conductor reiniciava la marxa molt cremat perquè no sabia ben bé cap a on ens dirigíem, «crec que anam cap a Torrejón», i perquè, molt raonable, no podia entendre com si tallaven un trànsit per una via, exigien el pagament del peatge a una altra. En arribar a la cabina, la seva indignació es traduí en la petició d'una factura per fer efectiva una denúncia.

El nostre trajecte finalitza enmig de l'autovia. Ja no ens podem apropar més. El taxímetre marca 70 euros i ens trobam al mig de la calçada. El nostre camí continua a peu. Hem de pujar un pont, travessar un terraplè i finalment arribam al parc firal. Són les 10.30 hores. Tractam d'apropar-nos a la zona de l'explosió. La Policía ha acordonat el lloc i és impossible arribar al carrer Ribera de Sena, la zona zero de l'atemptat, just on es troba ubicada l'estàtua de Joan de Borbó.

Nombroses persones es mantenen aferrats als telèfons explicant el que acabaven de viure. «Hem escoltat l'explosió i, tot seguit els vidres se'ns han vingut a sobre», explicaven encara incrèduls. Gonzalo Ponce narra com en escoltar l'explosió va pensar que podia tractar-se d'un petard, «però tot seguit els vidres es trencaren i llavors vaig saber que era una cosa molt més gran, una bomba». A l'oficina de Ponce i Lucía Artero, l'evacuació es produí de manera ordenada, tot i que Ponce va reconèixer que «als primers moments sí hagué un poc d'histèria entre els companys».

 

Un poc surrealista resultà l'aparició d'una jove demanant als agents de seguretat com pot fer per entrar a la zona. Com parla francès m'utilitza d'intermediària. Es troba desolada perquè ha de participar a un congrés de distribució al Palau de Congressos, que tractam d'explicar-li que no es farà. Mentrestant, 27 grues comencen a transportar les restes dels vehicles afectats per l'explosió. Els meus companys i jo ens tornam a la fira que continua endavant.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris