algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
23°

Dilluns negre a les borses amb el deute al màxim

L'Íbex 35 va perdre ahir un 2,69 per cent. La prima de risc tanca la jornada amb 335 punts bàsics. La banca en va ser la gran perjudicada

122628

La situació italiana ha repercutit negativament en el mercat de valors espanyol.

Manuel H. de Le

La jornada d'ahir als mercats espanyols pot qualificar-se com a nefasta. Les males notícies procedents d'Itàlia i el temor que els seus bancs no superin els test d'estrès pesaren sobre el selectiu espanyol, que va perdre un 2,69%, fins els 9.670,6 punts, la segona caiguda més grossa de l'any.

En la jornada negra que van viure els mercats, tots els valors de l'Íbex 35 varen entrar en nombres vermells, després de marcar fins a un mínim de 9.588 punts, que després es va remuntar abans del tancament de la sessió.
Davant aquest escenari, la situació a Itàlia també perjudicà la prima de risc a l'Estat espanyol, que escalà fins a un màxim històric de 340 tancà amb 335 punts bàsics, la qual cosa suposà que la rendibilitat dels bons espanyols a deu anys se situï per sobre del 6%, el seu nivell més alt des de l'entrada de l'Estat a la zona euro.

Quant a l'Íbex, la gran perjudicada fou la banca. CaixaBank va perdre un 5,29%, Banc Popular un 4,28%, BBVA un 4,06%, Banc Sabadell un 3,97%, Banco Santander un 3,16% i Bankinter un 3,08%. Sacyr va caure un 5,69%. Precisament, dins aquest context la vicepresidenta econòmica del Govern, Elena Salgado, suggerí que algunes caixes podrien suspendre els test d'estrès, els resultats dels quals es faran públics divendres, perquè no tenen les provisions genèriques com a part del capital.

D'altra part, la prima de risc italiana també està sotmesa a una alta tensió. Així, registrà una meteòrica escalada del seu risc-país fins als 306 punts, amb un interès del 5,71%, la qual cosa implica una pujada del 23,4% respecte del nivell de divendres. En el cas d'altres països de la perifèria de l'euro, el risc-país de Portugal assolia els 1.085 punts bàsics, mentre que a Grècia ascendia a 1.447 punts. Com a conseqüència de l'onada de desconfiança que ahir es va viure, la borsa de Milà registrà una caiguda del 3,96%, mentre que la de Frankfurt ho féu el 2,33%; París, el 2,71%; i Londres, l'1,03%.

Cercant solucions

A Brussel·les, mentrestant, es continuen cercant solucions a la crisi de deute. Però no arriben. Així, la reunió extraordinària de dirigents de les institucions de la UE, convocada pel president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, sobre la crisi de deute a l'eurozona, acabà sense resultats. "Hem discutit els temes relacionats amb l'aplicació de la decisió del Consell Europeu sobre un nou programa per a Grècia i també hem intercanviat punts de vista sobre els esdeveniments recents a l'eurozona", va dir Van Rompuy.

Per part seva, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, demanà als països de l'euro que el segon rescat per a Grècia surti endavant "tan aviat com sigui possible" i apel·là a la "contenció". Sobre Grècia parlà també el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, qui afirmà que hi ha d'haver un "aclariment ràpid" sobre com s'instrumentarà el segon rescat al país hel·lè, especialment la participació de la banca en el procés. Per part seva, Salgado insistí que l'ajut de la banca al segon rescat de Grècia ha de ser "voluntari" i "procurar la suficient estabilitat als mercats financers".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Do not visit Majorca, fa mes de 9 anys

A Carla. No ès exactament així com dius, l'Estat i la banca se poden de acord en fabricar
doblers. Mira quantas emissions de euros han fabricat des de la creació del euro, per devers
l'any 2002. Si l'any 2002 hi havia 100 euros, segurament enguany hi haurà més de 220 euros,
o sigui la inflació que se ha produït i els sous són encara més baixos.

Valoració:0menosmas
Per Carla, fa mes de 9 anys

Qui ofega la economia dels països?, sense cap dubte la Banca, mireu si no la nova presidenta del FMI, el primer que fa és pujar-se el sou. Que fan els Bans quan tenen problemes de doblers, demanar-los-hi a l'Estat, que els deixa diners dels nostres imposts perquè a la vegada ells els deixi al poble cobrant-li interesessos desorbitats i/o prendrel's-hi la casa si no podem pagar les hipoteques. i no parlem dels prèstecs als propis Governs que queden endeutats i pagan interessos pels segles dels segles. Això són greuges comparatius amb altres empreses que tenen problemes econòmics i que han d'acabar tancant les seves portes i enviant més persones a l'atur. A capo d'aquest li cau la cara de vergonya?....

Valoració:0menosmas
Per Leap2020, fa mes de 9 anys

"Els operadors financers anglosaxons juguen a aprenents de bruixot des de fa ja un any i mig, a partir dels primers títulars del Financial Times el desembre de 2009 sobre la crisi grega convertint-la ràpidament en una suposada «crisi de l'Euro». No insistirem sobre les peripècies d'aquesta formidable manipulació de la informació orquestrada des City de Londres i Wall Street, ja hi dedicàrem nombroses pàgines en diverses edicions del GEAB al llarg d'aquest període. Acontentem-nos amb comprovar que divuit mesos més tard a l'euro li va bé mentre que el dòlar continua la seva marxa descendent cap als inferns amb relació a les principals divises mundials, i que tots els que van apostar al col.lapse de l'Eurozona van perdre molts diners."

Valoració:0menosmas
Per Una citació, fa mes de 9 anys

“Pregunteu un dia a un director de banca d'aquests que us deien: “Invertiu en això que és un producte molt bo. Hi guanyereu molt!”, pregunteu-vos si entén el què hi darrera. Us asseguro que no en té ni idea. Et cridava el director de zona, el general o el que fos dient: “Aquest mes heu de colocar això.” T'enviava el prospecte, el miraves i deies: I això què és? A vegades ens reuníem quatre o cinc directors per estudiar junts allò que havíem de vendre que era tan bo, i no ho enteníem maldament portàvem 30 anys en banca. Et comencen: “És que si el preu del blat i la cibada puja més d'un 4 però menys d'un 7, però a més a més a la vegada el no sé què oscil·la, i el producte mig ponderat de no sé què altra, i la Lluna en quart minvant i Saturn en conjunció en Mart: Et pagaré el 4%, però pensa que si Espanya guanyés el mundial pujaríem un punt. I això què és? Quin tipus d'economia és aquesta?: És economia perversa, perquè els doblers no van on haurien d'anar. I mils de milions van donant voltes per tot el món sense crear riquesa, al contrari creant pobresa, perquè en un moment donat els que tenen la informació i tenen el poder, són tan inteligents que saben com s'han de moure i gràcies a això una gran part de la humanitat es queda sense el mínims cuberts. Qui pro quid?” (Joan Antoni Melé, director de Triodos. http://www.triodos.es )

Valoració:0menosmas
Per L'ecònom, fa mes de 9 anys

L'explosió dels deutes públics occidentals, l'incendi del cor del sistema financer mundial, del deute federal nordamericà, incloses les administracions locals nordamericanes. L'economia mundial en total desordre, els EUA reiniciant la recessió, Europa funcionant molt lentament, com també Xina i l'Índia. La reactivació mundial ha desaparegut. Aquesta situació explica que ara i només les grans empreses acumulen caixa en saber que no poden dependre de bancs sense efectiu, la qual cosa ha ofegat les Pimes i particulars que sense reserves d'estalvi no poden optar a la recuperació...

Valoració:-1menosmas
Per IntelBook, fa mes de 9 anys

Aniré en contra de tots els tòpics i seré acusat de "reaccionari" però no em quedaré callat.

@Agermanat, t'aconsello que cerquis "¿por qué la especulación financiera es buena en una economía libre? intelbook" a google, és un article que he escrit. A veure si t'assabentes un poc de com funciona el sistema econòmic que NO s'anirà en orris. Els PIIGS sí que s'aniran en orris amb el seu sacrosant Estat del "Benestar".

Les agències privades no determinen la desconfiança dels inversors, la determina el clima polític, laboral, de llibertat i seguretat i d'inversió dels països en els quals invertir. I els PIIGS surten molt mal parats: mal sistema laboral, pèssims polítics, excessiva regulació i per tant, corrupció... Segueixo?

ESTAT DEL BENESTAR. C'est fini.

Valoració:0menosmas
Per Agermanat, fa mes de 9 anys

Si la UE no planta cara als especuladors, el sistema econòmic se n'anirà en orris. Per altra banda ja seria hora que algú investigàs les agències privades (no n'hi ha de públiques) de qualificació. Crec que ara que els EUA comencen a albirar la possibilitat de tenir també problemes financers posaran fil a l'agulla, perquè a curt termini veuen que ells també poden rebre. Ho he vist molt clar avui capvespre, quan he sentit un economista que criticava la política econòmica de la UE i defensava les agències de qualificació.

Valoració:0menosmas
Per IntelBook, fa mes de 9 anys

I el títol d'aquesta notícia és super demagògic:

"Els inversors ofeguen Itàlia i Espanya i causen pànic als mercat"

Més bé hauria de ser per expressar la realitat OBJECTIVA:

"Itàlia i Espanya han ofegat als inversors i aquests ja no presten diners".

Prestaries diners a un ludòpata? Si entens això, entendràs les meves respostes.

Valoració:3menosmas
Per IntelBook, fa mes de 9 anys

Comentaristes dient "els mercats especulen i aterroritzen els països de la perifèria" en 3... 2... 1... i...

Res de nou. Països vagos, endeutats, que no han sabut estalviar i que han alimentat el seu Estat de Benestar endeutant-se amb els diners dels propers 50 anys en impostos...

LA TERRIBLE VERITAT: Ja s'han acabat els diners del futur.

Els diners SI EXISTIEN: eren els diners dels estalviadors alemanys dipositats en bancs, que aquests prestaven als GRECS, ALS ITALIANS I ALS ESPANYOLS. I ara què? ¿Castiguem l'estalvi dels obrers alemanys per la mala gestió dels seus bancs? ¿O és que els alemanys no pertanyen a la internacional obrera i els grecs-espanyols i italians sí? És més lloable l'actitud malgastadora grega que la estalviadora alemanya, i per això els culpables i únics castigats han de ser els segons?

ESTAT DE BENESTAR... Estat d'enganyifa pura i dura. SOFRIREM MOLT.

Estat de benestar = demagògia barata dels polítics per enriquir-se i endeutar-se fins que els inversors diuen basta! I ara que diuen basta surten les veus dient "els mercats són terribles i malèvols" i blablabla.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris