algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
18°

Garzón processa 98 argentins, la majoria militars, i els acusa de tortures i genocidi

Entre les víctimes hi ha prop de 600 espanyols i devers 500 nadons

81212

El jutge Baltasar Garzón.

El jutge Baltasar Garzón dictà ahir acte de processament i ordres de recerca i captura internacionals a efectes d'extradició per a 98 ciutadans argentins, entre ells 8 dels nou membres encara vius de les Juntes Militars, per delictes de genocidi, terrorisme i tortures comesos entre 1976 i 1983.

Garzón atribueix als generals Jorge Rafael Videla i Leopoldo Fortunato Galtieri i a l'almirall Emilio Eduardo Massera, entre d'altres, un pla «la finalitat del qual tan sols serà la destrucció sistemàtica de persones que s'oposen a la concepció de nació sostinguda per aqueixes» que s'identifiquen amb la coneguda com a «Civilització Occidental i Cristiana».

L'únic membre encara viu del màxim òrgan de poder durant la dictadura que, encara que està imputat, no ha estat processat és el representant de la Força Aèria Augusto Hugues, perquè no s'han aportat «els suficients elements i fets que justifiquin la mesura», mentre que la responsabilitat penal dels morts Roberto Eduardo Viola i Orlando Ramón Agosti es declara extingida.

Entre els 98 noms de presumptes repressors apareixen, a més, els del marí retirat Alfredo Ignacio Astiz, anomenat «l'Àngel de la Mort» i Adolfo Francisco Scilingo, qui reconegué la seva participació en els coneguts com a «vols de la mort» i és l'únic dels 192 imputats en aquesta causa que es troba a Espanya en llibertat provisional.

En l'acte, Garzón afirma que, juntament amb les detencions, a l'Argentina es visqué «una realitat atroç, reflectida en la pràctica sistemàtica de la tortura, l'extermini generalitzat, els enterraments en fosses comunes, els llançaments de cadàvers des d'aeronaus "coneguts com a «vols de la mort»", les cremacions de cossos».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris