cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
22°

Madrid vol que totes les llengües de l'Estat siguin oficials a la UE

Recalca que aquesta sol·licitud s'ha aconseguit únicament gràcies a l'aprovació de la Constitució

71348

El ministre d'Afers Estrangers, Miguel Àngel Moratinos.

El Govern espanyol demanà ahir formalment a la resta de socis de la Unió Europea una reforma del règim lingüístic perquè català, gallec, basc i valencià hi tinguin cabuda, segons anuncià el ministre d'Afers Estrangers, Miguel Àngel Moratinos, en roda de premsa a Brussel·les.

Moratinos explicà que havia anunciat a la presidència holandesa de la UE, a la Comissió Europea i a la resta de socis europeus l'objectiu de Madrid de «reobrir» aquest assumpte i que el Govern presentarà «en breu» una sèrie d'«idees i suggeriments» per a això.

Tanmateix, la carta que el mateix Moratinos lliurà a l'Executiu comunitari i al seu homòleg holandès, Bernard Bot, va més lluny i subratlla l'objectiu espanyol que el reglament lingüístic de la UE reconegui l'«estatut de llengües oficials a la Unió per al català, el valencià, el gallec i el basc, totes llengües oficials a Espanya i àmpliament utilitzades per una part important de la població».

El cap de la diplomàcia espanyola recalcà que aquesta sol·licitud del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero s'ha aconseguit únicament gràcies a l'aprovació de la Constitució europea, que obre la porta a aquest tipus d'iniciatives.

«La Constitució obre el camí per al que ara el Govern espanyol pretén fer», manifestà Moratinos, qui reconegué que serà una «tasca complicadíssima» poder convèncer la resta dels 25 per permetre aquesta modificació.

«Però vull subratllar que la Constitució ens permet, m'ha permès avui plantejar la qüestió. Si no hi hagués Constitució, hauria estat molt més difícil, per no dir que impossible, que avui pretengui reobrir el règim lingüístic a la UE», assegurà el ministre en un clar missatge als partits nacionalistes que mostren dubtes o han pres posició obertament en contra del tractat constitucional.

Així mateix, Moratinos explicà que havia mantingut una reunió bilateral amb el seu homòleg irlandès, Brian Cowen, per dur a terme d'ara endavant «consultes» i que ambdues delegacions treballin en comú en aquest aspecte. «Hem quedat a consultar-nos i a parlar junts, perquè van ser els irlandesos els primers que van dir que volien millorar l'estatus del gaèlic a la UE», recordà el ministre espanyol.

A la carta dirigida al president de la Comissió Europea, el Govern espanyol es mostra «molt interessat» a conèixer les idees de l'Executiu comunitari sobre com podria començar a fer-se complir el compromís adquirit per la UE en relació amb la diversitat cultural d'Europa, com també l'atenció que es prestarà a les diverses llengües parlades a la Unió.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris