algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

La treva a Catalunya vista des d'Euskadi

El debat està centrat en la utilització que farà Madrid i com marcarà la campanya electoral

L'anunci d'ETA de no cometre atemptats a Catalunya ha desfermat la polèmica, en clau interna, en el si de la societat basca. Quin missatge ens envien els etarres amb aquesta treva per a Catalunya? Al món arbertzale basc, que viu fortes tensions internes entre sobiranistes i independentistes, no els ha vingut de nou el comunicat. El debat el centren en la utilització que farà Madrid i com marcarà la campanya electoral a les pròximes generals.

Juan Mari Juristi, president del Guipuzkua Buru Batzarra (PNB), afirma des de la seu del partit, situada davant la platja de La Concha de Donostia, que «l'important d'aquest anunci és de consum extern a Euskadi. ETA es troba en una gran situació de debilitat i ho palesa així. Sap que assolirà un gran protagonisme mediàtic». Juristi diu que «ja fa temps que ETA ja proclamà que no atemptaria contra l'Ertzaitza.

I en aquest cas no s'armà cap rebombori. Per què ara sí? ETA sap que fa molt de mal al Govern de Catalunya amb l'anunci. Ha utilitzat un partit democràtic com és ERC. No li importa. Vol fer veure que està en el centre de les decisions polítiques i se n'aprofita, sabent que el PP actuarà com a caixa de ressonància».

No tothom pensa igual. Hi ha analistes que filen molt prim per intentar esbrinar cap on va el missatge de l'organització terrorista. Periodistes del diari Berria, únic escrit íntegrament en euskera, veuen que «tal volta hi hagi una clau interna important. ETA ha dit que valora l'independentisme d'ERC. No voldrà dir això que també valoraria que el PNB es mostràs més receptiu envers el món arbertzale i independentista? No significa aquesta treva que si es produís l'acostament de tots els abertzales bascs la treva podria ser total, i que només manca la bona voluntat del Govern Ibarretxe per aconseguir-ho?».

Premsa basca
En tot cas, la reacció de la premsa basca, amb un gran desplegament tipogràfic, va ser diferent segons la línia de cada mitjà informatiu. El diari Deia, òrgan oficiós del PNB afirma amb grans titulars que «ETA torpedeja amb la seva treva al tripartit català». Un dels seus columnistes, José Luis Uriza, assenyala: «ETA ajuda el PP». Per la seva banda, eGara, pròxim a les posicions de l'antiga Batasuna, qualifica de «bona notícia» la decisió, la qual cosa voldria dir, de manera subliminal, que els arbertzales radicals aplaudeixen el camí cap a la treva. Però eDiario Vasco, pròxim a posicions constitucionalistes, llança un duríssim atac contra ETA: «Fan gala de la seva debilitat. Tracten de fer-se valer en una sitaució en la qual ja no tenen res a fer».

Tot i així, la situació d'Euskadi és molt tensa. «Vivim un estat d'excepció encobert», asseguren fonts del PNB «i amb aquestes condicions serà molt difícil aconseguir la reconciliació entre tots els bascs». És una opinió que comparteix Julen Arzuaga, responsable de l'Observatori Basc dels Drets Humans, amb seu a Hernani. Arzuaga afirma que «en l'actualitat hi ha 700 presos bascs a les presons de l'Estat espanyol. Molts d'ells notablement allunyats d'Euskadi. Les seves famílies han de fer centenars de quilòmetres cada setmana per poder veure'ls».

Arzuaga es queixa que «en els darrers anys s'han produït nombrosos casos de maltractaments a ciutadans bascs per la mera sospita de pertànyer a ETA, i no només per part de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, sinó també, en alguns casos per l'Ertzaintza».

Entre les organitzacions radicals basques hi ha, en l'actualitat, molt descontent «amb l'actitud massa passiva del PNB». Aquest partit ho nega i demana moderació als radicals per poder treure endavant el Pla Ibarretxe, però tota la gent pròxima a l'antiga Batasuna no té gens de confiança que el pal surti endavant. En tot cas, Juan Mari Juristi assegura que «passi el que passi, el març del 2005 el pla serà sotmès a referèndum. És possible que això no agradi a ETA i a alguns dirigents de Batasuna, perquè atraurà cap a nosaltres moltes de les seves bases. Però no cedirem ni un mil·límetre. Pens que també ETA ha fet mal al Govern de Catalunya amb el seu comunicat. I no oblidem que el Govern català també pensa jugar fort en la reforma del seu Estatut».

Les paraules de Juristi es produeixen en un context enrarit. No lluny de la seu del PNB, a la plaça de la Constitución de Donosti, hi ha cinc balcons amb la pancarta que indica que allà hi viu una família que té un familiar pres. Pancartes com aquestes es poden veure per bona part de les poblacions basques, i són les que aporten la sensació d'«Estat d'excepció encobert».

Avui es compleix exactament un any del tancament del diari Egunkaria per ordre de l'Audiència Nacional per una suposada relació amb ETA. Com se sap, el diari tornà a sortir al carrer el pasat mes de juny amb el nom de Berria. El director és Marxelo Otamendi, el mateix d'Egunkaria. Otamendi, que va ser empresonat l'any passat, recorda que «ens precintaren Egunkaria amb tot el que hi havia dedins. Ningú no hi ha pogut entrar en un any. Per posar un exemple, jo hi tenc tots els llibres relacionats amb el papa. Si es mor, no podré escriure el reportatge».

En tot cas, Berria continuarà endavant perquè s'ha convertit en un símbol de tots els que parlam en euskera. Ara venem molts més diaris que quan érem Egunkaria. El que molesta a Madrid és que Euskadi tengui un diari en llengua pròpia que arribi a totes bandes. Per això ens tancaren». Un altre directiu, Iñaki Uria, continua avui dia a la presó. D'altra banda, el primer director d'Egunkaria, Pello Zubiria, que també va ser empresonat l'any passat, viu ara pràcticament retirat a Hernani pendent del procés judicial.

Els fets d'Egunkaria han crispat molt el món dels que tenen l'euskera com a primera llengua, siguin sobiranistes o indepentistes. S'ha de pensar que la llengua basca, que estava en perill d'extinció entre els joves fa només vint anys, ja és parlada habitualment per un 30% del total de la població, i un altra 11% afirma que l'entén i s'hi pot expressar. El segment amb major grau de coneixement, gràcies a l'ensenyament a les escoles, correspon als que tenen menys de 21 anys.

Dins aquest context ha arribat l'anunci de treva d'ETA per a Catalunya. L'han vista amb més bons ulls els dirigents nacionalistes radicals que els moderats. I arriba quan Ibarretxe vol sumar totes les forces possibles per treure endavant el seu pla. Té arguments per intentar-ho, sempre que ETA abandoni les armes: Els bascs, en general, es queixen de manca d'inversions per part de Madrid. «L'única inversió real que veim són els nous vehicles de la Guàrdia Civil. En aquest sentit, no som Espanya», destaca Juan Mari Juristi. Però arguments com aquests no han duit, de moment, l'enteniment del món nacionalista, trencat des de fa lustres per les accions violentes d'ETA.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris