Encara no fa una setmana que el món se sorprenia amb la notícia que els Spandau Ballet es tornaven a reunir després de 20 anys. La seva gira, evidentment, no passarà per Mallorca, tot i que els illencs tenim dissabte un retrobament molt més important encara. Fa només un any i mig que els Sexy Sadie anunciaren la seva dissolució i posaren punt final amb un emotiu concert a la sala Joy Slava de Madrid. Dissabte que ve, i com si fos un regal a la seva terra, i sobretot al bar que els va veure néixer, Toni Toledo, José Luis Sampol, Miki Serra i Jaime García Soriano tornaran a fer sonar aquell In the water. Serà al festival Malafama de Muro: una oportunitat única.
Després del reagrupament d’Spandau Ballet (i que consti que això és una ironia), el vostre retrobament és l’esdeveniment musical de l’any, no?
No! Nosaltres no anam tan seriosament. Spandau Ballet s’ha reunit per fer una gira mundial i guanyar suficients doblers per fer-se una casa a Malibú. Nosaltres ni cobram en aquest concert. Algun dia, d’aquí a molts anys, qui sap si farem una gira "de tot per la pasta", però de moment l’únic que volem és passar-ho bé entre amics.
I com ha estat aquest retrobament?
Va ser en un concert de Nada Surf al teatre de Lloseta, on vam trobar-nos amb Pep Cuevas, qui fou el propietari del bar Malafama. I, entre copes, vam decidir que faríem una festeta per celebrar i recordar que feia deu anys que havia tancat el local. Però el que havia de ser una festa petita s’ha convertit en un festival gran, potser massa seriós i tot pel que nosaltres volíem fer.
Dèieu que quan vau deixar de tocar estàveu en el vostre moment més àlgid. Així, què ens trobarem dissabte?
La idea era reunir-nos la primera formació, la que va arribar a tocar fins a 15 vegades al Malafama, i fer cançons del nostre primer disc. Aquesta és la nostra idea. I per això el concert serà especial, perquè no repassarem els senzills més famosos del grup, sinó les cançons que ens van veure néixer.
Qui hi haurà dissabte damunt l’escenari?
Toni Toledo a la bateria, José Luis Sampol al baix, Miki Serra com a guitarra i veu, i jo mateix. La formació original, vaja!
Quins records teniu d’aquest local de Can Picafort?
Era un lloc on punxaven la música que a nosaltres ens agradava. Ara és molt fàcil entrar en un bar i que sonin The Killers, Coldplay, Sonic Youth, Pixies o Nirvana, però en aquell moment era pràcticament impossible. Ens agradava molt tocar allà. Jo en tenc uns records molt difusos perquè sempre acabàvem gats (riu), però hi havia realment un gran ambient. Salvant les distàncies, per nosaltres fou com si fos The Cavern pels Beatles.
I com fou el pas de deixar de ser públic a ser protagonistes?
Fou realment bonic. Quan entràvem allà, les nostres cançons sempre sonaven a un volum infernal. Encara que la veritat és que jo no ho vaig dur gaire bé, perquè sempre m’ha fet molta vergonya tocar en directe.
Vergonya? I després de sis discos i d’haver tocat davant 30.000 persones a Benicàssim, encara teniu vergonya?
Sempre m’ha acompanyat la vergonya. A mesura que el grup s’anava fent gran, jo la vaig haver d’anar deixant al camerino, però durant molt de temps he cantat amb els ulls tancats; i quan no cantava, em girava d’esquena per no veure el públic. Reconec que era una actitud bastant estúpida, però era per poder gaudir del que estava fent. Si mirava la gent, m’empegueïa.
Què és ara Sexy Sadie?
Continuam sent molt amics. José Luis i jo tenim un estudi de gravació i anam fent coses, sobretot per televisió. Toni Toledo és un dels meus millors amics i un dels millors bateries que conec i participarà també en el meu primer disc en solitari; la relació és molt bona. No pensam a tornar oficialment perquè cadascú té els seus camins. Aquesta reunió ha estat una cosa improvisada que al final s’ha fent gran com una bolla de neu, però va bé.
I Jaime García Soriano, què se n’ha fet?
Faig de productor de grups com Amarillo i The Bankers. També componc música per a sèries de televisió com Cuestión de sexo, a Cuatro, i Doctor Mateo, a Antena 3. Ara, el mes de maig, sortirà el primer senzill del meu projecte en solitari. Un treball en què m’amag darrere del nom de Sr. Nadie, que és el nom d’una cançó de Sexy Sadie, cosa que vol dir que continuu estant orgullós del meu passat.
