algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

Dignity360: «L'absència i la inacció dels estats europeus afecta l'estabilitat emocional dels refugiats»

01-05-2017

Aquest divendres des del programa Ona Solidària de la ràdio Ona Mediterrània varen entrevistar el coordinador de Dignity360 i fotoperiodista Santiago Stankovic qui, amb el seu testimoni, ens apropa la història d'aquest projecte d'acollida emocional que desenvolupa diverses activitats als squads d'Atenes.

Recordam que el programa de ràdio forma part de la campanya de solidaritat amb les persones refugiades de l'Associació Ona Mediterrània i que tothom hi pot col·laborar aportant el seu granet de sorra. Podeu posar-vos en contacte al correu onasolidaria@gmail.com.

El projecte que representa Dignity360 és d'acollida emocional destinat als refugiats a Europa i nascut a Mallorca. Aquest projecte posa en valor tot allò intangible però inseparable de la voràgine emocional de les persones migrades i refugiades que es troben a Grècia. Apropa aquesta acollida emocional als refugiats que arriben a Europa a través de diverses activitats, com per exemple: pintura de mandales, arteràpia, dibuixos i altres activitats que diversos voluntaris duen a terme als squads d'Atenes.

Aquí podeu escoltar l'entrevista sencera:

Quina és la història d'aquest projecte? Com comença?

El projecte va sorgir inspirat en una visita que vàrem fer a Atenes amb un grup de voluntaris en una campanya grossa que es va fer l'any passat per portar ajuda com roba, menjar, mantes. Quan vàrem portar aquesta ajuda vàrem veure als camps que la gent que està refugiada passa molt de temps sense tenir cap activitat. Les hores, els dies, les setmanes es fan interminables perquè molts d'ells estan sense fer res. Açò sumat a l'incertesa de no saber què serà del seu futur crea unes situacions emocionals que no són les desitjables. En una de les visites al Port de Pireo, en aquell moment hi havia 54.000 persones refugiades, vàrem veure com un grup de dones afganes estaven preparant una classe d'anglès per a nins i al mateix temps, a pocs metres d'allí, les mares, les iaies, estaven preparant-los per anar a classe. Aleshores vàrem veure com aquell dia seria diferent per a tots ells. Açò és el que va inspirar el projecte Dignity360, veure que la necessitat d'aquesta gent de tenir alguna cosa per fer durant aquests dies interminables i veure de quina manera la podem cobrir.

Per què es trien aquestes expressions artístiques o corporals a l'hora de fer aquest acompanyament emocional?

Vàrem estar assessorats per gent amb experiències, psicòlegs, psicopedagogs, ens comentaven que rebre teràpies emocionals com les que podem rebre nosaltres aquí a Mallorca per exemple, donada la quantitat de gent que hi ha allí és impossible. Aleshores es va comprovar que fent activitats grupals s'arribava a un número de persones que es beneficia d'aquest tipus de cosa. Activitats artístiques, pintura corporal, la música... perquè bé, a tots ens fa bé escoltar música, aprendre a dibuixar...

On realitzau aquestes activitats? A uns llocs anomenats 'squads'?

Sí, hi ha tants llocs on poder fer les activitats que al final t'has de decidir per un. Nosaltres vàrem ser a un barri. Allí vàrem fer contacte amb alguns dels 'squads' i també amb una ONG. El segon viatge el vàrem fer a un altre lloc. I si tenim sort farem el tercer a Lesbos que hi ha un equip germà nostre Proem-Aid. Lamentablement hi ha tants llocs on es pot fer... Allò important és optimitzar el temps que s'és allí.

La gent que vol participar d'aquest projecte, què ha de fer? De quina manera us podem trobar?

Tenim un correu infodignity360@gmail.com i també tenim la pàgina de Facebook Dignity360. Els voluntaris que s'ofereixin simplement han de tenir un projecte elaborat i alguna idea del que es desenvoluparà allí en sincronia amb el que venim contant. Activitats terapèutiques, alguna cosa que els ajudi a passar per aquesta situació emocional. Una cosa que estam veient és que cada vegada la cosa es degrada més, es veuen els nins notablement més trists. L'absència dels estats europeus, la inacció de la gent que hauria d'estar fent alguna cosa afecta a la gent estar tant de temps en un camp en molt males condicions. Quan passa el temps és molt difícil continuar estant allí estable emocionalment.

Una vegada tornau aquí a Mallorca, què vos enduis? De quina manera digeriu vosaltres, els voluntaris, aquesta voràgine emocional?

Bona pregunta, açò també ho tenim molt en compte i fem reunions abans del viatge i posam en situació la gent del que es trobarà allí. Després, quan tornem, ens tornem a reunir tot l'equip perquè tornar és difícil. Et quedes pensant en tota l'experiència que has viscut amb aquell grup de nins que ara es queden allí i es difícil anar a ajudar-los i després deixar-los allí i tornar aquí. Però bé, açò també ho has de gestionar emocionalment i no és fàcil. Tens ganes de solucionar el tema però lamentablement no és possible. Anem a deixar un gra de sorra. La sensació de frustració és constant en entrar en contacte amb la magnitud del problema.

Per al proper 19 de maig, des de Mallorca Humanity, s'organitza el que es coneix com Passage of Hope, una nit de teatre, dansa i fotografia per col·laborar amb Dignity360 i aquesta entitat germana Proem-Aid. Què ens pots avançar d'aquesta jornada?

Aquí vàrem tenir la proposta de l'Illa Teatre i de Mallorca Humanity i estaven interessats en expressar a l'escenari la sensació que es té des d'aquí amb aquesta situació. Han creat una obra de teatre des de zero amb aquesta temàtica i açò és el que es desenvoluparà al Centre Cultural Sa Nostra el dia 19 acompanyat també de música, exposició de fotografia i dansa.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris