nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
26°

Símbols de Nadal que marquen tradició

Alguns símbols nadalencs per entendre aquesta festivitat a casa nostra

Les matines de la Nit de Nadal a Sant Francesc.

P.M./Arxiu

El Nadal és una festivitat celebrada a centenars d'indrets d'arreu del món i, encara que podem dir que generalment el Nadal se celebra de manera semblant, cada lloc té les seves peculiaritats. Com totes les festivitats, el Nadal també té un gran nombre de símbols que, d'alguna manera, donen
sentit i continuïtat a aquesta festa tradicional.

L'any 2010 la UNESCO declarà la representació del Cant de la Sibil·la Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, segurament per l'interès d'alguns folkloristes d'arreu dels Països Catalans d'impulsar-ne la recuperació. A Mallorca, tanmateix, aquesta recuperació no ha estat mai necessària, ja que d'ençà de l'any 1230 no s'ha entès el Nadal sense la representació d'aquest teatre religiós.

Es tracta d'un drama litúrgic i cant gregorià que tengué una gran difusió al sud d'Europa fins que al segle XV el Concili de Trento el va voler fer desaparèixer. Considerat un ritu pagà, aquesta peça de teatre religiós que pronostica l'arribada del Messies i la fi del món es va anar deixant de representar a les esglésies, de manera que només es conservà intacte a Mallorca.

Representat abans de la missa del Gall o a les Matines de la nit de Nadal, actualment el Cant de la Sibil·la, el protagonitza un nin o una dona vestits d'aquest personatge endevinador del món pagà amb un mantell de seda i una espasa a la mà. La cançó que interpreta, habitualment a cappella, té l'origen en una melodia mossàrab amb un text traduït al català del segle XIII.

Aquesta profecia sobre la fi del món inicialment es cantava en llatí, però des del segle XIII es documenten versions en català, de manera que es tracta d'una de les primeres expressions poètiques en la nostra llengua. Així mateix, es té constància de la seva interpretació durant l'edat mitjana a Barcelona, Girona, Tarragona, la Seu d'Urgell, Vic, Montpeller o el País Valencià, on se'n conserven alguns fragments, alguns dels quals en llatí i occità.

Seguint amb els símbols nadalencs de tradició cristiana, cal destacar la figura dels Reis Mags d'Orient, que rememora l'escena en la qual els Reis Mags varen trobar Jesús seguint un estel que els va guiar i li varen regalar or, encens i mirra, i el veneraren.

Al calendari eclesiàstic del cristianisme occidental, aquest esdeveniment es commemora com la festa de l'Epifania, el 6 de gener. Es té constància que la primera colcada de Reis d'Orient als Països Catalans i, per tant, la més antiga és la cavalcada d'Alcoi, que data de l'any 1866. A Mallorca, en canvi, la colcada dels Reis no es popularitza fins ben entrat el segle XX, al voltant de l'any 1940.

Al voltant del segle IV va fixar-se el nombre de reis a tres, per analogia amb els presents. Més tard, els donaren el nom de Melcior, Gaspar i Baltasar. El primer testimoni onomàstic el trobam a sant Apol·linar el Nou, en uns mosaics de Ravenna. Tradicionalment, Melcior es representat com un home d'edat avançada amb barba i cabells llargs i blancs; Gaspar és un home de mitjana edat amb barba i cabellera rosses; finalment, Baltasar és el rei negre, incorporat a aquesta tradició al segle XIV, i totalment assumit al XVI.

D'altra banda, cal destacar el tió de Nadal o simplement tió. Un altre dels símbols amb una tradició molt arrelada tant a Catalunya com a Aragó (tizón de Nadal), Occitània (Cachafuòc) i Andorra.

Alguns dies abans del dia de Nadal, el tronc que representa el tió ja està preparat a casa, col·locat en algun racó amb una manta perquè no tengui fred i se l'alimenta diàriament fins que es fa cagar. Es tracta d'un ritual originàriament rural que vol simbolitzar l'abundància, un tronc vell i sec treu de dins confits i llepolies. Amb el temps i la desaparició del foc a les cases, també ha desaparegut el costum de cremar-lo després de la cagada i també els costums al voltant de les cendres que quedaven que s'utilitzaven com a elements de protecció en un entorn rural.

D'altra banda, la festa del cagatió és la referida a fer cagar el tió. La paraula té l'origen en les cançons tradicionals que comencen amb aquestes paraules, en què «caga» és un verb en imperatiu. Es tracta de cançons simples i basades en ritmes senzills, ja que tradicionalment han estat creades i cantades pels infants. Algunes de les més conegudes són:

Caga tió
ametlles
/avellanes i torró'

no caguis arengades
que són massa salades
caga torrons
que són més bons
Caga tió'
ametlles i torró
si no vols cagar
et donaré
un cop de bastó

Caga tió!

Caga tió de mel i de mató
no caguis avellanes
que no ens agraden
caga torrons
que són molt bons.
Tió, tió
Caga torró
d'avellana i de pinyó
Si no cagues botifarra
et clavarem
un cop de barra.

Si no cagues torró
et clavarem
un cop de bastó

Tió, tió

Caga tió
caga
torró

d'avellana i de pinyó
Si no vols cagar
garrotada va!
Caga tió
avellanes
i torró,

si no cagues tió
et donaré
un cop de bastó!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris