algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
19°

L’austeritat caracteritza la presència balear a la fira de Londres

23970

Esquema de la fira, tot un referent per al sector del turisme.

Balears participa entre avui i dijous en la fira turística  World Travel Market de Londres. Com a novetat, i amb relació a la política d’estalvi de costos aplicada pel Govern, l’espai promocional destinat a les Illes no disposarà d’un estand propi, com era habitual, sinó que s’ubicarà, en qualitat de coexpositor, a l’estand de Turespaña.

Segons explica l’Executiu, això no implica una reducció de l’espai expositiu, ja que es disposarà d’una superfície similar a la de l’edició anterior, d’un poc més de 355 metres quadrats, amb la qual cosa “la notorietat i presència de la destinació Balears a la fira no es veurà minvada”.

Per contra, el canvi  suposa, segons el Govern, un important estalvi de costos, xifrat en 155.000 euros respecte de l’edició de 2011 i de 700.000 pel que fa a 2010.

El pressupost per a l’estand de Balears és de 310.000 euros, fet que implica una despesa del 33,8% menys que l’any anterior.

L’espai inclourà quatre àrees d’atenció al públic diferenciades per a cada illa, cadascuna amb taulells en què s’exposaran l’oferta turística i àrees destinades a reunions.

A més, la superfície de l’estand balear trindrà vuit mòduls per a empreses del sector turístic balear que també han reservat l’espai com a coexpositors al costat de Turespaña. Es tracta de Meliá Hotels, Air Europa, Hi Hotels i Hipotels.

Bauzá

La presència del president José Ramón Bauzá a Londres està prevista per demà i dimecres. Això vol dir que no serà en el ple que té lloc demà al Parlament on, en el marc de la  investigació judicial per l’anomenat cas Over, els socialistes plantejaran al Govern si es personarà en la causa per suposada  malversació de fons públics.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 8 anys

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoració:11menosmas
Per Hi ha estalvis que foraden les estovalles, fa mes de 8 anys

Anar amb la desprestigiada marca "España", a part de perjudicar la nostra, és una demostració de manca de dignitat nacional.

Valoració:12menosmas
Per Joan Josep Llull, fa mes de 8 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauriem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat ara fa 50 anys)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:8menosmas
Per Biel, fa mes de 8 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.

Valoració:8menosmas
Per transcriptor, fa mes de 8 anys

Fragment d'un discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló (Jocs Florals de Barcelona, 1873)


"Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una
sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo-
saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.

Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra
Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu'
llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo
qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoració:7menosmas
Per arg, fa mes de 8 anys

1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html

Valoració:10menosmas
Per Foner Vermell, fa mes de 8 anys

Mallorca and Balearic islands are not Catalonia and the invented / interested pastïssos catalinos .. Arruuuuuuuuix de Ca Nostra..Barco

Valoració:-20menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 8 anys

I recordem que el geògraf francès Pierre Deffontaines a "La Meditérranée catalane" (traduïda amb el títol de "Geografia dels Països Catalans", Ed. Ariel, 1978) escriu: "El Mediterrani català, primer país turístic del món".

Valoració:11menosmas
Per unitat de cures intensives, fa mes de 8 anys

O sigui que vivim del turisme i hem de fer un paper discret a una fira europea de turisme? Això només passa perquè la dependència de l'estat espanyol és nociva per als nostres interessos. En un altre cas, en una fira europea de turisme hauríem d'enlluernar. Diríem que és el lloc adient per PROMOCIONAR-NOS.

Valoració:9menosmas
Per ernest, fa mes de 8 anys

Estaria bé que, un cop estàs dins la notícia completa, es pogués veure la foto! (en aquest cas, per veure com és l'estand).

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris