cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
17°

Aznar modificarà la política penitenciària quan ETA demostri que ha deixat les armes

Es compromet a posar en marxa els punts sobre reinserció del pacte d'Ajuria Enea

El president del Govern, José María Aznar, anuncià ahir que una vegada que el grup armat ETA constati l'abandonament definitiu de la violència i l'acceptació «irreversible» de les vies polítiques i els procediments democràtics, es donaran les condicions per a l'inici d'un procés de pau que es desenvoluparà en l'àmbit dels articles 9, 10 i 12 del pacte d'Ajuria Enea, és a dir, a través de les vies de reinserció, sortida dialogada i ajuda a les víctimes del terrorisme.

Aznar començà dient que encara que apreciava una evolució positiva de la situació, no comptava encara amb nous elements que li permetessin de constatar que la treva d'ETA és irreversible. Es va comprometre a més a fer una nova política penitenciària «flexible, dinàmica i consensuada» que acompanyi els avenços a l'assegurament de la pau.

Després de reiterar que la càrrega de la prova correspon estrictament a ETA, va manifestar que les actituds «inequívoques» d'ETA, que no han de necessitar d'interpretació ni estar condicionades, exigeixen l'abandó de la violència i l'acceptació «irreversible» de les vies polítiques i els procediments democràtics, «que tindran una manifestació molt pròxima en l'àmbit basc en les eleccions del 25 d'octubre», recordà.

Condicions

«Assolida aquesta situació, es donaran les condicions per a l'inici d'un procés de pau en l'àmbit dels articles 9, 10 i 12 del pacte d'Ajuria Enea, amb participació dels partits signants», va assegurar.

A partir d'allà, el Govern incorporarà una «nova orientació» de la política penintenciària que serà, segons la va definir el cap de l'Executiu, «consensuada, flexible i dinàmica» i acompanyarà als avenços que es vagin produint a l'assegurament de la pau.

En tot cas, el Govern promourà, juntament amb els partits signants del Pacte d'Ajuria Enea, iniciatives solidàries i concretes de «reparació i reconeixement» a les víctimes del terrorisme i les seves famílies, ja que, segons va recordar Aznar, són l'expressió «dolorosa i inoblidable» de la violència del terrorisme i de l'«alt preu» pagat per la societat en la defensa dels valors democràtics i de convivència.

El president del Govern va reiterar la permanència i el valor del marc constitucional i estatutari, sobretot ara que es tracta d'establir la pau i establir la convivència en llibertat, ja que són un èxit «irrenunciable» i un encert comú «insubstituïble», al temps que un «èxit històric».

Va recalcar els principis d'exigència democràtica a ETA i els de «prudència, diàleg i consens» que va exposar en la seva declaració de Lima com a claus per afrontar l'oportunitat «inèdita» i l'esperança a la pau que es va obrir amb l'anunci de treva i, després d'assegurar que comparteix aquesta esperança, va manifestar que aprecia una «evolució positiva» de la situació, per la qual va anunciar que continuarà adoptant les iniciatives que considerin més adequades per a la consecució de la pau.

De la seva reunió amb els líders dels partits polítics democràtics, després d'agrair-los la seva disposició al diàleg i recordar-los que espera d'ells responsabilitat, Aznar va explicar que els va exposar les bases sobre les quals impulsar una nova dinàmica que desemboqui en la pau.

Aquestes es fonamenten, segons va relatar, en la separació d'iniciatives que puguin consolidar la pau de processos polítics d'una altra naturalesa. «La pau no pot estar subjecta a contrapartides polítiques ni és un mitjà per assolir posicions d'avantatge», subratllà, i anuncià que en els encontres amb les forces democràtiques s'ha posat de manifest un «alt grau d'acord» sobre aquestes bases.

Va explicar així mateix que diverses forces polítiques li havien transmès la impressió que aquest anunci reflecteix una decisió «irreversible» per part d'ETA i, encara que va dir tenir en compte els factors en els quals es basen aquestes anàlisis, va constatar que, segons el seu parer, «no han sorgit elements nous que ho confirmin», d'allà que continuï sent necessari «afermar sòlidament la pau» i, en conseqüència, actuar «amb summa responsabilitat i estricta coherència».

Per això, el transcurs de temps sense accions violentes ha de veure's completat, segons opinió d'Aznar, amb el que es recull en el punt 10 d'Ajuria Enea: la voluntat clara de posar final a la violència i actituds inequívoques que puguin conduir a aquesta convicció. Per això, va remarcar que és a ETA a qui correspon, estrictament, la càrrega de la prova.

Aquest senyal inequívoc ha de ser, per Aznar, que acceptin les vies polítiques i els procediments democràtics.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris