Óscar Sevilla s'apuntà ahir el primer triomf moral entre els principals favorits en l'arribada de Sierra Nevada, on finalitzava la cinquena etapa de la Vuelta i on Guido Trentin s'anotà el seu primer triomf d'etapa, mentre que Mikel Zarrabeitia agafava el relleu de Beloki al capdavant de la general. La Vuelta tenia la seva primera gran cita al cim de Granada per començar a aclarir el panorama a la classificació general. Fou Óscar Sevilla, del Kelme Costa Blanca, qui primer mostrà les seves armes en un dia en el qual regnà la cautela entre els favorits. Sevilla, que camí d'Alcoi a la segona etapa ja demostrà que estava en un bon moment, començava a treure's l'espina del passat Tour, quan hagué d'abandonar per uns problemes digestius.

Sevilla es confirma com un dels principals favorits per endur-se la victòria final, després d'aconseguir una renda de 49 segons sobre el grup de favorits, entre els quals es trobaven Beloki, Simoni, Casero o Mancebo. Per la seva part, Heras es convertí en un dels perdedors, després de deixar escapar 12 segons respecte del segon grup. A la primera part de la correguda, on el grup permeté una fuga d'homes amb escassa transcendència per a la general, destacà la feina realitzada pel Saeco de Simoni, que es volia ficar a la nòmina dels grans favorits.

El paper de Sevilla va posar el contrapunt a la decepció que va suposar per al conjunt alacantí l'actuació del colombià Santiago Botero. El ciclista de Kelme-Costablanca demostrava que no es trobava al nivell demostrat en el darrer Tour de França, on finalitzà en quarta posició. La cautela va ser la nota predominant davant allò que havien d'afrontar els ciclistes i després de la feina del Saeco. Abans d'arribar a peu de port, la tranquil·litat arribà al grup dels favorits, només alterada per alguns atacs, com el que va protagonitzar Toni Colom. Aquests bots serviren per encendre els primers llums d'alarma a l'US Postal pels problemes que travessava Roberto Heras. El de Béjar, en principi un dels cridats a convertir-se en protagonista ahir, posava en evidència que el seu estat no era el de la primera setmana del Tour i va ser un altre dels damnificats en el primer contacte per la muntanya.

L'etapa es va dividir en aquell moment en dues parts: els que lluitaven per la victòria parcial, on destacava la presència de Guido Trenti i Fèlix García-Casas, seguits per un quintet on es trobaven Zarrabeitia, Vinokourov o Zubeldia, però les diferències encara eren mínimes. Va ser en aquell moment quan aprofità Óscar Sevilla per llançar el primer atac seriós, davant el qual no varen poder respondre la resta de corredors cridats a lluitar per la victòria final. El ciclista del Kelme obrí diferències amb el gran grup, on es mantenien els favorits. A la línia de meta, el triomf corresponia a Trentin. La nota negativa de la jornada va ser la greu caiguda de Roberto Laiseka, que va patir un «traumatisme facial amb important pèrdua de sang», després de perdre l'equilibri en el quilòmetre 148 de l'etapa. Laiseka va perdre algunes dents i té el llavi danyat. A més, se li varen aplicar molts punts de sutura.