muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 15°
19°

Tres homes, un transitar

Diverses maneres de sentir, de bategar, una mateixa ruta per on transitam. El 8M és el dia de les dones. Des d’aquest espai aportam reflexió personal des de tres maneres de sentir, tres etapes vitals. Així en aquest ordre: Pere Fullana F., Justo Fernández López i Enric Urbano Angel, compartim a Desembolicar:

Pere Fullana F.

Que ens cal fer com a homes davant el 8 de març? Callar. En tot cas deixar sempre que siguin les nostres veus les que segueixin envaint els carrers i les places. Callar i escoltar als espais privats i als públics.

Quin lloc ens correspon enfront del 8 de març? On habitualment no saben estar: A segona, tercera, quarta fila, als darrers llocs. On els privilegis de la masculinitat es trobin de cara amb la realitat, la que ens ha duit a milers anys de domini.

Quines tasques hem d'assumir el 8 de març? Les que cal que agafem com a pròpies cada dia, no únicament un dia assenyalat per mostrar-nos "políticament correctes". Assumint les cures, tasques amb les quals, ben poc ens hem entrenat i amb les que hem destinat tant d'esforç en carregar a les dones. Aquestes que sostenen la vida, de les quals ens hem desentès. Hem d'assumir, la responsabilitat de les cures, que ens porten a posar la vida en el centre.

Quins són els hàbits i les pràctiques que amb urgència hem d'abandonar i eradicar? Totes aquelles amb les quals ens hem revestit de poder, de domini, de virilitat tòxica, violadora, prostituïdora i cossificadora, agressora, assassina, guerrera, assetjadora..., que hem naturalitzat cercant fer-nos, amb elles, els més poderosos del sistema.

Encarregar-nos i responsabilitzar-nos, de revisar els mandats patriarcals sense por, sense enfadar-nos.

Deixar-nos colpir pel dolor i abraçar la vida.

Justo Fernández López

Això no és mite-poètic, és polític:

Antipatriarcal és acceptar el fracàs de la masculinitat, com a construcció personal, social i cultural.

Els homes hem d'acudir a les places dels pobles a dir (-nos), sense baladrejar, que hem fracassat en masculí singular i plural.

És un testimoniatge pendent i imprescindible, sobretot per als joves homes que ens vulguin escoltar.

Amb les mans buides d'armes i de privilegis. Sentint el sofriment causat. Demanant perdó pel mal infligit, sense esperar ser perdonats.

Ara sí, nus els homes, sense res pel mig, lliures d'enverinades fratries i silencis còmplices, ens podrem abraçar.

Després, ja serà tornar en silenci a l'origen amb l'alegria natural d'haver deixat enrere un intent fallit de vida, en el públic i en el privat, en el comú i en l'individual.

No hi ha mèrit ni arrogància.

Aquesta vegada no hi ha res amb què competir, no hi ha res a guanyar.

És destapar, netejar i sanejar #LasCloacasDeLaMasculinidad #LesClavegueresDeLaMasculinitat

És la nostra responsabilitat.

Enric Urbano Angel

Observant-me en el passat, el més senzill seria aprofitar aquesta distància que desinteressadament m'ofereix el temps, i des de l'avui, recordar-me sense reconèixer-me en els que sembla eren els meus comportaments. Potser això rebotaria encoratjant als caps dels nois, i veurien en mi a un home que sap que alguna vegada es va equivocar en comportar-se com se li suposa a un home. Com dic, això és relativament senzill, tant, tantíssim, que alhora és perillós. I tot el que és perillós, és una arma. I les armes solament maten. Allò complicat, i aquí és al que vaig, és recordar aquelles circumstàncies i, a més, i fonamentalment, reconèixer-se en elles. Aquest home sóc jo. Tinc la mateixa cara que ell.

Des dels inicis, ens hem apoderat violentament de privilegis, també ho hem fet de manera pacífica, política, democràtica i fins i tot hem arribat a inventar-nos nosaltres mateixos privilegis, amb i sense significat, pel simple fet, malbaratament i plaer d'apropiar-nos d'ells després. Els qui es recorden però no es reconeixen, juguen la vil estratègia d'aquesta apropiació. Una més. En aquest cas, de la distància, l'ús d'aquesta com a argument d'excusa, de perdó o d'exoneració, suposa activar tota la maquinària pesant de la masculinitat.

No puc ensenyar-li res a ningú sobre la masculinitat, la desconec, em resistesc a pensar que aquella cruenta i punxant pressió en el pit signifiqui ser un home. L'explor, la transit, he habitat quart i meitat del meu temps en el seu costat pedregós; no obstant això, és excels ara l'aprenentatge sobre aquesta prima herba de descans.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris