nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
22°

Un camí cap a la igualtat: història del col·lectiu a les Balears

Joan Riera

Cada 28 de juny, dia de l’Orgull LGBTI, es commemoren els aldarulls de Stonewall (Nova York, 1969). Aquell dissabte de la dècada dels 60 es varen desenvolupar una sèrie de conflictes violents entre els homosexuals i la policia de Nova York que es convertiren en un punt d’inflexió a escala mundial, considerant-se l’inici de l’alliberament homosexual. Des de l’Stonewall, han passat 48 anys però, quina és la història del col·lectiu a les Illes Balears?

El col·lectiu a les Illes Balears
Una bona forma de poder entendre la situació que visqueren els homosexuals a les Illes Balears, i més en concret a Mallorca, és fer un repàs de les associacions que hi ha hagut. Tal i com explica el president de l’Associació LGTBI de les Illes Balears (Ben Amics), Jan Gómez, a les Balears s’han constituït diversos col·lectius. «El primer documentat va ser el Front d’Alliberament Gai de les Illes Balears (FAGI), que va néixer l’any 1978 i es va dissoldre a començaments dels anys 80». Aquesta organització va agafar com a referència el FAGC, un col·lectiu de Catalunya que comptava amb una bona organització. Com a conseqüència del context històric que es vivia, aquest tipus d’agrupacions no eren legals. A l’arxiu del FAGI s’ha pogut trobar documentació que relata que «el batle de Palma no es va voler reunir amb ells si no anaven vestits de ‘persones normals’», en referència a la indumentària drag queen.

Després va arribar Arrels, una organització que donava suport als afectats pel VIH i ajuda a les persones homosexuals, «però a aquestes darreres d’una forma bastant light», matisa Gómez. Arrels va aparèixer en un moment clau, atès que eren els primers anys del VIH, on la síndrome s’associava de forma directa a la mort i hi havia molt de desconeixement respecte al virus. Arrels va ser el predecessor de dues agrupacions que existeixen a l’actualitat: l’Associació de Lluita Anti-Sida de les Illes Balears (ALAS) i Ben Amics.
Ben Amics va començar la seva labor l’any 1991, però no va ser fins el 94 quan es va legalitzar. El conjunt es defineix com una «associació Lesbiana, Gai, Transsexual, Bisexual i Intersexual, sense ànim de lucre, que cerca combatre la situació de discriminació legal i marginació social que pateixen les persones homosexuals, bisexuals i transsexuals». El seu objectiu és «aconseguir la plena igualtat i el respecte de la societat a la diversitat sexual i de gènere».

A més de Ben Amics, han sorgit altres associacions com Arco Iris, grup de lesbianes de Mallorca; Chrysallis, associació de famílies de menors transsexuals; La llave del armario, a les Pitiüses; i Únic a Inca, entre altres.

Evolució
En aquests anys s’ha viscut un avanç social i institucional notable. Com detalla Gómez, «l’any 78 les agrupacions demanaven l’alliberament de les persones homosexuals, a les quals empresonaven per la ‘Ley de vagos y maleantes’; en contrapunt ara les institucions elaboren polítiques d’igualtat com l’aprovada l’any passat en contra de l’LGTBI-fòbia».

Mentre en un principi les associacions homosexuals lluitaven per poder ser parelles de dret, avui dia ja poden contraure matrimoni, amb tot el que això significa: reconeixement, avantatges legals... Una altra de les passes importants va ser la normativa que permet el canvi de nom a les persones transsexuals.
Tota aquesta evolució s’ha aconseguit gràcies al temps i a la feina de moltes persones, però també es necessita destinar pressupostos i un compromís per part de les administracions públiques.
Institucionalment cal destacar el Consell LGBTI, un nou òrgan consultiu dins el Govern de les Illes Balears, que permetrà al col·lectiu participar de forma activa i influir en les decisions polítiques de la comunitat autònoma.

Societat
Respecte a la societat, encara es produeixen casos de discriminació. Gómez explica que «no es tracta d’una qüestió d’edat, atès que una de cada tres agressions a persones homosexuals són per part de persones joves (entre 15 i 30 anys)». Com mostren les dades, les Illes Balears són la tercera comunitat de l’Estat espanyol en assetjament escolar i la segona en maltractament infantil.

Una altra dada a valorar és que, segons un estudi de la Universitat de Màlaga, un 80 % de les dones transsexuals es troben en una situació d’atur de llarga durada.
Per aquests motius els objectius de les associacions són donar prioritat a les persones intersexuals i transsexuals, col·lectiu que protagonitza aquest any l’Orgull sota el lema ‘Cos + identitat = La meva decisió’.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris