algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Les 10 claus de Fito & Fitipaldis

114388

Adolfo Cabrales, Fito per a amics i coneguts.

Prodríem dir que Fito & Fitipaldis té un any 10. El 2010, després de deu anys de carrera, ens presenta el seu darrer disc, Antes de que cuente a diez, en el qual hi ha deu cançons amb el segell inconfusible de la seva música. dBalears analitza amb Fito Cabrales cada una d'aquestes deu cançons que presentarà a Palma dia 22 de gener, en el concert de pagament de Sant Sebastià.

1 Un dels lemes d'aquest disc, i que apareix en el primer senzill, és que "al final quedaran els teus passos i no el camí". Quins són els vostren propers passos? El que vull dir en aquesta frase és que, en el fons, nosaltres som els responsables de nosaltres mateixos i el que jo vull ara és passar gust amb aquesta gira i només amb aquesta gira. Durant molts d'anys, he combinat gires amb gravacions i això no m'ha duit mai pel bon camí. I ara no vull continuar així. Vull fer concerts i gaudir de tots. El meu al·licient més immediat és el concert següent.

2 La segona cançó del disc està un poc fixada en el passat. De la vostra carrera, hi ha res de què us penediu? Ja ho vaig dir en una altra cançó: "jo m'equivocaria altra vegada" si fes falta. No em penedesc de res.

3 Tard o prest, tornareu a on? D'aquesta cançó en va sortir primer la lletra que el text. I em venia al cap la imatge d'una llarga carretera americana, amb un descapotable, i tirant milles. Però no la volia dur a Califòrnia, la volia dur cap aquí, cap a Bilbao. O sigui, que tard o prest, si hagués de tornar enlloc, tornaria al Gato negro, un club molt emblemàtic de Bilbao.

4 A Catorce vidas tienen dos gatos, parlau de tots els pics que hem caigut. La frase, a molts, ens transporta a Antonio Flores. N'era un homenatge conscient? La veritat és que no, però és que aquest és un sentiment molt comú que crec que arrossegam de la societat i que ens han inculcat. A tots ens ha passat, per exemple, que quan es trenca una relació només pensam en l'odi i mai en els moments feliços que hem viscut.

5 Explicau-nos el significat d'aquesta frase: "Si la vida és una orgia, jo som una palla mental?" Aquesta lletra és de Lichis. És una versió que hem fet de la Cabra mecánica, una cançó d'aquelles que t'agrada robar. Todo a cien no va ser mai un tema gaire escoltat, però a mi m'atrapà moltíssim. Això de la "palla mental", idò, ho haurem de demanar a Lichis.

6 Los huesos de los besos és una cançó tirant a tristona. És més fàcil escriure d'amor, o de desamor? És més fàcil udolar, fer de llop. Aquest instant d'aturar-te a escriure una cançó sempre és un instant de dolor, perquè quan estàs content no necessites escriure: te'n vas de festa i ja està.

7
La cançó següent, Que me arrastre el viento, és la més evasiva de totes... Jo crec que és la més covada que he escrit en la meva vida. És una manera de dir "deixa'm en pau, que jo pas de tot i no em vull enfrontar amb res". És també de les més ambientals, perquè cada un dels instruments hi és cridat a transmetre un determinat so.

8 Què hauria estat de la vostra vida sense el rock&roll? No som capaç d'imaginar-m'ho. De vegades pens que hauria continuat fent feina en el món de l'hostaleria, que em venia de la tradició familiar. Però, ara per ara, em resulta impossible imagirar-me fent una altra cosa.

9 A veure si aquesta frase me la podeu explicar: "Vàrem perdre el cap, però no els capells", de la cançó Conozco un lugar. Era per posar-hi un toc d'humor. Es tractava de dir que pots fer totes les bogeries del món, però sense perdre mai de vista els teus principis, que en el meu cas es limiten a ser una bona persona sense fer mal a ningú.

10
Acabau amb una d'instrumental. Per què? Perquè és el més normal del món. Fa vint anys, en una banda de rock&roll era normal que hi hagués un tema instrumental i ara tothom se n'estranya. M'agrada perquè, com que jo sempre he de cantar, el fet de ser només un guitarrista em motiva molt més.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris