cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 22°
26°

Homes en el segle XXI

Axel és un home jove que està a punt de ser pare. Un pare primerenc. Aquest home vol ser un pare compromès en la criança del seu fill. Vol ser diferent al seu propi pare que ha estat absent en molts moments importants de la seva vida. Per a ell, serà una mica més fàcil. D'entrada, quan neixi el seu fill podrà gaudir de 3 mesos de permís de paternitat. Encara haurà de bregar amb alguns comentaris dels seus caps i companys. El seu treball és important però també ho és poder atendre el seu futur fill. Un dia, quan acompanyava a la seva parella a una revisió mèdica, va veure informació sobre uns cursos de preparació a la paternitat per a homes. Es va apuntar i porta setmanes reflexionant amb altres homes sobre la masculinitat i la paternitat. Per a ell és una cosa nova poder reflexionar amb altres homes que estan en una situació semblant. Ara entén millor a la seva parella i és capaç de reconèixer les seves pors i inseguretats. Axel no és cap heroi. Exercir de pare compromès, a més d'una necessitat social, és una cosa que hauria de ser normal. No obstant això, també, en aquesta època de canvis, la història corre més que alguns homes.

Ramon també està a un grup que reflexiona vers la masculinitat. En el seu cas, ho va cercar després d'un episodi on després d'una discussió molt forta amb la seva parella, li va alçar la mà i va estar a punt de colpejar-la. Es va espantar i va decidir cercar ajuda. Ara en grup, amb altres homes, està entenent, en primera persona, les bases de la socialització i legitimació de la violència en els homes.

Els homes també tenen gènere. La masculinitat és una construcció social que es genera sobre la base d'unes pràctiques i es conjuga en els efectes que aquestes tenen en els cossos, la personalitat i la cultura. En les societats occidentals, patriarcals i jeràrquiques predomina un model de masculinitat traspassat per una sèrie d'atributs i mandats que prescriuen a l'home proveïdor, poderós, dur, fort, segur… amb avantatges i privilegis en relació amb les dones. No obstant això, el poder que assumeixen els homes també provoca dolor i alienació. Els costos de la masculinitat són visibles en el nostre entorn, per a les dones i pels propis homes. La violència, la desconnexió emocional, els problemes de salut, les conductes temeràries, els accidents… són riscos associats a la masculinitat. Almenys, a una mena de masculinitat, hegemònica, cultural i socialment.

Aquest model de masculinitat s'aferra, i fins i tot s'adapta per a sobreviure, en un món en constant canvi i esdevenir. No obstant això, cada vegada són més necessaris nous models de masculinitat, dissidents i alternatius al model hegemònic. En el segle XXI novetat i desconcert conviuen en un interregne que descol·loca a molts homes. Les dones interpel·len als homes: la culpa no era meva, ni on estava, ni com vestia. Ens assenyalen i reclamen un nou pacte social i la igualtat real. Al temps emergeixen i s'organitzen moviments d'homes “emprenyats” que neguen la igualtat i la violència que pateixen les dones pel fet de ser-ho. Prediquen una volta a l'essència i clamen pel retorn, si és que alguna vegada se'n varen anar, dels homes de veritat. Són les tensions del nostre temps.

En el costat oposat, Axel i Ramon són exemples d'un viatge que estan emprenent alguns homes cap a una altra manera de ser home en procés de construcció. En el segle XXI, els homes no podem continuar sent còmplices de la desigualtat, el domini i la subordinació de les dones. Tenim capacitat de canviar individual i col·lectivament. La nostra substancial llibertat ens permet fer-nos, ser el que vulguem i en fer-ho transformar el món. El mil·lenni ens interpel·la, ens repta i ens demanda una nova masculinitat. Un home despullat del seu centre, igualitari i equilibrat en l'àmbit personal, amb capacitat de gestionar constructivament les seves emocions. Un home que incorpora les cures personals i dels altres en el centre de la vida. Un home que accepta la seva vulnerabilitat, sense victimisme. Els homes han de canviar, la nostra cultura necessita canviar. Alea iacta est.

Paco Abril, Sociòleg, Membre de l’associació Homes Igualitaris - Ahige Catalunya

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per balmany, fa 11 mesos

Un comentario asqueroso y repugnante. Propio de un necio vanidoso sin respeto a nadie. Xorc es uno de los insultos que más pueden doler a una persona. Si tuvieses dos dedos de dignidad, por respeto a las personas que hacen de las tripas corazón para traer una criatura al mundo, incluso desplazándose a miles de kilómetros para logar una adopción, con los sacrificios que ello conlleva más gastos e incluso con fronteras cerradas en un pais que no conoces ni lengua ni nada, callarías.

Por motivos que no vienen al caso, yo he vivido, aunque sea indirectamente los desgarros de muchas familias. Tanto en concepción asistida como en adopciones fuera de España.

Me das asco. Ya iba intuyendo que eres una mala persona. Ahora no hay dudas. Y no te molestes en contestar, que ni siquiera volveré a esta página. Que Dios te dé salud para criar a los tuyos.

Valoració:-5menosmas
Per Tià, fa 11 mesos


Discurs típic d'un xorc baldragues que, evidentment, escriu sobre unes matèries que ignora i que ignorarà sempre.

Per què no vas a fer els comptes a ca teva?

Valoració:-10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris