cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

[VÍDEO] Jaume Calafell: «Hem de continuar cap a l'autodeterminació del nostre poble i l'establiment d'una República mallorquina»

15-05-2020

Més iniciatives republicanes per a #MallorCaNostra. Jaume Calafell ens fa arribar la seva proposta per a dur endavant una vegada superem aquesta crisi sanitària: «Hem de continuar sense aturar i decididament cap a l'autodeterminació del nostre poble i l'establiment d'una República mallorquina independent que garantesqui tots els drets que en aquests moments, i des de fa massa temps, l'Estat espanyol antidemocràtic ens nega».

A més, remarca que aquest projecte de República mallorquina s'hauria de compartir amb la resta de territoris dels Països Catalans.

Sobre la iniciativa #MallorCaNostra

El Diari de Balears ha llançat aquesta nova iniciativa oberta a la participació dels lectors del diari i dels representants de la societat civil batiada amb el nom de #MallorCaNostra.

Es tracta d'una proposta que convida els lectors del dBalears a pensar i fer propostes de com volen que sigui Mallorca després de la crisi del coronavirus i que també està oberta a idees més globals.

La proposta als lectors

Tens alguna idea, alguna proposta, algun desig? Explica'l en un vídeo i entre tots farem que sigui una mica més possible.

1 – Enregistra amb el teu mòbil o l'ordinador, un vídeo, en horitzontal, d'un màxim d'un minut. Explica quina idea desig o proposta tens per a millorar Mallorca.

2 – Envia'l al correu: mallorcanostra.dbalears@gmail.com

3 – El publicarem a dBalears i el difondrem per OnaMediterrània i entre tots aconseguirem que Mallorca, Ca Nostra, sigui millor.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per transcriptor ||*||, fa devers d'un mes

«¿Som catalans els mallorquins? Qui el negarà, aqueix fet, en no ser un ignorant presumit? Sols una ignorància supina explica que hi hagi pogut haver un periòdic que tractàs de posar en ridícul això dels catalans de Mallorca. El malanat autor hauria fet molt bé d’estudiar una mica lo que s’atreví a ridiculitzar. (…) La nostra nacionalitat és la catalana." Antoni Maria Alcover (1909)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:2menosmas
Per arg, fa devers d'un mes

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa devers d'un mes

--«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». La Nostra Terra (1930)


--«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:2menosmas
Per Carles Amela, fa devers d'un mes

República Mallorquina o República Balear?
Sigui quina sigui: endavant!!!

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa devers d'un mes

"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981


Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President de la Generalitat hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. És com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral.

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa devers d'un mes

«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa.


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:1menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa devers d'un mes

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

Aquí teniu la proposta de Josep Guia:

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoració:1menosmas
Per sebastià, fa devers d'un mes

El de sempre, l'inevitable, que només fulleja, ha tornat a malinterpretar maliciosament el comentari. Hauré de pensar que és perque no sap llegir. O perque quan les idees dels altres no li agraden queda completament ofuscat. Sí, aquest és més el perfil del personatge que li sembla que sempre tindràn la raó i acaba creient-s'ho.Necessiten una exhibició de l'Estat per fer veure on està el poder perque si no és així, ningú veu cap poder amb autoritat respectada pel poble i menys encara, assumir-ho. Borinot.

Valoració:1menosmas
Per UNITAT!, fa devers d'un mes

L'estat que convé a la nació catalana (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer) és la República catalana. Mallorca, com a part fonamental de la nació, ha d'intervenir en la formació del nou estat fomentant-ne la unió, no el secessionisme intern. L'intent de construir republiquetes regionals, provincials o comarcals només provoca divisió, això és, feblesa davant dels estats espanyol, francès i italià.

Valoració:2menosmas
Per Joan Miró Font, fa devers d'un mes

Està per veure que sortiguem ràpidament de sa situació de pandèmia

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris