lluvia ligera
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°

Alfons Pérez: «La transició energètica tendrà punts durs, però no pot ser que només perdi la classe treballadora»

22-03-2019

Alfons Pérez és enginyer tècnic en electricitat. Després d'haver treballat com a tècnic de projectes en empreses instal·ladores va cursar un màster en sostenibilitat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Va realitzar el seguiment de les cimeres internacionals del Canvi Climàtic de la Nacions Unides a Copenhaguen 2009 i Cancún 2010, i compaginava el seu treball a la Universitat amb la participació en l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) en qualitat d'investigador activista. A partir de 2013, passa a tenir dedicació completa a l'ODG on desenvolupa l'activitat de monitoratge de les polítiques de seguretat energètica de la Unió Europea, particularment la seva dimensió exterior, en coordinació amb altres organitzacions europees. L'activitat inclou tant la recerca, com la sensibilització i la incidència política en el camp en qüestió. Actualment és membre de la Xarxa de Sobirania Energètica de Catalunya .Aquesta setmana passada va visitar Mallorca amb motiu de la convidada d'EcoCrida' per dur a terme una conferència sobre la sobirania energètica.

Què és la sobirania energètica?

Nosaltres entenem que és el dret dels individus i els col·lectius de prendre les pròpies sobre l'energia. El que hem fet és agafar la mateixa definició que té la via camperola sobre la sobirania alimentària i traspassar-ho en termes energètics.

Per què neix la Xarxa de Sobirania Energètica?

Hi ha un moment, cap al 2012-2013 que diferents entitats i col·lectius veiem que el discurs energètic era un discurs que estava molt tecnificat però poc polititzat. Llavors vam pensar que era estratègic crear un grup que fes pensament polític i que suposés un paradigma de transformació del model energètic.

Teniu relació amb els moviments ecologistes de les Balears?

Ivan Murray ha estat molt per la Xarxa, el GOB és un referent, no només per la Xarxa sinó també per les entitats ecologistes de Catalunya. I a Mallorca es va crear un nucli de la Xarxa.

L'any passat el mal temps va fer caure quatre torres d'alta tensió i va provocar que Menorca quedàs 24 hores sense llum. Què es podria fer des del punt de vista de la sobirania energètica perquè això no tornàs a passar?

Hi ha una part que és evident que hi ha alguns d'aquests fenòmens que són inevitables, però després també és veritat que si tu generes més autonomia i més autogeneració distribuïda i localitzada, t'estalvies les torres d'alta tensió i, per tant, tots aquests accidents. D'altra banda, també ens adonem, i no vull dir que aquest sigui el cas, que moltes empreses no aposten per un bon manteniment. El capital no pensa en el manteniment de les infraestructures, això és l'últim que es pensa. El que interessa és construir noves infraestructures o cobrar retribucions de l'estat. Llavors el manteniment de les infraestructures és un problema i coneixem diferents casos. Per tant, en termes de sobirania energètica l'aposta és: produir més local i consumir més local.

El Parlament ha aprovat recentment la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, es tracta d'una llei pionera i que ha estat aplaudida pels ecologistes, preveu substituir el combustible fòssil per energia elèctrica en el cas dels cotxes. N'hi ha prou amb canviar la font d'energia?

Si fem el canvi de gasoil a electricitat i aquesta electricitat s'ha produït amb energia renovable hem fet un gran avanç. Després s'ha d'analitzar perquè si estem parlant de vehicles domèstics, què fem amb tot l'altre trànsit rodat? Jo no sé els números de les Illes, però a Catalunya hi ha molt de trànsit rodat pesant i això no està resolt encara, amb els vehicles elèctrics. Després també hi ha els vaixells i els avions. A l'Estat espanyol, si no record malament, els turismes representen un 20% del consum de combustibles fòssils, per tant, si electrificam els cotxes pròpis, només estam solucionant un 20% del problema. Amb això no vull dir que no sigui important, perquè ho és, però cal avaluar-ho tot. Més enllà d'això, hi ha dos temes; un és que hi ha una dimensió de classe que s'ha de tractar per fer que tothom pugui gaudir de la mobilitat elèctrica, perquè ara mateix els preus d'aquests cotxes són molt cars i molta gent ni tan sols pot plantejar-se comprar un cotxe elèctric; i l'altre, és que hauríem d'avançar cap a la mobilitat compartida. El cotxe individual pot tenir sentit a Mallorca, però si ho extrapolem a Catalunya o a escala global, no hi ha suficients matèries primeres per a transformar la mobilitat tèrmica en mobilitat elèctrica. Per tant hem de plantejar també horitzons de mobilitat compartida. No conec en profunditat la Llei de Transició Energètica de les Illes, conec el que ha sortit pels mitjans perquè ha estat molt visible, però aquestes coses també s'haurien de considerar.

La Llei també contempla el tancament de la central tèrmica del Murterar, una de les més contaminants de l'Estat espanyol. El comitè d'empresa de la central, el Govern balear i el Govern espanyol han arribat a un acord per recol·locar o jubilar els treballadors. Com es pot compaginar la transició energètica amb la justícia social?

Fas unes preguntes molt interessants, perquè l'encerten. Des de l'ecologisme es planteja un tipus de transició que també té a veure amb indicadors macro i amb la realitat biofísica. S'acaben els combustibles fòssils i hem de fer front al canvi climàtic, però després també tenim la realitat i és que la gent necessita menjar i treballar. Al voltant d'això, a Europa s'està promovent la idea de la 'transició justa', és a dir, ens plantegem caminar cap a la transició energètica però tenim en compte tota la base de treballadors i també el trànsit del model productiu. Així mateix, hem de reconèixer que la transició tendrà punts durs, hi haurà gent que perdrà, però el que no pot ser és que només perdi la classe treballadora. Hi ha molta gent que s'ha enriquit durant molt de temps a base de l'explotació d'energia fòssil. I el cas de Mallorca és una central tèrmica, però també hi ha mines i altres centrals contaminants. Aleshores, l'aposta és caminar cap a una transició justa.

Hi ha plantes d'energies renovables que presenten un gran impacte en el territori. Com es pot superar aquesta contradicció entre l'energia renovable i la destrucció del territori?

Aquesta també és una pregunta clau. El que està clar és que la transició energètica no es pot fer a costa dels territoris, i això ha passat, a les comarques del sud de Catalunya, al Priorat, hi va haver un conflicte molt gran arran de la construcció de grans parcs d'energia eòlica. És una proposta que es fa i s'imposa en el territori, aleshores la gent quan veu el ja construït, la seva idea de paisatge canvia totalment i s'ho sent com una imposició. Llavors, hi ha molt per reparar, no serà fàcil. I això també ho hem d'assumir, que hi ha una part de la transició energètica que requereix una part de la superfície per ser vàlida. Nosaltres plantejam que abans de substituir el model ens hem de plantejar per a què i per a qui produïm energia, i també un decreixement energètic, tenint en compte l'eficiència energètica. Necessitam una major planificació en els consums energètics i en la distribució de càrregues. Ara tenim unes hores del dia on es consumeix molta energia, això té com a correspondència una capacitat d'instal·lacions molt gran. Però aquest terme de planificació amb els que creuen en el lliure mercat és molt difícil posar-ho sobre la taula. Un model de referència seria el que s'ha fet a Dinamarca, on la gent ha muntat cooperatives d'energies renovables en el seu territori, llavors aquella instal·lació és de la gent, per tant, la percepció és molt diferent.

L'Ajuntament de Palma ha anunciat una iniciativa per crear una comercialitzadora pública d'energia renovable a través d'Emaya. Un dels referents és el cas de Barcelona. Com valores l'experiència de la capital catalana?

El que reconeixem des de la Xarxa és que el món de l'energia és molt complicat, perquè és un àmbit cooptat per un oligopoli i és un oligopoli que no és qualsevol, perquè està molt vinculat amb l'economia i, per tant, tenen una capacitat i un poder molt palpable. I intentar-hi penetrar és molt complicat. Llavors, el sector es divideix en quatre activitats: la generació, el transport, la distribució i la comercialització. La de generació i la de comercialització són les que a través de la lliure competència hi pots accedir, i això és el que estan fent alguns ajuntaments. La comercialització és la part del sector més accessible. Aleshores, nosaltres posem l'alerta en això, que una comercialitzadora és una conseqüència del lliure mercat. Ara, si la comercialitzadora serveix com a instrument per obrir camp dins del món de l'energia, com que hi ha poques portes i poques finestres, ja ens està bé. Una vegada feta la comercialitzadora, algunes preguntes que ens fem són, hi ha participació pública? I aquí ve la complexitat, perquè no es poden crear noves empreses públiques, per tant, el que es fa és crear ens dintre de les ja existents, com Emaya o Tersa de Barcelona, que ja tenen el seu consell d'administració, i llavors, la ciutadania que és qui vertaderament pot apuntalar, perquè de l'altra manera depèn de si entren uns o surten els altres, aleshores, amb aquestes estructures administratives ja existents, la participació és molt limitada o no és vinculant, és consultiva. Així mateix, també reconeixem que la participació en termes energètics és molt recent i encara s'està experimentant. Ara bé, nosaltres som conscients que s'ha de començar a caminar i aquest és un pas, però això no vol dir que no ho mirem de manera crítica, també.

Quines altres mesures municipalistes es poden impulsar per caminar cap a la sobirania energètica?

Si entenem el municipalisme més enllà de la societat civil fent pressió als ajuntaments perquè els ajuntaments facin, si no que la societat civil fa pressió perquè els ajuntaments facilitin perquè els veïns puguin fer, es poden fer diverses accions. Per exemple, en els impostos municipals es pot afavorir que es facin instal·lacions d'autoconsum, és a dir, hi ha impostos com l'Ibi on es poden bonificar fins a un 50% i això pot facilitar que la gent instal·li plaques en un moment en el qual la tecnologia és relativament barata i, en aquest sentit, es pot fomentar. I això ho pot fer l'ajuntament o després hi ha grups locals de Som Energia que estan promovent onades solars, fan compres col·lectives de plaques i les ofereixen als seus socis, si llavors els ajuntaments faciliten amb bonificacions als impostos i després fan que els tràmits administratius siguin senzills i que entenguin que no es pot veure les plaques fotovoltaiques com un enemic, i això no és incompatible amb tenir cura del patrimoni, per exemple. També es poden fomentar mesures d'eficiència energètica, nosaltres hem proposat que si els ajuntaments compren flota de mobilitat elèctrica que fora de les hores de treball de l'ajuntament, puguin obrir aquesta flota elèctrica a la ciutadania, i aquí també podríem incloure la dimensió de classe, que les persones més desafavorides tenguin prioritat per gaudir d'aquest consum. Això implica riscos, però clar, sense riscs no hi ha política transformadora. I llavors també hi ha algunes iniciatives més del vessant ecofeminista, per exemple, fer pressió perquè quan es fa un esdeveniment per parlar d'energia es convidi com a mínim a una dona, és molt bàsic però és així. Després també hi ha la qüestió de la pobresa energètica, que està molt feminitzada, perquè esdevé a les llars i són les dones les que la sustenten i no tenim dades per analitzar-ho perquè no estan segregades per gènere.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris