algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
13°

La Cort francesa rebutja l'euroordre contra el portaveu d'Askatasuna

El Tribunal d'Apel·lació no va revelar els motius del seu rebuig

El Tribunal d'Apel·lació de París va rebutjar ahir l'euroordre espanyola contra el portaveu d'Askatasuna, el francès Jean-François Lefort, i en va ordenar la posada en llibertat, dins d'aquesta causa. La Cort no va revelar els motius del seu rebuig a l'ordre europea d'arrest i alliberament emesa per la justícia espanyola contra Lefort per presumpta participació en una organització criminal i per terrorisme.

L'advocada del portaveu de l'organització de defensa dels presos bascos, Xantiana Cachenaut, va dir que està «molt contenta per aquesta bona notícia», i va recordar que el seu client continua reclòs a la presó parisenca de La Santé arran del seu processament per la justícia francesa en una investigació judicial sobre ETA.

La lletrada va reconèixer que, fins a la decisió d'ahir, «no les tenia totes» després que la fiscal, Catherine Courcol, hagués recomanat al tribunal fa una setmana que «confiàs en els jutges espanyols» i autoritzàs el lliurament de Lefort.

Ahir s'esperava que en els pròxims dies el tribunal notifiqui a la defensa de Lefort els motius del seu rebuig de la demanda espanyola. El portaveu d'Askatasuna, de 34 anys, va acollir la decisió de la Cort amb evidents mostres d'alegria i alleujament.

Dimecres passat, en demanar al Tribunal que donàs llum verda a l'euroordre espanyola, la fiscal havia dit que s'havia «de confiar en els jutges espanyols, fins i tot per jutjar un francès i per fets no perseguits a França». Askatasuna, inscrita en la llista terrorista de la Unió Europea, està il·legalitzada a Espanya, però no a França.

L'euroordre emesa el passat 23 de desembre per un jutge de l'Audiència Nacional espanyola afirmava que Lefort és «el responsable principal a França d'Askatasuna», que forma part del «complex terrorista ETA-EKIN» i gaudeix d'una «cobertura especial» perquè està dirigida «des d'un territori estranger».

En la vista de dimecres passat, la defensa de Lefort s'havia basat principalment en la jurisprudència establerta el 2004 pel Suprem francès quan va validar la negativa d'un tribunal de Pau (el sud-oest) a lliurar a Espanya tres joves de Segi, perquè part dels fets retrets s'havien comès a França. La defensa del portaveu d'Askatasuna va argumentar també l'absència de dates concretes sobre la comissió dels delictes denunciats.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris