nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

ETA assassina 23 persones en la més gran ofensiva dels darrers vuit anys

Interior presenta el balanç antiterrotista amb un total de cent detencions

La banda terrorista ETA matà 23 persones enguany, en què després de trencar la treva de manera unilateral el desembre de 1999, ha realitzat l'ofensiva més dura i amb major nombre de víctimes mortals, des de 1992, quan acabà amb la vida de 26 persones, mentre que un any abans n'havia assassinat 46.

Els membres d'ETA mataren indiscriminadament durant el 2000 membres dels sectors contra els quals tradicionalment s'ha dirigit. Polítics, militars, periodistes, empresaris, jutges i fiscals i funcionaris de presó han patit la violència terrorista, ja sigui per mitjà d'atemptats o campanyes d'extorsió.

Encara que el final de la treva es produí el desembre de 1999, el retorn dels atemptats no es produí fins enguany. El 21 de gener, la banda terrorista d'ETA acabà amb la vida del tinent coronel Pedro Antonio Blanco per mitjà d'un cotxe bomba, i es convertí així en la primera víctima del terrorisme després de l'alto el foc.

Des de llavors, un total de 23 persones han perdut la vida a mans de la violència terrorista. A més d'aquest primer atemptat, la banda ha assassinat dos militars més i dos guàrdies civils. No obstant això, l'objectiu preferencial dels terroristes han estat els polítics.

Cinc regidors populars han mort a mans dels terroristes al llarg de l'any, encara que només dos d'ells a Euskadi. L'assassinat de l'edil malagueny José María Martín Carpena alertà sobre la presència d'un comando de la banda terrorista a Andalusia, igual que la mort de l'edil de Sant Adrià de Besós José Luis Ruiz Casado confirmà l'existència d'infraestructures a Catalunya.

També, davant de la llarga llista de morts d'ETA, se situa la dels GRAPO, que aquest any tornà a reaparèixer assassinant tres persones. D'altre costat, cent membres o col·laboradors d'ETA foren detinguts enguany, 75 a Espanya, 24 a França i un a Mèxic, entre ells el número u de la banda, Ignacio Gracia Arregui Iñaki de Rentería, en el país gal, on fou desarticulada a més la cúpula dels GRAPO.

Aquestes són alguns de les dades de l'activitat antiterrorista recollits en el balanç de l'any 2000 del Ministeri de l'Interior, que destaca que les Forces de Seguretat de l'Estat han desarticulat a Espanya sis comandos d'ETA, cinc d'alliberats "a sou de l'organització" i un de legal" no fitxats.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris