algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

“L'economia balear exigeix una reforma de l'Administració”

El director del CRE, Antoni Riera, va assenyalar que el segon trimestre d'enguany les Illes van créixer un 0,3%

127854

Antoni Riera presentà ahir l'informe de conjuntura del CRE.

T.Ayuga

L'economia balear requereix una política pressupostària del Govern "que ataqui el dèficit i emprengui una reforma estructural a mitjà termini de l'Administració", segons el director del Centre de Recerca Econòmica de la UIB i Sa Nostra (CRE), Antoni Riera. Així ho exposà en la presentació de l'informe de conjuntura econòmica del segon trimestre, en el decurs de la qual assenyalà que una part del dèficit està lligat al cicle econòmic, per la qual cosa "no s'hi pot fer res". En canvi, l'altra part la determina la política de l'Administració, i per això instà el Govern a treballar sobre "les partides de despesa i ingressos discrecionals", amb una política pressupostària molt disciplinada.

Riera, però, advertí que no n'hi ha prou, de retallar, sinó que "s'han d'estudiar i analitzar molt bé quines partides es retallen, perquè algunes retallades poden afectar l'economia". Segons el seu parer, la part del dèficit "més retallable" és "l'àmbit de les empreses públiques, en què hi ha molt camí per recórrer." Per al director del CRE, aquest atac al dèficit és "l'única sortida que s'identifica a curt termini", després que l'economia balear ja hagi "aterrat" i comenci ara una fase de creixement, que ja ha estat del 0,3% en el segon trimestre. En el primer trimestre, en canvi, l'economia balear havia decrescut un 0,1%. Segons Riera, l'economia balear només alleugerí el seu estancament "amb el començament de la temporada turística a partir del mes d'abril".

Tanmateix, l'informe del CRE adverteix que únicament un 22% dels indicadors econòmics són positius, fet que implica que "només una quarta part de l'economia creix i tres quartes parts continuen ritmes de decreixement". Aquest creixement es deu a la millora de l'arribada de turistes que, alhora, descansa en l'estancament dels preus hotelers i la condició de destinació segura de les Balears davant la inestabilitat d'alguns països de la Mediterrània.

Atur

En l'evolució del mercat laboral, la característica és la fragilitat. "L'atur ha tingut una tendència més forta a moderar-se que l'afiliació a créixer, la qual cosa demostra que surten treballadors del mercat amb sortida d'estrangers extracomunitaris, principalment, que han descendit el 13,3% en el primer trimestre", advertí Riera, per a qui la recuperació del mercat laboral "serà lenta". Davant aquesta situació que dibuixà ahir el director del CRE, perquè hi torni a haver creixement econòmic sòlid és necessari "sanejar el mercat laboral i l'atur, cauteritzar la destrucció d'ocupació i reequilibrar els balanços privats i públics per aconseguir les condicions adequades per enlairar-se, amb l'estabilitat macroeconòmica".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Remei, fa mes de 9 anys

Atès que aquest sistema proposat per n'Intel es farà esperar una estona llarga, vull que els imposts de les Illes Balears quedin aquí i que s'invertesquin aquí.

Valoració:0menosmas
Per IntelBook, fa mes de 9 anys

@ Joan Xisco. Capitalisme és la forma més civilitzada de societat i de valors ètics. Dir "capitalisme salvatge" és demostrar una ment poc lúcida i poc diàfana.

Aquest dret a la sanitat i educació no existeix (i es pot contemplar en molts països pròspers, i no són salvatges com dius tu), igual que no tens dret a una piscina no tens dret a un dentista, no hi ha més. Moralment només existeixen els drets negatius i aquests són bàsicament dos, el dret a la llibertat i la propietat privada, tots els altres drets són fal·làcies, perquè en realitat comporten un deure aliè i no propi de fer, en aquest cas tributar.

I econòmicament aquest dret a la sanitat, l'educació, el medi ambient, o el treball, s'ha demostrat tant teòricament com en la pràctica al llarg de la nostra història que tota aquella mesura aliena al propi mercat que viola les seves regles acaba provocant l'enfonsament del sector que es envaeixi i que ningú acabi tenint aquest producte, en relació a la sanitat, ja veiem com funciona i només anirà a pitjor, és matemàtic, la tragèdia dels béns comuns, a causa de la càrrega tributària i legislativa que ens veiem obligats a suportar ja no ens podem permetre una sanitat decent i en qüestió de dècades per no dir anys no tindrem qualsevol tipus de sanitat, perquè la privada només estarà a l'abast d'una petitíssima minoria i la pública no existirà ja que en el fons (i en el principi ) és una estafa piramidal que no té un altre final que la implosió del sistema. Així que dóna les gràcies que almenys en amèrica tinguin quatre dits de front i els nord-americans no vulguin sanitat pública.

Bé no tinc perquè intentar convèncer de res ets lliure de creure en la sanitat pública, jo només et desitjo que tinguis suficients diners per quan la seguretat social es vagi en orris poder pagar-te el que necessitis. O quan hagis de esperar 7 anys per a una operació de cataractes o 12 per a una operació de ròtula o senzillament vagis a urgències per la matinada i no et puguin atendre perquè no hi ha ningú perquè no hi ha diners per tenir l'hospital obert i pagar als metges .

Però vull que sàpigues que quan això succeeixi si no és que ja està succeint, els culpables de no tenir sanitat sereu tots els keynesianes que doneu suport la intervenció estatal en la sanitat, però el pitjor de tot, és que condemnareu als pocs que no vam creure en les vostres falses teories i sobretot a les generacions futures a no poder accedir a cap tipus de servei sanitari mínimament decent. Això sí, la sanitat és de tots o millor dit, la no sanitat.

Valoració:-1menosmas
Per Joan Xisco, fa mes de 9 anys

Intelbook, només et dire una cosa, a la vida només hi ha dues coses segures, la mort i els impostos.

El model que tu plantejes es totalment inviable, sense impostos no tendrien ni sanitat ni educació públiques entre d'altres moltes coses. Està demostrat que el capitalisme salvatge (tal i com tú el defenses) és el sistema econòmic que més desigualtats crea.

El problema no són els impostos, sinó la gestió que se'n fa dels mateixos

Valoració:0menosmas
Per IntelBook, fa mes de 9 anys

@Tomeu. Quin barrut! Un keynesià que no té ni idea! Té cito entre cometes per respondre bé:

"1. menys especulació (especuladors) i més inversió (inversors i emprenedors)"

Fins el guany per mer canvi de preu dóna un servei, ja que l'especulador (si encerta en la seva previsió d'augment de preus) avança demanda en el temps, augmentant l'oferta més endavant i-paradoxalment-aconseguint així contenir els preus.

T'il·lustro amb un exemple:
Hi ha dos països idèntics en tot, llevat que en un s'especula i en elotro no. Un es diu Especulania, i l'altre Noespeculania.

Hi ha un pronòstic d'una agenecia meteorològica estrangera, que preveu que els dos països van a passar un estiu increïblement calorós.

En Especulania els especuladors fan de les seves, i comencen a importar / fabricar ventiladors, para-sols, ventalls i aparells d'aire condicionat.

En Noespeculania ningú fa res d'això.

Arriba la terrible onada de calor estiuenca.

En Especulania els articles anticalòrica pugen de preu ("per culpa dels especuladors!", Diuen alguns Especulanios que no han estudiat Economia), es venen com rosquilles i deixen grans beneficis als especuladors.

En Noespeculania els articles anticalòrics PUGEN ENCARA MÉS DE PREU perquè l'oferta és la de sempre (ja que ningú s'ha ocupat d'emmagatzemar / fabricar) davant l'enorme augment de demanda, NO HI HA PER A TOTS (NINGÚ HA ACUMULAT ESTOCS EXTRA) i per això només els riquíssims poden accedir-hi. Els Noespeculanios passen un estiu horrorós i hi ha milers de morts per excés de calor. Però què contents estan de no tenir fastigosos especuladors al seu país!.
Hi ha llibres on s'expliquen aquests misteris econòmics en termes comprensibles per tots:

Defending the undefendable.

L'Economia en una lliçó.

"2. més inversió pública (que no despesa)"

Més inversió pública (G) significa més (I) Impostos, per tant, menys renta disponible (Yd) per al treballador. Per tant, davallaria el consum als comerços o els estalvis que generen més inversions, per facilitar la despesa fàcil de les obres públiques.

Des del punt de vista ètic, és immoral de per se, l'impost, però que ho justifiquis amb el conte keynesià de sempre de "inversió pública, benestar per a tots" és de retardat mental.

"3. un finançament just que aturi l'expoli al que estam sotmesos des de que erem la CCAA amb la major renda per càpita (ara ja només som la sisena)"

OK. Jo prefereixo eliminar les 17 taifes que són un malbaratament i deixar 3 o 4, les històriques. I punt. I baixada màxima d'imposts i informatització de la burocràcia.

"4. apujar i racionalitzar determinats imposts Les devallades d'imposts dels darrers 15 anys (generalment a les rendes altes) vàren provocar l'increment del deute públic que ens ha duit a aquesta situació de fallida."

El que he dit. BARRUT.

Què han davallat els Impostos els darrers 15 anys??????? No em dignaré a contestar.

Valoració:-4menosmas
Per Black&Decker, fa mes de 9 anys

Oh!!!.... Ah!!!!.... grans analistes a "toro pasado", experts en explicar el que ja ha passat. Això si: Incapacitats per explicar com no varen esser capaços de preveure-ho.
I aquests és consideren legitimats per dar-nos receptes i consells?????
I NO COBREN DOS DUROS!!!!!!

Valoració:5menosmas
Per Garriguer d'Infern, fa mes de 9 anys

Aquest Riera és de la casta de Economistes Forenses (que és l'única casta d'economista que existeix): donen el diagnòstic quan tenen el mort damunt la taula d'autòpsies.

No sé com encara surt aquest home a fer discursets si no n'ha encertada ni una. L'haurien d'haver posat de Conseller per reblanir-li una mica la cara.

Valoració:6menosmas
Per Tomeu, fa mes de 9 anys

El que necessita l'economia balear és:
1. menys especulació (especuladors) i més inversió (inversors i emprenedors)
2. més inversió pública (que no despesa)
3. un finançament just que aturi l'expoli al que estam sotmesos des de que erem la CCAA amb la major renda per càpita (ara ja només som la sisena)
4. apujar i racionalitzar determinats imposts
Les devallades d'imposts dels darrers 15 anys (generalment a les rendes altes) vàren provocar l'increment del deute públic que ens ha duit a aquesta situació de fallida. Si és devallen els imposts i es mantenen les prestacions, els doblers s'han de treure d'algun lloc. I els "mercats", dominats pels especuladors, pretenen marcar la política econòmica dels governs ? Amb quina credibilitat si són ells els que ens varen dur a aquesta situació ?
Definició d'economista: aquell que dedica la meitat de la seva jornada laboral a fer prediccions i l'altre meitat a explicar per què no les va encertar

Valoració:2menosmas
Per puput, fa mes de 9 anys

El que necessita la economia Balear és que treure a tots els enxufats de sa Nostra! I la mundial menys economistes !

Valoració:2menosmas
Per Dissidents, fa mes de 9 anys

Creixement del 0,3% és igual a increment de l'atur, i seguint aquestes receptes lliberals l'any 2013 tenim agarantida la fallida global del sistema amb totes les seves calamitoses conseqüències.

Valoració:1menosmas
Per Aina, fa mes de 9 anys

Això de "atacer el dèficit public" me sona a despedir empleats publics i privatitzar serveis.

Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris