A partir de l'1 de gener del 2003, cap espanyol no es veurà obligat a fer la «mili» en contra de la seva voluntat, tal i com assegurà ahir el ministre de Defensa, Eduardo Serra. I és que el Consell de Ministres donà llum verd al Projecte de llei de règim del personal de les Forces Armades en la seva primera reunió després de les vacances. Un projecte que, segons l'Executiu, neix amb clara visió de futur, orientat a l'interès general i al millor funcionament de les Forces Armades.
El cost total del procés de professionalització i modernització de l'exèrcit del segle XXI arribarà a 1'25 bilions de pessetes. El titular de Defensa recordà que els pressuposts generals de l'Estat per a l'any que ve inclouran una partida per aconseguir la professionalització, a partir del proper mes de gener, de 17.500 nous soldats i mariners per assolir la previsió de 67.500 el 1999 i 80.000 l'any 2000.
Serra explicà que els nascuts amb anterioritat a l'1 de gener del 1983 continuaran ajustant-se al model actual de servei militar, mentre que els ajuntaments acabaran les tasques d'allistament el juliol de l'any que ve. El calendari previst estableix sorteigs per al servei militar obligatori entre els anys 1999, 2000 i 2001. En el cas del 2002 es farà només amb el personal que està a la bossa de pròrroga.
Tot i això, encara que s'aprova la suspensió del servei obligatori, el text no recull la seva abolició definita, ja que possibilita reimplantar-lo en cas de greu amenaça per a la sobirania, independència i integritat territorial d'Espanya i quan no sigui possible atendre les necessitats de la defensa nacional amb tots els efectius de militars professionals.
Serra aprofità per fer una crida als joves que no hagin de fer el servei perquè participin voluntàriament en activitats d'interès general de diferents organitzacions.
El ministre subratllà que el projecte de llei, que està previst que entri en vigor el primer trimestre de l'any que ve, autoritzi el govern a retallar aquest període transitori i assegurà que l'Executiu farà tot el que sigui possible.

Extradició d'etarres

El Consell de Ministres d'ahir aprovà dos acords pels quals es decideix la continuació del procediment d'extradició activa dels presumptes terroristes Javier Zabaleta Elosegui alias «Waldo», la sisena, i Manuel Quintans López. En el cas de Zabaleta, la nova petició d'extradició es refereix a un presumpte delicte d'inducció a l'atemptat i assassinat. Respecte a Quintans, els motius de la petició es refereixen a delictes de pertinença a banda terrorista, detenció il·legal, atemptat, assassinat, tinença il·lícita d'armes i d'explosius. «Waldo» és considerat responsable dels comandos legals d'ETA quan es va cometre l'atemptat contra un tinent de la guàrdia civil el 1984. Els fets concrets pels quals es demana la seva ampliació es refereixen a quan era responsable dels comandos legals d'ETA el 1982.