Jo de petit anava a comprar a les botigues, forns i cellers del meu poble. L’any 1993, el Parlament Balear va aprovar la Llei 3/1993 per a la millora de l’Accessibilitat que contemplava i exigia que en un plaç de 15 anys, tots els edificis existents i construïts abans de l’any 1993, els propietaris tenien l’obligació d’eliminar les barreres arquitectòniques dels seus locals i edificis – 21 de maig de 2008 com a darrer plaç-. Ara com abans, també, vull anar a comprar al petit comerç més proper de casa, però l’escaló de l’entrada m’ho impedeix! La llei d’accessibilitat 3/1993 no m’ha emparat ni defensat el meu drets de mobilitat i d’accés per anar a comprar a les botigues i tendes més properes de Palma i de Mallorca. Les persones usuàries de cadira de rodes, els pares i mares amb cotxets d'infant i les persones grans amb caminadors, també, volem reivindicar la importància del petit comerç, com a motor econòmic i dinamitzador de l'activitat dels pobles i barris de ciutat. Esper i desig de tot cor que la nova Llei 8/2017 d’Accessiblitat Universal i no-discriminació, no em defraudi, una vegada més. Ja duim tres anys esperant el reglament tècnic d'accessibilitat, que no arriba!
Ben cordialment,
Guillem Fullana Vanrell
Mallorca Accessible per a Tothom
Es Pont d’Inca, 7 desembre de 2020