cielo claro
  • Màx: 30°
  • Mín: 26°
27°

L'increment del vot a Euskadi afavoreix populars i abertzales

El PNB es referma com a primera força política, tot i que perd un escó

Les eleccions autonòmiques a Euskadi no han fet variar en cap cas el mapa polític basc. El nou clima d'esperança creat després de la treva d'ETA ha facilitat una alta participació de devers el 70 per cent, que no ha fet sinó consolidar la proporció habitual de forces amb l'única i important excepció del gran augment del Partit Popular que es converteix en el segon partit polític d'Euskal Herria.

El PNB obtingué ahir 347.958 vots (304.346 el 1994); el PSE, 218.607 (174.682); EH/HB, 223.264 (166.147); el PP, 250.580 (146.960); EA, 108.300 (105.136); IU, 70.835 (93.291); i UA, 15.722 (27.797).

El PNB mantindrà lehendakari però necessitarà pactar per governar amb comoditat i no li bastarà l'escàs suport que li proporcionarà EA. El PP aconsegueix un augment de cinc diputats, mentre que Euskal Herritarrok queda en tercer lloc, empatant a escons amb el PSE-PSOE, que passa del segon lloc al quart.

Els descens corresponen a EA, que passa de 8 a 6 escons, a IU/EB, que baixa de 6 a 2, i a Unitat Alabesa, que de 5 descendeix a 2 representants.

Més del mateix

D'aquesta manera, quasi tot queda com estava. A Àlaba guanya el PP amb 7 per 6 del PNB, 5 del PSE-PSOE i 3 d'EH. A Biscaia venç el PNB amb 9, per 5 del PSE-PSOE, 5 més del PP i 4 d'EH. A Guipúscoa, aconsegueix la victòria EH amb 7 escons, el PNB es queda en 6, el PP en 4 i el PSE-PSOE en 4 més.

Qui considera que aquesta comunitat són políticament tres, no està del tot desencaminat, però qui manté que tot i les variacions continua sent la comunitat més plural de l'Estat, tampoc no comet cap error. Cada territori històric té un vencedor clarament diferenciat, la coalició de govern lògica continua sent la que ha governat en els darrers anys (PNB-PSE-PSOE i EA) i només la nova actitud d'EH (exHB) pot donar al·licient a una legislatura que si no canvien les previsions suposarà més del mateix. El nou lehendakari, Juan José Ibarretxe, té ara la difícil papereta de formar Govern. Les travesses començaren a disparar-se en conèixer-se els sondeigs fiables i qui mes qui manco, aposta per la repetició del tripartit.

Sigui com sigui, el desenllaç final de les negociacions que duguin darrere al nou Govern basc, mereixerà la pena apreciar el comportament de la segona força política, el Partit Popular.

El més probable és que els populars encapçalats per la bicefàlia Mayor Oreja/Iturgaiz, quedin com a principal partit de l'oposició, però això sí, amb el reconeixement de tots per l'important increment de votants, que suposa el més alt augment de la història recent d'Euskadi en uns comicis autonòmics.

L'escó que perdé el PNB a Guispúscoa, el quart lloc del PSE-PSOE, tot i augmentar tres escons, i la baixada important d'EA que es queda a 6, podrien contribuir a baixar els fums als membres del tripartit anterior amb vista a formar un nou Executiu.

El que sembla clar és que la treva de la banda terrorista ha beneficiat clarament Euskal Herritarrok, que passa d'11 a 14 escons i es queda com a tercera força política basca. El votant abertzale d'esquerres que rebutjava la violència assassina etarra ha tornat a HB amb noves sigles i ha votat el seu partit natural, radical i sense assassinats si més no en perspectiva.

Però la falta de violència criminal i de violència juvenil al carrer ha provocat una altíssima participació que va salvar per als evidents perdedors, ha suposat un increment de vots als quatre primers. L'esperança, les ganes de participar, i la il·lusió en el futur, sigui quina sigui la ideologia de l'elector han ajudat a dipositar el vot.

Dintre del problemàtic i habitual mapa polític basc, sembla que només ha quedat una cosa clara a més de l'ascens del PP: els perdedors, han perdut clarament. El descens d'EA, que manté els seus 4 a Guipúscoa però baixa 1 a Biscaia i a Àlaba, deixa el partit de Carlos Garaicoetxea a les portes de reingressar al PNB. Si finalment aquesta volta no es produeix, almenys les aproximacions resultaran més evidents que en els darrers vuit anys.

Esquerra Unida/Ezquer Batua també ha tingut un càstig important. Possiblement el seu paper en l'acord de Lizarra li ha llevat el vot «espanyolista» d'esquerres, o tal vegada la seva línia descendent sigui produïda per la tendència darrera d'IU en l'àmbit nacional segons les enquestes més recents. El cas d'UA respon a allò previst per les enquestes, i es queda en 2 diputats, dels 5 que tenia abans. L'imparable ascens dels populars en la seva regió ha estat l'únic i total causant de la desfeta.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris