nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
18°

Mèdia.cat crea un mapa de la censura mediàtica als Països Catalans

Imatge del mapa col·laboratiu de la censura als Països Catalans 2015.

03-11-2015Media.cat

L'observatori crític dels mitjans Mèdia.cat, amb el suport de la Fundació Catalunya, ha creat un mapa que recull casos o intents de censura als mitjans de comunicació d'arreu dels Països Catalans. Amb aquest mapa, afirmen, pretenen contribuir a la seva difusió, així com fer-ne una catalogació que permeti copsar la magnitud del problema.

El mapa, inspirat en el projecte europeu Index on Censorship, és un projecte participatiu on tothom que ho vulgui pugui aportar noves informacions per complementar-lo.
De moment, els casos inclosos al mapa han tengut lloc durant el 2015, però es tracta d'un projecte amb continuïtat i el 2016 s'actualitzarà amb els nous episodis que puguin anar sorgint. L'objectiu és que el mapatge permeti una recopilació de dades per tal d'avaluar com evoluciona la censura als Països Catalans i quines són les principals amenaces a les llibertats d'expressió, premsa i informació.
El mapa de Mèdia.cat recull diferents tipus d'amenaces i violacions dels drets a la llibertat d'expressió, informació i premsa, com pressions a periodistes i mitjans; amenaces i agressions contra professionals de la informació; persecució a internautes o ciutadans en general, i projectes legislatius que restringeixen els drets citats, entre d'altres. Així, encara que el projecte se centra principalment en el camp dels mitjans de comunicació i internet, també s'inclouen altres expressions censurades, les artístiques.
Aquest és un projecte col·laboratiu. Des de Mèdia.cat faran un primer recull dels casos que cal documentar arreu dels Països Catalans durant el 2015, però esperen poder ampliar aquest mapa amb les denúncies i aportacions dels lectors, siguin professionals de la informació o no. Les denúncies de censura es poden enviar a media.cat@grupbarnils.cat

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Boicot a IB3 bilingüe i gonella!, fa mes de 4 anys

Contra la censura a la llengua catalana, dins els seu territori, volem TV3, TV3CAT, Canal 3/24, Canal 33, Súper 3, Esport 3, Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, Catalunya Música i qualssevol altres que emetin en la nostra llengua. A més, volem una IB3 (ràdio i televisió) que no sigui bilingüe ni gonella.

Valoració:3menosmas
Per Macia, fa mes de 4 anys

Mallorqui
Crec que vas errat, el feixistes eren s,altre dia a sa Feixina
Si volies anar amb es teus ja fas tard.

Valoració:6menosmas
Per arg, fa mes de 4 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris