cielo claro
  • Màx: 28°
  • Mín: 26°
29°

Amelia Tiganus: «Un home puter no pot ser un bon pare ni un bon company de vida»

Amelia Tiganus, dona feminista, activista, abolicionista. Ha estat a Mallorca i ens ha deixat una ample visió i experiència. Sobretot destacam a aquesta entrevista la tasca de sensibilització i formació que realitza a centres educatius. Tenguérem ocasió de poder conversar amb ella a l'espai de ràdio Homes Transitant. De la conversa que vàrem emetre, en recollim una primera part. Ben aviat vos n'oferirem la segona meitat.

En una visita recent a un institut vàrem poder comprovar com la força del teu testimoniatge i del teu missatge és escoltada atentament per part de l'alumnat. Com pots definir-nos la revolució sexual que es necessita avui, per als qui es troben en el despertar del seu món de relacions afectives i sexuals?

És quelcom molt complex d'explicar. Sobretot perquè a manca d'una educació sexual i afectiva en valors feministes, la majoria dels més joves s'eduquen amb la pornografia, s'eduquen amb la prostitució mateixa. La pornografia és la teoria i la prostitució la pràctica.

Aquesta transmissió va emmarcada i de la mà de la sexualitat cosificant i mercantilitzada dins de tot el sistema, així s'estén a tota la humanitat. Cal combatre totes aquestes pràctiques, treballar des de l'empatia, és precís treballar per tal que nines, nins, joves puguin entendre que la sexualitat és alguna cosa molt profunda que ens travessa com a éssers humans. Un encontre sexual té com a condició la trobada entre dues persones, dos éssers humans, que té a veure amb el desig, el fet de gaudir des del fet de compartir i sobretot des del respecte. Són les bases que hauríem d'implementar, també en aquest àmbit hauríem de parlar de l'ètica, pel que fa a relacions sexoafectives.

Aquest despertar, aquest procés es troba molt mediatitzat, travessat per la pornografia. Per tabús, moralitat..., De quina manera podem arribar a superar, a rompre aquesta brutalitat?

És bàsic entendre la història, saber d'on venim. Amb el suposat alliberament sexual, els anys setanta, el que va fer el mercat, fou apropiar-se de l'alliberament de la sexualitat. Ens varen vendre la cosificació, la hipersexualitat. La mercantilització de la sexualitat humana, i el fet d’estar disponibles. Per tant, tenir sexe amb qualsevol, i de qualsevol manera, s'entenia com a llibertat sexual. Sempre, sobretot als instituts, faig ressò en això. Elles, les al·lotes, es veuen pressionades, si no tenen sexe, són assenyalades com a puritanes, 'estretes'... si no tenen sexe a totes hores i amb qualsevol. Llavors els parl d'això, realment la llibertat sexual és tenir relacions sexuals amb qui realment desitjam i amb qui realment podem i volem compartir una estona d'intimitat.

Un no, no ha de ser l'inici d'una negociació, sinó el final de tota conversa. Parlant de llibertat sexual, hi ha un malentès, hem de tenir present que el capitalisme se n'ha apropiat, ho ha convertit en un producte en el mercat. Es va passar d'un extrem a l'altre, de la moralitat catòlica, on tot era pecat, tot era tabú, a tot val, en nom de la llibertat individual, suposa entendre que les dones vivim en un sistema que tenim a sobre l'opressió doble o triple, a través del sistema patriarcal, capitalista, racista, colonialista. Parlar de llibertat individual en aquests termes ens pot perjudicar, principalment a les dones.

Els homes ens hem de qüestionar de manera contínua. Com explicar la posició naturalitzada dels homes enfront de la coacció i agressions sexuals que s'exerceix des de la masculinitat tarada? Com percebem que els homes som els qui provocam tot el gruix d'aquestes agressions, a la vegada, que som nosaltres els puters?

El total dels demandants de prostitució són homes. Voldria fer esment concret en el fet de que tots els homes són potencialment agressors sexuals. Entenc com a experta en la matèria, que hi ha un interès molt gran per part de la indústria i l'explotació sexual, en potenciar constantment l'estat d'excitació i d'agressivitat dels homes, tota aquesta sobreexposició, demostrant que necessiten crear el perfil d'home que de manera constant vol consumir els cossos de les dones, sigui a canvi d'un bitllet, o sigui a través de la violència física explícita. Els doblers són una manera de coacció. El que hem d'entendre és que el capitalisme, des del seu inici, va crear desitjos abans inexistents que els converteix en necessitats. De necessitat a dret hi ha un pas molt curt. Tota la normalització al voltant de la sexualitat, i més en aquests temps en els quals patim empobriment, suposa una violència atroç per part dels Estats, les empreses, de la pobresa. No obstant això, sembla que el sexe és el més important, no tenim com arribar a final de mes, en canvi, ens sembla que toleram l'explotació des dels instints més primaris.

Hem escoltat de manera continuada que la prostitució és l'ofici més antic del món. Que en dius d’aquesta afirmació tantes vegades repetida?

Aquesta primera afirmació és una fal·làcia. La prostitució no és el treball més vell del món. Va començar fa, més o manco, uns cinc mil anys, quan les dones vàrem ser repartides entre les dones privades i les públiques al servei dels desitjos i de les necessitats suposades dels homes. Abans vàrem ser matemàtiques, parteres, astròlogues, etc. Fins i tot si això fos veritat, no és un argument de pes per seguir naturalitzant, justificant o acceptant-ho així. La guerra, la fam, la pobresa, tenen també moltíssims anys entre nosaltres, són qüestions instal·lades dins de la societat, la qual cosa no explica que hagi de continuar i s'hagi de mantenir perquè no es pot canviar. Eradicar-ho pot tenir a veure amb la por a la pèrdua dels privilegis masculins.

Hi ha molts puters que diuen: 'És que elles volen'. Principalment, encara que vulguin, no volen amb tu. Tu pagues, per coaccionar, per doblegar la seva voluntat, fins i tot, ets capaç de sentir satisfacció sexual estant amb una dona que saps que no et desitja, a qui no resultes atractiu. Tot té a veure amb un model de sexualitat que hem de rompre des de les bases.

Per altra part comentes que de la prostitució se'n surt cada dia. Quines vivències mobilitza?

Referent a si de la prostitució se surt cada dia: Jo vaig sortir-ne fa tretze anys, sempre dic que vaig sortir físicament, realment se'n surt cada dia, continuu sortint-ne, un procés de sanejament, fent teràpia, estudiant, fent el que estic fent.

Cal tenir present, que en aquests espais, en aquests camps de concentració que són els prostíbuls, s'hi queda una part molt important de la humanitat de les dones. Essent convertides en un mer instrument de satisfacció sexual, posades al servei dels desitjos dels homes, cosificades. Estam parlant de l'anul·lació de la dignitat humana. Cada dia se surt de la prostitució, quan tens el privilegi de poder sortir-ne, perquè hi ha moltes dones que no ho poden fer. Moltes companyes que no poden, han estat assassinades o han acabat suïcidant-se o han sobreviscut físicament, tot i que mortes en vida, són irrecuperables. Ens ha de fer pensar: en què invertim tant de doblers? Són deu milions d'euros al dia a l'Estat espanyol. Milions d'euros que als homes els sobren i que inverteixen en la tortura, la deshumanització, fins i tot en la destrucció de poder aconseguir qualsevol oportunitat d'igualtat entre dones i homes.

Ets una dona resilient, una supervivent. Tu, pots relatar l'experiència viscuda, posar veu a la crueltat del sistema de la prostitució. Quant hi ha d'ocult que no aconseguim identificar, que resta amagat, que no veim o no volem veure?

Des del punt de partida de la supervivència, hi ha moltes qüestions que per aquesta raó no recordam. La ment humana és molt sàvia, hi ha moltes eines, com pot ser la dissociació, la negació. Manca coneixement per a poder ubicar aquesta experiència en un plànol global i polític. Ens fan creure que això ens passa a nosaltres de manera individual i per descomptat que se'ns alimenta la culpa, la responsabilitat, la revictimització.

Que és el que no volem veure? No volem veure allò que ens sacseja la consciència, que ens obliga a sortir d'aquesta zona de confort. El que tenim, ens obliga a deixar de dir frivolitats i deixar de banalitzar sobre el que succeïx darrere aquests murs, en els prostíbuls, cada vegada hi ha més pisos, dones a les rotondes, en els polígons, passant a ser considerades mercaderies en aquest gran mercat.

S'ha de prendre consciència sobre tot això, hi ha dones que diàriament sobreviuen. Com a societat, tenim l'obligació de mirar i fer el que puguem per acabar amb tot això, una obligació no només ètica, sinó també moral. No podem consentir tot això en favor de l'enriquiment d'alguns, dels proxenetes.

Quatre de cada deu homes a l'Estat espanyol, són puters, segons el que veim als estudis que ho descriuen, veim que realment no ho podem continuar tolerant. Amb més raó actualment, en ple segle XXI, quan som conscients de la postura i manifestacions de moltíssimes dones que no volen estar subjectes i relegades als desitjos dels homes.

Amb la teva tasca, t'exposes de manera íntegra per denunciar els puters. Habitualment, quan ens referim de manera estigmatitzadora, a elles, a les dones que estan essent prostituïdes, no som conscients que ho fan forçades des de molt diverses situacions, mentre, les seguim assenyalant com les dolentes dins aquest entramat.

És la lògica patriarcal la dicotomia entre les que valen i les que no, les bones i les dolentes, les pures i les putes, directament. Cal rompre amb tota aquesta dinàmica, per fer-ho ja, faig una crida a totes les dones que mai han estat prostituïdes, per tal que siguin capaces de veure les dones prostituïdes com les seves iguals. No som 'les altres', som totes dones, per la qual cosa hem d'estar juntes i poder lluitar contra tot aquest sistema.

Llavors als homes, clarament, és importantíssim que recordem: Quatre de cada deu són puters. Per altra part: sis de cada deu no ho són. Llavors cal que aquests, siguin subjectes actius per tal d'interpel·lar als que si formen part dels quatre que són puters.

Un home puter: Pot ser un bon pare?

Jo crec que un home puter no pot ser un bon pare. Tampoc un bon company de vida, s'anomeni parella, marit, amic, o amic de flirteig. Qui consumeix prostitució, es veu desvinculat d'allò profund, d'allò emocional, de poder connectar amb un altre ésser humà. Per tant, no pot ser un referent quant a educar, a donar exemple. Cada vegada tenim més clar que un maltractador no pot ser un bon pare; qui maltracta, qui humilia, qui mercantilitza a un altre ésser humà, no és una bona persona, encara que a nivell de vox pópuli es digui: 'No, era molt maco, saludava...,' Precisament aquest és el problema. Són homes normals amb els quals convivim. Record que són un de cada quatre que l'únic que els fa diferents als violadors, és un bitllet. Amb la moral neoliberal, sembla que un bitllet o una targeta de crèdit, eximeix de responsabilitat. Per a nosaltres les feministes, això no és així.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tomeu, fa 5 mesos

La parella és en definitiva un pacte entre dues persones. Si no te importa que la teva parella sigui un Piter, no te perqué no ser una bona parella. I respecte a esser pare, qui sigui bon pare o mare que aixequi sa ma

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris