algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

Vicenç Vidal: «És una vergonya que tinguem unes infraestructures que han costat tants diners i no estiguin funcionant»

Vicenç Vidal aquest dimarts als estudis d'Ona Mediterrània.

26-01-2016 | dB

Entrevista amb el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern balear, Vicenç Vidal Matas.

Vidal és llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona (1998-2003). Va ser director general de Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat del Govern de les Illes Balears de febrer de 2010 a juny de 2011. Tècnic superior del Servei d’Assessorament Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, de novembre de 2008 a febrer de 2010. Cap de secretaria de la Conselleria de Comerç, Industria i Energia del Govern de les Illes Balears, juliol 2008 a octubre de 2008.

Sou un conseller molt jove, nascut l'any 1980, en l'àmbit personal, quin balanç feis d'aquesta experiència?
Jo vinc de la política local, de l'ajuntament d'Esporles, on he estat deu anys de regidor. En aquest moment necessitàvem un canvi de gent, un canvi de ganes, i la joventut l'hem de compensar amb experiència i amb professionalitat, que és el que podem aportar al Govern.

Tenim una greu amenaça amb la sequera...
Sí, ara mateix és un dels reptes. Ahir (per dilluns), plantejàvem en la reunió de consellers del Govern quina era un poc la situació i bàsicament no plou, tothom n'és conscient. Administracions i ciutadans hem de prendre consciència que estem vivint una sequera. A l'agricultura és més greu. Ja hem hagut de prendre mesures, com suport a la compra de menjar per als animals, llavors... Pel que fa a subministrament, estem preparant les dessalinitzadores, connexions i plans de millora de la xarxa de distribució per evitar aquestes pèrdues que ara mateix fan que un 40 per cent dels recursos no arribi a les cases.

Parleu de conscienciació ciutadana. Fins a quin punt encara hi som a temps?
Estem parlant de sequera i som en el mes de febrer. Ens estem preparant per a l'estiu. L'any passat, per aquesta època, estàvem omplint aqüífers i ara els estem buidant. Evidentment això ens plantejarà dos reptes per l'estiu; tenir aigua i que sigui de qualitat. Perquè per exemple molta aigua del Pla tindrà sulfats i nitrats perquè ja s'extreu l'aigua des de molt avall.

No fa massa, afirmàveu que aquesta seria la legislatura de l'aigua i de la gestió de residus. A què us referíeu?
Quan ara tenim sequera tothom hi pensa i tothom pensa a fer infraestructures, però per exemple el pla hidrològic ha de ser el que ha de gestionar l'aigua. La política de l'aigua a llarg termini no té un pla de sequera. Qui pot entendre que en un territori del Mediterrani no hi hagi un pla per la sequera. La sequera és cíclica, cada pacte de progrés tenim una sequera (riu). En temps de bonança és quan s'han de fer obres i infraestructures, quan s'ha d'apostar per no tenir pèrdues... Aquesta feina no s'ha fet, no tenim aquest pla de sequera per fer-hi front i l'hem de fer en aquesta tessitura.
La gestió de residus, és un dels reptes també. Dimecres, per exemple, anem a Alemanya per veure un model de retorn d'envasos, per veure com funciona a la pràctica. Volem que la llei que hem de fer nova inclogui tots els models possibles de gestió de residus.

Podríeu definir en un twitt, en 140 caràcters, l'estratègia de la conselleria en cada un dels tres àmbits (medi ambient, agricultura i pesca)?
Medi ambient: tornar la dignitat als espais naturals i que la normativa de protecció ambiental es compleixi.
Agricultura: que els pagesos puguin viure de la seva feina i tenir un sou digne.
Pesca: Que els nostres pescadors puguin continuar fent la seva feina i que no desapareguin.

En medi ambient, heu insistit la gestió dels parcs naturals i nacionals. En la creació de nous i en la millora de la gestió dels que ja existeixen.
Tenim un deute històric em Es trenc, l'any 1998 ja es preveia la creació d'aquest parc i no s'ha fet, hem de fer molta feina per aconseguir-ho.
Al parc nacional de Cabrera li estem fent un gir, hi ha hagut un canvi de president i de director, estem canviant tècnics... Estem fent passes per a tornar a estar orgullosos de Cabrera i que generi noticies sobre la conservació de l'espai i investigació i no notícies negatives com fins ara. Tenim menys recursos que ara fa quatre anys, els espais han patit molt un desmantellament del seu personal i ara ens costa gestionar aquests espais. Fem feina per recuperar estructures, dinàmiques i perquè amb els mitjans que tenim, dignificar-los.

Amb la Serra de Tramuntana, quines són les següents passes?
La serra és un dels espais naturals protegits més grans que tenim, és un espai que té un ús públic molt intens i que genera molta pressió. A més té molts municipis que hi són din. Per tant és un parc molt complicat molt difícil de gestionar i que necessita molts recursos per funcionar. En el seu moment hi havia deu tècnics i ara mateix només n'hi ha dos.
La comissió de medi ambient; heu recuperat els criteris tècnics a l'hora de funcionar?
Els hem recuperat i farem que quedin, crec jo, per sempre. La comissió és pública, per tant tothom pot venir-hi quan hi ha un tema que l'afecta, es publiquen les ordres del dia amb antelació, perquè la gent ho sàpiga, preparem a la web un sistema on es puguin consultar tots els expedients i informes.

Una altra de les qüestions estratègiques de la vostra conselleria és, segurament, l'amenaça de les prospeccions.
Hem fet uns avenços molt significatius, un dels projectes, el Lumberk, hem aconseguit que torni enrere el projecte administratiu i que tornin a començar. Havien fet una exposició pública fa molts anys, volien accelerar el procés... Hem aconseguit, juntament amb Mar Blava, tirar enrere aquesta amenaça. Cairn Energy ja ha certificat que aquest projecte està abandonat i queda el d'Spectrum que és el que ens preocupa més. Estem demanant una ruta dels cetacis entre Catalunya, València i les Balears per evitar les prospeccions. Estem fent molta pressió i estem aconseguint petites victòries. A més, mantenim el tema viu, que és el que molesta més al Minsisteri. Hem d'agrair la feina que fa Aliança Mar Blava com a organització, en la qual diferents sectors civils es posen d'acord amb un gran component tècnic a darrere que els dóna suport. Les Balears no volem prospeccions.

De dessaladores, quantes més se'n faran aquesta legislatura?
Cap. Ara mateix el què hem, de fer és canviar un poc de paradigma. Fins ara teníem, a Mallorca, les d'Alcúdia, Andratx i Palma que ara mateix estaven funcionant en mínims. Durant aquests anys que plovia el què s'ha fet és abusar dels aqüífers i buidar-los. El de l'Estramera, que és la que dóna més aigua a Palma, està buida i ara el què hem de fer és recórrer a recursos no convencionals com és la dessaladora. Ara mateix de dues línies que tenia Palma en marxa, arribarem a les set. La d'Andratx estava aturada, durant aquests anys no s'han fet les connexions. Ara hem arribat a un acord amb Calvià i amb Andratx per emprar les canonades dels municipis per a poder distribuir una mica d'aigua per aquesta via. És una vergonya que tots aquests anys hàgim tingut unes infraestructures que han costat tants diners i no estiguin funcionant.
La d'Alcúdia està donant molt poca aigua a Pollença.
El problema serà a la part del Migjorn i del Llevant de Mallorca on no tenim aquest tipus d'infraestructures i on encara no s'ha arribat amb les canonades per dur-hi aigua.

Com ens afecta el Pla Hidrològic aprovat pel Govern espanyol en funcions?
No ens afecta perquè som una conca única, nosaltres som els gestors de la nostra conca. Ens afecten polítiques, però ara mateix el pla hidrològic nostre està en revisió, ja que en el que s'havia presentat tampoc hi havia incorporat el risc d'inundació.

Heu anunciat més de 200 activitats d'educació ambiental.

És importantíssima l'educació ambiental, ajudar a la gent a tenir criteri propi. Hem recuperat la Direcció General d'Educació Ambiental perquè pensem que és un canvi necessari perquè tothom es pugui plantejar els problemes ambientals que es donen tant en l'àmbit local com global. Es faran activitats gratuïtes en espais naturals.

A Mallorca, i les Balears, tenim entitats de defensa del territori i el medi ambient de les més potents d'Europa, parlem del GOB, per exemple, que tenen una basant molt crítica amb els governants. Tot i això; quina relació heu establert?
La relació, en l'àmbit personal, és bona. És normal que el GOB es desmarqui quan ho consideri oportú. Això és la llibertat i això és el que ha de fer un bon governant, entomar les crítiques vinguin d'amics o d'enemics. El GOB ha de fer aquest perfil de reivindicació i esper que en els anys vinents segueixin fent la seva feina com fins ara.

Abans ens deia que han d'aconseguir que els agricultors puguin viure de la seva feina. Com es fa això?
Hem de fer que la gent identifiqui els nostres productes. Són productes de qualitat, els hem d'aconseguir identificar dins el mercat, aconseguir un preu digne per aquests productes. L'ajuda més gran que pot tenir el sector agrícola, és que valorem els seus productes.

De la Llei Agrària, què ens en pot dir?
Hem fet ara la modificació que havíem dit que faríem. Vàrem dir que en els aspectes urbanístics no hi estàvem d'acord. El què no volem és que la llei agrària pugui expulsar un pagès del camp per altres interessos econòmics. Crec que hem fet ara un stop, ens aturem, pensem, i tenim ara dos anys per a fer la nova llei agrària per reformar-la. Hi ha moltes coses de l'actual llei que serveixen, el tema de la venda directa, la formació en el camp... Hi ha molts aspectes interessants a desenvolupar, i ho estem fent. Però hi ha aspectes urbanístics que tenien certa perversitat que encara no hem aturat.

Com es dignificarà el sector pesquer?
Els pescadors són els grans oblidats. La direcció general de pesca havia desaparegut i l'hem recuperat. Volem consumir peix fresc i de qualitat, per tant hem de tenir pescadors que ens el dugin. Ara mateix estem fent feina per millorar la llotja, sistemes informàtics, punts de primera venda... El mateix que amb els pagesos, aconseguir que el valor que quedi amb els pescadors.


Es pot recuperar l'entrevista sencera mitjançant aquest reproductor:


COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Preu per preu, fa mes de 2 anys

No s'entén com tenint unes dessaladores que podrien funcionar, les tenen aturades. Aigua de la mar en tenim per tot lo rodó, podem usar-ne tota la que necessitem i més. I el que han fet ha estat buidar els aqüífers i no emprar les dessaladores que s'hauran fet mal bé per falta d'ús. I una altra cosa: Ara parlen de "comprar i pagar" aigua de les dessaladores. Però les dessaladores de qui són? No les ha pagades la CAIB? No són nostres? Idò com dimonis hem de "comprar" l'aigua que dessalin? Algú em poc explicar de què va aquest muntatge?

Valoración:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris