nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

El Govern admet que es pogué equivocar sobre l'Iraq, però afirma que fou «coherent»

La seva posició es basà en la «convicció» que tenia armes de destrucció massiva

95174

Zaplana assegurà que la posició del Govern és «coherent».

El Govern admet que es pogué equivocar sobre l'Iraq, segons digué ahir el ministre portaveu, Eduardo Zaplana, encara que insisteix que la seva actitud sobre la guerra va ser coherent i basada en la «convicció» que el país tenia armes de destrucció massiva. En tot cas, l'Executiu no donarà noves explicacions al Congrés dels Diputats ni tampoc desclassificarà els documents del Centre Nacional d'Intel·ligència com ha sol·licitat l'oposició. El motiu, que no hi ha precedents. Zaplana assegurà a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que ni tan sols per esdeveniments de «gran transcendència» com els GAL ha accedit el Govern a peticions similars.

Zaplana assegurà que les decisions del Govern, el seu suport a la guerra contra l'Iraq, es basen en el convenciment que el risc per a la seguretat mundial era real. «No comet cap exageració si li dic que la convicció era total i absoluta», digué, i sent així assegurà que es prengueren decisions «raonables». Aquest convenciment, segons explicà, mai no va venir per informes dels serveis d'intel·ligència espanyols, sinó en les resolucions del Consell de Seguretat i en els informes dels inspectors de Nacions Unides.

«Ens podrem haver equivocat, com es pot equivocar qualsevol, però s'ha actuat amb gran coherència i defensant els interessos del nostre país i de la seguretat mundial», digué Zaplana, qui recordà que «en aquells moments» existia la «convicció absoluta de l'existència d'armes de destrucció massiva» i que «avui no existeix una opinió contrària», malgrat el fet que tant Estats Units com Regne Unit pensen obrir sengles investigacions per determinar què va portar a pensar que el règim de Saddam Hussein tenia arsenals de destrucció massiva.

Però a Espanya no hi haurà investigació. No compareixerà cap membre del Govern al Congrés dels Diputats ni es desclassificarà tampoc cap document del CNI, com demana l'oposició. De fet, Zaplana assegurà que aquesta petició és «una greu irresponsabilitat» que no entén ja que, segons recordà, el Govern no es basà en els informes dels serveis d'intel·ligència espanyols per prendre una decisió.

Zaplana respongué a les crítiques de l'oposició al president del Govern, José María Aznar, per comparèixer al Congrés nord-americà i no fer-ho al nostre país. El portaveu del Govern assegurà que, encara que alguns vulguin restar importància al discurs d'Aznar, es tracta d'un «gest importantíssim» que fos convidat per parlar allà i es mostrà convençut que aquesta intervenció serà, en el futur, «un dels moments transcendents del president del Govern».

Zaplana assegurà que, des de llavors, hi ha hagut esdeveniments de «gran transcendència», entre els quals esmentà l'existència dels GAL, que mai no provocà la convocatòria de la Diputació Permanent perquè el Govern oferís explicacions.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris