nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
22°

Plataforma per la Llengua: «L'únic camí per aconseguir una pràctica lingüística democràtica és la independència»

Plataforma per la Llengua

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest migdia en un document, a manera de llibre blanc, les balances o les diferències de tractament que reben el català i castellà per part de l'Estat, les polítiques que se'n deriven i quina repercussió tenen sobre el territori i el ciutadà.

L'ONG pel català considera que «l'únic camí per aconseguir una pràctica lingüística democràtica a Catalunya és la independència». En l'àmbit lingüístic, diuen, «la independència de Catalunya no només esdevé una eina per avançar vers la normalitat en el reconeixement del català, sinó que es fa imprescindible si es vol garantir uns mínims de drets de les persones d'acord amb els estàndards dels països democràticament avançats».

De l'informe se n'extreu que l'estat espanyol és un territori fortament plurilingüe però té una política poc neutra en relació a altres països comparables com Suïssa, Bèlgica o Finlàndia. Des de la Plataforma asseguren que «el principi constitucional ja afavoreix, des dels seus inicis, una de les identitats lingüístiques per sobre de les altres: la de llengua castellana». Aquest document pretén avaluar, a grans trets i mitjançant 133 aspectes importants en l'activitat lingüística de l'Estat espanyol, el grau d'aquesta parcialitat en el funcionament estructural. Sempre prenent com a referència de comparació només les llengües castellana i catalana. L'ONG per la llengua ha aplegat aquests aspectes en els següents àmbits:

1) Els fonaments lingüístics de l'Estat

2) La imatge institucional de l'Estat, les relacions amb el ciutadà i els usos al territori

3) Les empreses públiques

4) La Unió Europea i la projecció internacional

5) La identificació personal dels ciutadans

6)L'ensenyament

7) La justícia

8) Els mitjans de comunicació

9) Empresa i consum.

La Plataforma per la Llengua denuncia, una vegada més, «l'anomalia lingüística de l'estat espanyol que s'allunya clarament de la resta de democràcies avançades del nostre entorn amb llengües pròpies de dimensions, percentatge de parlants i vitalitat similar o inferior que el català». A més a més, manifesten que «les estructures estatals estan pensades i es desenvolupen clarament per afavorir i protegir el fet identitari de matriu de llengua castellana, fent que les diferències legals i de tractament entre ambdues llengües sigui abismal». D'altra banda, l'ONG del català constata que «no hi ha ni hi ha hagut una voluntat des dels successius governs espanyols ni de l'oposició de canviar realment aquesta situació».

Finalment, l'entitat diu que «ara com ara, la no-separació d'Espanya implica que els drets de les persones, inclosos els lingüístics, estan supeditats als sentiments identitaris de pertinença a Espanya, cosa que no hauria de succeir en una societat moderna i democràtica on els valors i els drets dels ciutadans haurien d'estar per sobre de criteris nacionalistes, patriòtics o identitaris».

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per Empipat, fa mes de 5 anys

Arruix qui es signa "Arruix"!

Valoració:5menosmas
Per I doncs, fa mes de 5 anys

A la web de la Plataforma per la Llengua, hi ha una petició dirigida al President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig demanant-li que el Valencià-Catalá torni a les institucións.
La petició està al final de la pàgina i porta el títol: Ara és el moment de que la nostra llengua torne a bategar.

Valoració:4menosmas
Per Dignitat, fa mes de 5 anys

Companyons: Mallorquins, menorquins, eivissencs, i formenterencs, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista.

Noltros som balears! Mai catalufos!

Valoració:-6menosmas
Per Tià, fa mes de 5 anys


I tu, Arruix, xerres poc perquè no tens res a dir ni a aportar.

M'hauries d'estar agraït: he estat l'únic, en molt de temps, he estat l'únic qui t'ha fet sentir una micona cosa, per poc que sigui. I aquest és precisament el vostre problema: no vos escolta ni vos fa cas ningú. Vos feim sentir que no sou res.

Au, ara et torn posar a règim de respostes. Condemnat a la solitud, que és allò qui vos fa més mal. Bé, he dit "que vos fa més mal": permet-me que precisi: "que et fa més mal".

Valoració:5menosmas
Per Arruix, fa mes de 5 anys

Per a Tià:

Xerres molt, però no dius res, panca.

GO HOME, feixista

Valoració:-6menosmas
Per Tià, fa mes de 5 anys


Per a "Feixistes, Arruix!".

Companyó. Fins ara no havia volgut contestar les vostres bajanades però, quan vos veig tan tots sols, tan perduts, suplicant que no vos deixin tots solets, ignorant-vos com vos mereixeu per bestiots, se'm desperta la caritat cristiana i decidesc que, adesiara, vos contestaré.

Almanco no vos sentireu tan inexistents.

Pren-ho com un acte de misericòrdia perquè feis tanta de pena... Repetir i repetir i repetir com un lloro, sense argumentació i més buidor que una canya.

De tant en tant m'ocuparé de vosaltres. Esper que m'ho sapigueu agrair.

Al cap i a la fi, tots som germans, maldament alguns sigueu més beneits que el cagar de panxa.

Que Déu vos faci bons, germanets.

Valoració:8menosmas
Per Feixistes Arruix, fa mes de 5 anys

Arruix feixisme nazionalista de sa nostra terra

Valoració:-6menosmas
Per Cucala, fa mes de 5 anys

Per a I Doncs:
Espanya no volia DONAR les Balears a Alemania en temps de'n Cañellas, les hi volia vendre.
Ja hi havia un precedent.

"Tratado de Venta de Ultramar"
"Finalmente, este Tratado rubricado por Francisco Silvela el 12 de febrero de 1899 supuso la venta de las islas de los Archipiélagos de las Islas Carolinas y Marianas (incluyendo Palaos, pero excluyendo Guam) por 25 millones de pesetas de la época a Alemania (17 millones de marcos alemanes).
El Príncipe Chlodwig zu Hohenlohe-Schillingsfürst firmó el Tratado por parte de Alemania.
El Tratado fue ratificado posteriormente por la Reina regente María Cristina. De hecho, debido a que Alfonso XIII era aún menor de edad, fue la persona que autorizó definitivamente la venta de estos Archipiélagos a Alemania.

La Gaceta de Madrid publicó el 29 de junio de 1899 e hizo válido el texto del Tratado, ya ratificado anteriormente por Francisco Silvela, presidente del Gobierno en aquella época. El texto tenía cuatro artículos, siendo el más importante el último, en el que se estipulaba el precio que Alemania pagaba por lograr las posesiones de los archipiélagos. Otros artículos obligaban a Alemania a dar un trato equitativo a los colonos españoles. que se quedaron allí."
De la Wiki.
Els doblers desaparegueren misteriosament en arribar a Espanya. S'esfumaren!

Amb nosaltres faran el mateix quan la mamella estigui eixuta, però tal vegada serà la nostra sort.

Valoració:9menosmas
Per safou, fa mes de 5 anys

Els espanyols encara es pensen que parlam català per a fer-los la punyeta. Que curts que són alguns espanyols !

Valoració:11menosmas
Per Tià, fa mes de 5 anys


Macià, bon dia,

El cas dels txecs és molt curiós.

Fa un cert temps, venint d'una vila del Pla de Mallorca, dues al·lotes em feren stop. Eren precioses, dues rosses ben fetes, fines, amables, etc.

Ja et pots afigurar que jo havia pegat frenada per fer-les pujar.

Els vaig dir que, per l'accent, em semblaven de tal vila, i elles em varen respondre que no exactament,que sí que hi vivien però que eren de Praga.

Aquells mateixos anys, vaig tenir un client a la mateixa vila. Quan ens vàrem veure per primera vegada, a ca seva, ell es va excusar que la dona no hi fos... perquè era a classe de català.

Eren de Praga.

Pel que fa a diversos llocs d'Espanya, només he estat a Saragossa (un gent molt amable i oberta) i no hi vaig tenir cap problema, i a Almeria on, dins una gran superfície, em va escometre un home en català. Em digué que era d'allà mateix, però que havia passat anys a Catalunya. Uns amics que anaven amb ell, que també eren d'allà, ens miraven amb curiositat i, crec, amb simpatia.

No vaig trobar que ens fessin gens de mala cara.

Pel que fa a la resta d'Espanya, cap problema ni un... perquè no hi estat mai ni faig comptes d'anar-hi. Sí que n'han tenguts amics meus, a Madrid (a una al·lota el taxista la va engegar del taxi perquè, pel mòbil, va parlar català), a Santander (uns menorquins trets amb males retranques d'un bar perquè (aquí no se tolera el catalán) i molts més casos semblants.

Cada vegada que em conten coses per l'estil els dic: "Europa és molt gran, quines feines hi teníeu, a Espanya? Tant vos agrada, anar a cercar problemes? Ja hi tornareu".

Moltes vegades els problemes i els maldecaps vénen si els anem a cercar.

Valoració:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris