nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
26°

Una Diada fundacional o reivindicativa?

Recuperam el debat sobre la festivitat de l'1 de març: 'És una diada per a les Illes Balears?' L’acte va ser organitzat al febrer per les Fundacions Ateneu Pere Mascaró i Emili Darder a proposta de SUS, BALEARS!

La filòloga mallorquina Pilar Arnau va ser l’encarregada de moderar la taula rodona entre Bernat Joan, Amador Marí, Lluís Garcia i Josep Franco. Arnau va començar l’acte, després de presentar els participants, amb un repàs dels símbols que operen actualment a les Illes Balears i es va referir al fet que la bandera actual no és cap de les que proposava cap força política; que l’himne, la Balanguera, és de Mallorca i no hi ha cap himne balear; i que, la Diada es tracta de l’entrada dels catalans a Mallorca.

A més, va explicar que el Dia de les Illes Balears oficial «commemora la publicació de l’Estatut d’Autonomia i, no obstant això, les Illes Balears tenen moltes més fites històriques». Una d’elles, la que proposa SUS, BALEARS! com a possible nova significació d’aquest dia, és l’1 de març de 1810 tot commemorant la revolta menorquina contra la dominació espanyola.

Així, Arnau va obrir el debat sobre aquesta proposta «amb la intenció de rescatar de l’oblit el fet, recordar la memòria d’Andreu Murillo i aprofitar l’oportunitat de celebrar la Diada tots junts».

AMADOR MARÍ

Marí va centrar la seva intervenció en relatar els fets d’aquell 1 de març de 1810 i la seva significació. Així, va apel·lar al «caràcter actual dels fets si entenem que varen ser avalots dels pagesos contra el govern opressor».

«A partir del 1802 a Menorca érem espanyols: l’administració d’abans, l’anglesa, creava beneficis; l’administració espanyola creava dèficits. Els espanyols arriben a l’illa i estableixen les seves mesures fiscals. Un càstig, la menorquifòbia dels espanyols d’aquell temps».

LLUÍS GARCIA

«El dia de la nostra Diada serà el dia de la nostra independència. Tota la resta seran mitjans per arribar. Amador estava explicant justament el que està passant ara. Els Canaris cobren per ser espanyols, nosaltres paguem; ens roben!».

Garcia va encetar el debat sobre si la Diada havia de ser fundacional o reivindicativa. Per a explicar-ho, va posar d’exemple el País Valencià on el 9 d’octubre és la Diada oficial en què es commemora institucionalment l'entrada a la ciutat de València de les tropes de Jaume I l'any 1238. En canvi, el 25 d’abril, la vertadera Diada per a molts valencians, es recorda amb actes reivindicatius la Batalla d'Almansa, 1707, que va suposar la derrota de l’arxiduc Carles d’Àustria per les tropes de Felip V i l’ocupació del Regne de València, amb la consegüent pèrdua dels furs i la imposició dels Decrets de Nova Planta.

Passant a les Balears, Garcia va explicar la diferència entre «la Diada fundacional -31 de desembre a Mallorca i 8 d’agost a Eivissa i Formentera- i la Diada reivindicativa que hauria de posar l’accent en la situació de domini absolutament colonial que tenim. Per tant, aquí ens cal una Diada reivindicativa. Saber, mitjançant la commemoració fundacional, que som de nissaga catalana és molt important de cara a l’interior; no obstant això, hem de posar l’accent en que estam oprimits».

BERNAT JOAN

Bernat Joan es va referir a la situació actual com una situació «tabú». «Aquí pràcticament no es parla de la situació de Catalunya quan hi ha un tant per cent molt alt d’intercanvi comercial. Hi ha una voluntat dels nostres adversaris (l’Estat espanyol) de tabuïtzar».

Joan es va referir també als termes denigratoris que ens han col·locat i ens col·loquen per no reconèixer la nacionalitat històrica: llengües autonòmiques, comunitats autònomes amb llengües pròpies, regions,...

Quant a la Diada de les Illes Balears, Bernat Joan va manifestar la seva conformitat amb la data de la revolta menorquina per proximitat cronològica. A més, va llançar la qüestió: Té un accent prou sobiranista? «Els menorquins no volien funcionar com a espanyols. Em sona un poc a l’època en què els catalans no s’atrevien a demanar la independència i demanaven tenir coses pròpies. Si adjuntes tot el que demanaven veus un Estat; si ho sumes ets independent».

També va apel·lar a la necessitat de tenir referents propis ja que «una de les primeres coses que fan els conquistadors és carregar-se els referents que puguin aglutinar la percepció de la gent».

Bernat Joan va concloure: «És important recuperar el caràcter reivindicatiu de l’1 de març. Si té un sentit és aquest, sinó no en té cap. Tot a l’espera de celebrar la Diada en majúscules: la Independència».

JOSEP FRANCO

Josep Franco va començar la seva intervenció afirmant que comparteix tot el que els companys de taula havien dit ja que «el PI és un partit reivindicatiu». A més, va afirmar que li causava tristesa «haver-nos de reunir avui per parlar sobre la data de la Diada de les Illes Balears en una nacionalitat històrica com la nostra».

Franco va posar de manifest la dificultat que varen tenir dins el partit Proposta per a les Illes a l’hora de montar-lo en les quatre illes degut a la «desconfiança» que s’han trobat. «Abans de tenir una data que ens unesqui a tots hauríem d’intentar veure’ns nosaltres mateixos com una comunitat autònoma. Es tracta de trobar factors comuns. És com la desconfiança entre Part Forana i Ciutat que a poc a poc ha anat desapareixent».

A més, va remarcar el fet que abans no es parlava del tema econòmic i «ara sí que tothom xerra del pacte fiscal, que la gent del carrer es compara amb altres comunitats autònomes, com per exemple amb les subvencions dels mobles d’Extremadura».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris