Què va ser primer, la paraula ca o gos? És arena un castellanisme i la paraula correcta és sorra? O al revés? Els professors Maria-Pilar Perea i Germà Colón són els autors d'una eina d'internet, l'Estratigrafia Dialectal, que ens permet descobrir-ho.
Ara per ara, es poden consultar fins a seixanta conceptes i les seves corresponents formes geosinònimes, és a dir, formes diverses per a un mateix significat, que s'empren en dialectes diferents. És el cas d'agranar -usat a Mallorca, Lleida o València- i escombrar -utilitzat al català central.
Si bé aquesta informació es pot trobar a qualsevol atles lingüístic, amb aquesta eina podem veure l'encreuament entre temps i espai; saber quines paraules s'han emprat abans al territori i, així, descobrir quines són més pròpies i genuïnes, i quines més recents i manllevades, sobretot del castellà.
Com funciona?
Quan es fa clic damunt una paraula apareix un mapa dels Països Catalans amb colors (diferents paraules per a un mateix concepte) que va canviant de color a mesura que avancen els segles. Així, comprovam que les Balears acostuma a ser el territori que manco canvia de color, ja que per l'aïllament, hem conservat paraules que s'han perdut en altres zones com el Principat, on han quedat substituïdes per altres més modernes.
A Mallorca, encara ens 'colgam'
Aquests verbs i expressions verbals tant es poden trobar amb valor transitiu com amb valor reflexiu (colgar-se, ficar-se al llit, gitar-se). Encara s’hi podria afegir jaure o jeure.
En la llengua antiga, i a totes les contrades de l'idioma, colgar és el verb que destaca, però en una etapa moderna hi intervé una escissió: colgar resta sols a les Balears i a l'Alguer, en zona conservadora; A Catalunya en general s'adopta ficar o anar al llit; i el valencià i el lleidatà recorren a gitar. Aquest darrer, procedent de JECTARE per JACTARE, freqüentatiu de JACERE, té la mateixa disposició que jeure (jeure’s); i coincideix etimològicament amb el castellà echarse (més vulgar que acostarse).
1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:
"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:
"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"
("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)
1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",
http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html
1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)