Maties Palau Ferré és un dels noms més singulars de l’art català de la segona meitat del segle XX. Els anys que va viure a París, a finals de la dècada dels cinquanta, varen deixar empremta en la trajectòria d’un pintor, escultor i ceramista que va convertir-se en un símbol de la lluita a favor de la llibertat dels artistes front a les limitacions del mercat de l’art. Obligat per contracte a pintar per metres quadrats, el pintor cubista Palau Ferré va decidir cremar els seus quadres als anys setanta.
Ara, l’historiador Francesc Marco-Palau, besnebot de l’artista, en recupera la història a 'El pintor que cremava els seus quadres' (Editorial Gregal, 2019), un assaig biogràfic amb pròleg del periodista Màrius Serra. Al llibre, l’autor evoca records familiars i reflexiona al voltant de l’obra i els valors del pintor en un context de galeries, subhastes i especulació. Al volum s’hi inclouen imatges de quadres Palau Ferré, així com algunes fotografies inèdites.
Palau Ferré i les Illes Balears: El vincle amb l’escriptor Miquel Pons
Des dels anys setanta, Maties Palau Ferré es vincula a l’imaginari cultural de les Illes Balears a través de l’escriptor Miquel Pons (Santanyí, 1928), del nucli de Blai Bonet, que esdevé un pont literari entre Catalunya i Mallorca. De les llargues reflexions que ambdós mantindrien, l’autor mallorquí publicaria Conversacions a Montblanc amb Palau Ferré (Editorial Ramon Llull, 1977), on desgranaria la seva visió de l’art, però també de la vida.
Vint anys després del comiat de Palau Ferré, els besnebots del pintor continuen mantenint avui amb Miquel Pons el vincle que el nonagenari cronista de Santanyí havia tengut en el seu moment amb l’artista plàstic.
L’exposició a Palma que no es va fer
20 anys abans del llibre de Miquel Pons sobre Palau Ferré, el 1957 l’artista havia de celebrar una exposició a Palma, per tal d’introduir els seus primerencs quadres cubistes als cercles culturals d’una illa que tot just començava a ser un aparador del turisme internacional. La proposta de la galeria mallorquina Quint però, va haver d’aplaçar-se indefinidament, perquè just aleshores Palau Ferré va rebre una beca del govern francès per ampliar la seva formació a París i el montblanquí s’instal·laria a la Cité Internationale Universitaire de la ciutat de Notre-Dame.
Col·leccionistes mallorquins
Avui, són diversos els col·leccionistes privats de les Illes Balears que disposen de quadres a l’oli, ceres i tintes xineses de Palau Ferré a les seves col·leccions. A les composicions, les pinzellades i el color hi tenen un paper fonamental: hi destaquen les tonalitats de verds, vermells i ocres.
Qui era Palau Ferré?
Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) és pintor, escultor i ceramista. Format a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, a la dècada dels cinquanta fa el pas a París, becat pel govern francès, on connecta amb els corrents internacionals de l’art. De la generació de l’art català de post-guerra, la pintura de Palau Ferré és figurativa i s’influeix del cubisme, l’expressionisme i el fauvisme. Palau Ferré és el pintor dels paisatges primaverals, de les natures estàtiques, dels quadres mitològics i de les figures femenines d’ulls ametllats.
