Josep Lluís Pol i Llompart (Palma, 1964). Llicenciat en Ciències Químiques per la UIB i postgrau en Química de Curtits per la UPC, és professor de matemàtiques a Secundària des de 1989. Actualment ocupa la plaça de professor al Centre d’Aprenentatge Cientificomatemàtic, que ell mateix creà l’any 2008.

Durant aquests més de trenta anys de docència ha impulsat i participat en molts de projectes. Per posar-ne alguns exemples, podem destacar les exposicions Arts Matemàtiques l’any 2000 a l’espai Ramon Llull, Imaginar Einstein l’any 2005 al Casal Balaguer, Ramon Llull i Bellver, la quadratura del Cercle l’any 2016 o la de Quadrant Idees l’any 2011 al Centre Cultural Sa Nostra, repetida enguany a la Misericòrdia.

Va rebre el premis Escola i Natura i Francesc de Borja Moll pel projecte d’educació ambiental i rehabilitació de la Trapa l’any 1992. També va ser premiat l’any 2018 amb el premi Climent Picornell d’Innovació Educativa de l’Ara Balears.

L’any 2017 va impulsar i ajudar a crear el rellotge-calendari solar més gran dels Països Catalans, a l’IES Marratxí. Així mateix, des del mateix institut va organitzar la primera encesa de Torres i Talaies de Mallorca pels drets humans, iniciativa que es realitza cada any, des de llavors, a principis de gener.

Durant aquests darrers anys ha participat en multitud de seminaris de formació arreu de les Illes Balears, ha estat professor de Metodologia i Recursos en el Màster de Secundària especialitat Matemàtiques de la UIB, i ha impartit conferències en Jornades i Congressos arreu de l’estat.

El seu principal camp de treball personal és la divulgació matemàtica. En aquest sentit és un dels fundadors de la Societat Balear de Matemàtiques i en fou el seu president durant 7 anys. És coautor del llibre 'Històries Matemàtiques per la Ciutat Vella' i d’altres articles en diverses revistes especialitzades.

Acaba de sortir a la llum el seu darrer llibre 'Patrimoni i cultura matemàtica a les Illes Balears' (El Gall Editor, 2022), un volum carregat de matemàtiques sobre la natura i les creacions humanes.

-Ens feis cinc cèntims del que trobarem a Patrimoni i cultura matemàtica a les Illes Balears?

-Aquest llibre és una mena de passejada per una gran diversitat d’espais de les Illes Balears, tant naturals com humanitzats. Qui s’embarqui en l’aventura de llegir-lo, anirà descobrint les matemàtiques que s’amaguen rere una multitud d’objectes patrimonials, entesa aquesta paraula en el sentit més ampli. Un patrimoni que abraça, com no pot ser d’altra manera, la natura, l’etnologia, la tecnologia, la indústria, la saviesa popular, les arts, les persones... Perquè el pensament matemàtic és molt més present i actiu en cada una de les nostres accions del que en general puguem pensar. Quan miram el rellotge i acceleram el pas perquè feim tard, estam fent matemàtiques. Quan reconeixem la fesomia d’algú en una altra persona, estam fent matemàtiques. Quan passejam amb algú agafats de la mà i duim el pas girat de peu, simètric, feim matemàtiques.

-Per quin motiu el set és el nombre més repetit en les dites populars?

-Segurament els dos nombres més presents en la cultura popular, en l’àmbit de les dites o refranys, són el set i el quaranta. La seva abundància cal cercar-la en la tradició catòlica que encara avui en dia impregna bastants àmbits. Així, el set indica totalitat perquè és la suma del tres, que simbolitza la divinitat (la Santíssima Trinitat), i del quatre, que són els elements d’allò terrenal (aigua, terra, foc i aire). El P. Ginard ja ho recull al Calendari Folklòric (volum de tardor) que acaba de publicar la Fundació Mallorca Literària. Set són els dies de la setmana, els pecats capitals, els turons de Roma, les meravelles del món, els caires dels carretons de batre...

-Realment les matemàtiques ho són tot? O gairebé tot?

-Fa estona que la filosofia va abandonar el camí de voler saber què eren les coses. Avui en dia pensam que l’únic que podem fer és parlar-ne, posar-hi noms i compartir aquest llenguatge. Però en aquest procés de coneixement, les matemàtiques es revelen com una eina molt poderosa, jo diria que imprescindible. Galileu afirmava que el llibre de la natura està escrit en el llenguatge de les matemàtiques. Però aquestes no són l’única via. Si volem tenir una percepció global del món, necessitam evitar aquella desgraciada divisió dels sabers entre ciències i lletres. L’escriptura nasqué a Sumer per escriure nombres. No podem fer matemàtiques sense un llenguatge acurat. I matemàtics de la talla de Bertrand Russell són premis Nobel de literatura.

-Sou d’aquelles persones que tradueix qualsevol esdeveniment personal en matemàtiques? Somiau en clau matemàtica?

-És cert que sovint faig una lectura en clau matemàtica d’allò que esdevé prop meu. En general no es tracta d’una actitud conscient, sinó una manera natural de rebre els estímuls que m’envolten, en part per educació, en part per la pràctica, en gran mesura per la meva professió docent, de la mateixa manera que una dissenyadora de sabates el primer que farà és mirar-te els peus.

Quant a somniar en clau matemàtica, no som conscient que ho faci. No ho crec. Però el món dels somnis és d’una creativitat molt estimulant. He sentit la necessitat d’escriure’n alguns al llarg de la meva vida. El que sí m’ha passat tres o quatre vegades, és anar a dormir amb un petit problema matemàtic al cap i saber, en despertar-te, que l’has resolt mentre dormies. La neurociència ho explica molt bé. No té cap mèrit. Només s’hi ha d’haver fet prou feina en vigília i els mecanismes mentals, mentre dorms, acaben la feina.

-Per què creis que els al·lots, en general, avorreixen les matemàtiques als centres educatius?

-La meva feina em permet observar com aprenen els alumnes des dels 3 anys fins als 18. Sense que jo sigui un expert en didàctica, sí que he pogut constatar amb altres companys que les matemàtiques és una de les tres matèries preferides de l’alumnat d’Educació Infantil (juntament amb medi i educació física). Per què aquestes tres? Segurament perquè són molt vivencials. Començar a comptar, com fan els grans, reconèixer figures, dibuixar, és emocionant. Però després, lentament, els començam a perdre. S’ha de valorar quina incidència pot tenir en aquest fet una abstracció de continguts massa accelerada. Maria Montessori deia que el nen té la intel·ligència a les mans.

-Què ens podeu dir dels col·laboradors de cada capítol? Com heu organitzat aquesta feinada?

-Com dic a la introducció del llibre, estic convençut que només una Cultura completa, amb majúscules, ens pot proporcionar el coneixement veritable. La ploma dels col·laboradors, que jo anomèn els meus padrins, permet obrir -en cada tema- altres direccions de mirada, ampliar horitzons. Quan els encarregava la col·laboració, l’única restricció que els vaig posar, per raons lògiques d’espai, fou la llargada de l’escrit. En l’enfocament, llibertat absoluta. Crec que això és un valor afegit perquè hi trobam estils més poètics, històrics, imaginatius, documentats, etc. A tots ells i elles els agraesc una feina exquisida i completament desinteressada.

-I de les fotografies?

-En un llibre que pretén connectar el món de les matemàtiques amb la realitat patrimonial, tenia molt clar que les imatges eren un punt fonamental, crític. Per això vaig contactar amb tres amics que han duit a terme aquesta tasca de manera magnífica. Jaume Gual, Juan Antonio Díaz i Joan Roig han anat molt més lluny de la mera fotografia descriptiva. Experts en copsar la realitat, les seves imatges tenen força per si mateixes i són, com jo volia, una porta més d’entrada al coneixement.

-Quin tema vos ha resultat més complicat a l’hora de cercar-hi patrons matemàtics

-En realitat, com comentàvem abans, els temes sorgeixen de manera més o menys naturals per l’observació del món que ens envolta. Però és cert que et trobes més a gust amb unes branques de la matemàtica que amb altres. La geometria, l’aritmètica, la topologia, la probabilitat, són freqüents si aprenem a badar activament. En el cas de les balconades modernistes de Sóller, vaig passejar tres dies intentant trobar tots els grups possibles de simetria. Si ho vaig aconseguir, encara és -en part- un enigma que explic en el capítol corresponent.

-Teniu qualque projecte nou en marxa?

-Ara mateix estam enllestint la restauració d’un rellotge de sol amb l’equip del Parc Natural de la Península de Llevant. Des del CentMat, amb la meva companya Susanna Morell, estam preparant una exposició a la Misericòrdia que durà per títol «Idees Rodones». També, amb un grup molt ampli i divers de persones, estam duent a terme un projecte plàstic i geomètric de construcció de cúpules de Leonardo en indrets emblemàtics de Mallorca com el castell de Bellver, les coves de Campanet, les Salines des Trenc, el cim del Puig Major, la desembocadura del torrent de Pareis... Quan tens la sort de compartir curolles amb gent feinera, els projectes flueixen amb molta facilitat. I en el tinter, idees per a alguns llibres més.