algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

La banca europea s'enfronta a un nou programa de recapitalització

Sarkozy i Merkel cerquen avui una fórmula que permeti aportar fons públics als bancs privats, per si Grècia falla

El president de França, Nicolas Sarkozy, va rebre ahir la directora del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, per tractar la preparació de la pròxima cimera del G20 a Canes i la situació a la zona euro. La reunió al palau de l'Elisi, seu de la presidència gal·la, va durar prop d'una hora, i en acabar cap dels dos dirigents no va voler fer declaracions sobre allò que s'hi havia tractat.

La cita d'ahir fou l'antesala de la que avui mantindran a Berlín el cap de l'Estat francès i la cancellera alemanya, Angela Merkel, per preparar el Consell Europeu i la reunió de l'Eurogrup dels pròxims 17 i 18 d'octubre. L'enèsim encontre d'urgència dels dos líders, des que es desencadenà la crisi, serà per establir les bases d'un nou programa de recapitalització de la banca europea que permeti aportar fons públics a la privada, en el cas que Atenes es vegi abocada a un impagament -una hipòtesi cada vegada més plantejada a Europa.

El projecte es presentarà posteriorment a la resta de països que comparteixen la divisa comuna, probablement en el pròxim encontre de líders de la Unió Europea (UE) i l'Eurozona, que se celebrarà a Brussel·les. El principal escull de la reunió a la Cancelleria alemanya és que, tot i la bona sintonia de què presumeix l'eix francoalemany, Berlín i París ja han advocat per diferents models de recapitalització del sector financer privat, cadascuna amb els interessos del seu país en ment. Així, Merkel ha reiterat en els últims dies que només com a última opció s'ha de recórrer al recentment reforçat Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF), com a instrument per recapitalitzar els bancs amb problemes de finances.

Capacitat dels bancs

La cancellera ha recalcat que el millor seria que els bancs fossin capaços de captar fons "pel seu compte", això és, al mercat; o si no, que els governs estatals es fessin càrrec de les necessitats de recapitalització, actitud compartida a grans trets per Brussel·les. Només si fallen aquests dos primers ressorts i si es tracta d'un banc de "caràcter sistèmic", els estats podrien recórrer al FEEF per secundar les seves entitats amb problemes, una mesura que necessitaria de certa "condicionalitat" recíproca en forma de "reformes estructurals".

França renega d'aquesta resposta en tres passos i advoca perquè s'empri el capital del FEEF. Tant Merkel com Sarkozy cerquen així protegir els seus propis interessos, ja que Berlín tem convertir el capital del fons de rescat en un recurs de fàcil accés, mentre que París vol que la gran exposició de la seva banca al deute sobirà grec no perfori la seva qualificació creditícia AAA.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Margalideta, fa mes de 9 anys

Això és el Quart Reich. S´estàn tornant fer els amos d´Europa, però aquesta vegada sense guerres, només xuclant l´ànima dels altres europeus.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris