nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
21°

I el circ, cap a on va?

Fins a tres envelats hi ha hagut aquestes darreres setmanes a diferents espais de l'Illa. dBalears ha parlat amb els responsables per saber com es troba el sector

Les darreres setmanes han coincidit a Mallorca fins a tres envelats de circs diferents, amb conceptes escènics igualment distants. N'hi havia un de mallorquí, el ja tradicional Williams; un vengut de la Península, el madrileny Royal, i un d'internacional, el Cirque Bouffon, que ha estat instal·lat durant més d'un mes al parc de la Mar de Ciutat. Mentrestant, el Circ Bover s'instal·là amb molt d'èxit al festival 1,2,3 de pallassos, que s'ha celebrat a la localitat catalana de Tianai on ha pogut constatar que, en termes circenses, "a les Balears estam a anys llum de Catalunya, on el circ és una activitat regulada per la llei". "Se'ns han obert més les portes en quatre dies a Barcelona que en quatre anys aquí -reflexiona Tià Jordà, l'ànima del Circ Bover.

A Mallorca tot són dificultats. Els ajuntaments, sobretot, no poden entendre que nosaltres som un circ petit, d'aquí, que oferim un espectacle diferent i ens fan passar pel mateix tub pel qual farien passar els firaires i els grans circs que vénen de fora". Un altre circ mallorquí, encara que de concepte més tradicional, és el Circo Williams, dirigit per Eduardo Raluy. Segons ell, "no és normal que, essent una activitat cultural com diuen que ets, et facin pagar aquestes xifres per fer el teu espectacle i tampoc que tinguin més privilegis els que vénen de fora que nosaltres", expressa. "Si jo vull anar a actuar a Alemanya o a Itàlia, hauré de passar uns controls molt estrictes. Aquí, en canvi, hi entra qui vol i com vol", diu Raluy.

Sigui com sigui, amb dificultats o ajudes, amb un vessant tradicional o contemporani, amb animals o sense, el món del circ continua envoltat d'aquesta aura de màgia que es produeix quan una persona entra dins un envelat. "Nosaltres som una població ambulant que vol repartir il·lusió allà on anam", reconeix Anuska Rivera, del circ Royal, que està fins dia 26 de juliol a Palma. "Viure en un circ és molt dur, però té alguna cosa que enganxa, que no et deixa contemplar cap altre estil de vida -reconeix aquesta jove domadora de serps. Abans jo feia espectacles d'altura. Un dia vaig caure de vuit metres d'alçada. Hauria pogut quedar-hi i vaig haver de cercar una altra manera per poder continuar en el circ. Mai no vaig pensar abandonar-lo".

Frederic Zipperlin, director del Cirque Bouffon, també creu en aquesta màgia del circ. "El circ és un espai on tothom hi té cabuda. Petits i grans, rics i pobres. El Cirque du Solei, per exemple, creim que ha perdut aquest objectiu. Els seus espectacles s'han convertit en grans negocis i hi ha molta gent que no es pot permetre el cost de l'entrada", reconeix el director, que ha format part durant anys de la companyia canadenca.

A favor i en contra dels animals

En el món del circ tradicional sempre ha estat molt qüestionat el tracte amb els animals. Dos dels circs que aquests dies es poden veure a Mallorca, el William i el Royal, no han renunciat de moment a aquest tipus de xou tot i que reconeixen que cada pic és més difícil. "Nosaltres no tenim problemes amb les bèsties. Passam els controls de sanitat i vos podem assegurar que aquí els tractam millor que les persones. Ara bé, sí és cert que cada vegada n'utilitzam menys perquè pels animals grans, com ara els elefants, t'exigeixen unes condicions que sovint no pots assumir", admet Rivera. En aquest sentit, Raluy també afegeix que "nosaltres, des dels pocs que som a l'Associació de Circs d'Espanya, tenim un decret pel qual quan veim un artista que no tracta bé els animals no el contractam i fins i tot el denunciam". Així les coses, ciutats com Barcelona no permeten l'entrada a circs amb animals.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris